La Dignitas Romana

Lluís Tarrés
Lluís Tarrés
Associat a Reagrupament

A la República Romana tota persona ocupant un càrrec públic considerava la dignitas  com quelcom més enllà de la dignitat. Feia referència al seu bon nom, la seva reputació passada i present, els seus assoliments, la reputació, els valors morals, la seva situació i el seu honor. La majoria d'aquells polítics estaven preparats per a matar, suïcidar-se o exiliar-se per a preservar la seva dignitas . El gran Ciceró va esdevenir el personatge que més va utilitzar aquest mot, que  va arribar a relacionar amb el mot auctoritas . Per auctoritas s'entenia una certa legitimació socialment reconeguda, procedent d'un saber i que s'atorga a un seguit de ciutadans. Ostentava auctoritas aquella personalitat que tenia capacitat per emetre una opinió qualificada sobre alguna decisió. Malgrat no ser vinculant legalment, no poder ser imposada, tenia un valor moral molt fort.

Més de dos mil anys després, els conceptes que varen fer gran Roma han estat remoguts de la consciència política, deixant-los sense validesa, com si actuessin com un destorb en l'actuació política dels nostres representants polítics.

Catalunya es troba en un atzucac, gràcies a aquells que ja fa 30 anys varen apostar per un encaix en una Espanya impossible. Varen participar en un joc equivocat, amb unes regles fixades pels contraris i sempre en camp aliè. El resultat d'aquesta actuació ens ha dut a una situació impossible, on només tenim dues opcions: regió o nació. A l'antiga Roma aquests resultats tan minsos haurien dut a més d'un dels Pares de la pàtria a exiliar-se o suïcidar-se. Perduda la dignitas , s'ha perdut l'auctoritas . Tampoc no demanen un sacrifici tan enorme als actuals polítics; simplement dimitint ja ens farien un gran servei.

Però a Catalunya no. Catalunya és diferent i els seus polítics també. Sense dignitas , i sense auctoritas , no pleguen i se'n van, no. Volen seguir en el mateix camí marcat fa 30 anys, segueixen enganyant la ciutadania respecte el seu futur, parlen de coses inversemblants, irreals, productes de somnis obscurs en nits fosques.

Uns que no han sabut mai què representa la dignitas continuen venent futurs impossibles en una Espanya fosca, trista, violenta i poc democràtica. Altres, que han perdut la dignitas pel camí, insisteixen en velles receptes ja completament florides, o amb velles reclamacions inversemblants com a forma de continuar arrossegant-nos pel mateix camí que ens duu al no-res. La seva ceguera no els deixa veure la pèrdua de la dignitas i per tant, la pèrdua de l'auctoritas . Fan grans declaracions d'amor a la pàtria, a la nostra nació, però la traeixen dia rere dia. Diuen defensar la nació, però no ens deixen decidir. Diuen defensar a llibertat, però no ens deixen sortir de la presó. Són tan demòcrates que posen barreres a la llibertat.

Quan els que ens manen o pretenen fer-ho han perdut la  consciència del que hauria de representar un bon governant i de  les qualitats que haurien de posseir, la política esdevé un atzucac en si mateixa. La política sense dignitas ni auctoritas, sense ètica, sense moral de servei, sense valors, sense metàfora ni gest de futur, esdevé una simple finestreta funcionarial, i el poble es revolta.

Necessitem com l'aire que respirem un canvi dràstic dels polítics, de la seva actuació i dels seus valors. Catalunya com a nació milenària, necessita, per sortir de l'atzucac actual, i ha d'exigir, un dirigents amb els valors que han dut grans nacions al triomf final i a la llibertat.

9.013 lectures

Comentaris (1)

Politíca i nivell cultural
Quan encara m'emociona el record de la cita dels clàssics a la nostra III assemblea obro el web i em trobo la cita a Ciceró!

Gràcies, Lluís!

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament