La democràcia en campanya electoral permanent

Marta Bastida
Marta Bastida
Associada a Reagrupament

Existeixen molts indicadors per mesurar la qualitat de l’aire que respirem, com també de la democràcia que tenim. Darrerament salten les alarmes per tot arreu. La censura campa lliurement, el Sr. Hereu ha denunciat Vilaweb, els tancaments definitius dels repetidors de TV3 al País Valencià i la corresponent sanció. Diaris com “El País”, "El Periodico” ignoren o menystenen les consultes sobiranistes. Podria continuar.

L’altre dia, quan vaig anar a votar a l’Associació de veïns de Sant Antoni, estaven sense llum. Vaig recordar un article que havia llegit feia poc sobre les darreres eleccions municipals al Marroc. El govern en el poder va deixar a les fosques la ciutat de Casablanca durant l’escrutini. Preocupant, oi?

Tot seguit vaig recordar els autocars del Sr. Camps i del Sr. Fraga, que porten a votar la gent a canvi d’un dinar, exactament com en els darrers comicis marroquins. Aquesta és la democràcia, que ens proposen i és la que no volem. La classe política d’aquest país és de “Polònia”.

Penso que estem en un moment clau, més important que mai i que no podem desaprofitar-lo, també per fer campanya a favor de la democràcia, desmarcar-nos de tota aquesta gent, que hauria d’anar a l’escola i repetir sempre la mateixa assignatura: Democràcia I .

Som capaços de tornar la dignitat a la democràcia i tenim una societat civil increïble i quan ens ajuntem tots, som capaços de moure muntanyes, aquests dies, ho hem demostrat. És una fotografia de com som! Cada cop hi ha gent més desacomplexada i jo no estaria molt cofoia, si fos el Sr. Mas, no abaixaria la guàrdia, perquè els que li han fet confiança poden desviar tranquil·lament el seu vot a una nova alternativa i aquesta és la nostra. I com deia l’hereu Pujol: “la societat civil catalana va davant de la classe política!

L’atur és una nafra a la nostra societat i cada cop queda més gent pel camí, ja no es valora l’ésser humà. Aquest neoliberalisme asfixiant ens menysté a tots, sí a tots. Els neoliberals de l’escola de Xicago ens han fet creure, que res no es pot canviar, que ens hem de resignar. I encara parlen de refundar el capitalisme, carregant-se el mínim estat del benestar, que tenim. Així tornarem a injectar diners a la banca. Gràcies Sr. Mas, gràcies Sr. Zapatero!

Miro amb enveja Escòcia, Flandes i, fins i tot, Egipte i Tunísia. La gent diu que cap revolució no ha aconseguit avançar mai, si no compta amb uns individus valents i amb bona sort. El que caracteritza una autèntica revolució és l’aparició d’alguna cosa autènticament nova, d’una banda, i, de l’altra, el retorn d’un principi humà universal que havia estat reprimit: la dignitat com a poble i treure’ns d’una vegada aquest sentiment de frustració col·lectiva.

Les revolucions als països àrabs començaren virtualment i tothom es va trobar a la plaça...Ho fem?

5.190 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament