La Defensa de Catalunya (i 3)

Josep Pinyol
Josep Pinyol

Candidatura unitària "Defensem Catalunya"

L'enorme esforç del moviment de les Consultes Populars es diluirà si no guanya representació democràtica a les properes eleccions. Ja va passar amb la gran manifestació de desembre del 2007 contra el col·lapse de les infraestructures. El març de 2008 els partits estatals PP i PSOE van treure 33 diputats i entre CiU i ERC 13. L'Estat Espanyol va arribar a la conclusió que el malestar de Catalunya no tenia traducció electoral i que el “problema catalán” havia deixat d'existir. Reagrupament Independentista va néixer a partir d'aquesta constatació i va propugnar una Candidatura Transversal des de l'article de Joan Carretero Patriotisme i Dignitat  (abril 2009) .

Els 3.500 associats de Reagrupament i la creació de prop de 500 Comissions locals, el treball de més de 50.000 voluntaris i la participació de més de mig milió de votants representen una oportunitat única per un canvi de rumb en la política catalana. El malestar per la triple crisi econòmica que pateix Catalunya, la continuïtat de l'espoli fiscal i la indignació per les maniobres del Tribunal Constitucional creen les condicions òptimes per la irrupció d'una Candidatura d'Unitat per la Independència a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Pot esdevenir la tercera força de la Cambra catalana si som capaços d'unir en una llista que abasti des del liberals progressistes fins l'esquerra independentista. S'hauria d'aplegar al voltant de tres objectius per a la propera legislatura: 

  1. La convocatòria pel Parlament de Catalunya d'una Consulta oficial i general amb la mateixa pregunta que les Consultes Populars celebrades fins ara. El jurista Alfons López Tena creu que el nostre Parlament pot tramitar una consulta d'aquest tipus amb petites variacions sobre el text de les Consultes populars. Cal forçar el Govern Espanyol a denegar el permís per celebrar-la per posar-lo en evidència davant l'opinió pública internacional. A més la probable negativa espanyola creara una escalada de la “tensió democràtica”, que el moviment sobiranista ha de respondre a les institucions i al carrer.
  2. Denunciar la sentència del Tribunal Constitucional al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides com una violació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. La sentència contra l'Estatut aprovat en referèndum violarà els drets polítics de tot un poble. L'Estat Espanyol ha ratificat el protocol facultatiu d'aquest pacte internacional que permet les denúncies particulars de les seves vulneracions. El Parlament de Catalunya és la instància més indicada per denunciar l'Estat Espanyol davant la ONU. Serà el primer pas de la internacionalització del conflicte entre Catalunya i Espanya a les institucions mundials.
  3. El combat contra l'espoli fiscal, a causa del qual Catalunya pateix una crisi econòmica que a cap altre lloc d'Espanya i d'Europa. Cal deixar ben clar que el nou sistema de Finançament de les Comunitats Autònomes no ha resolt ni el finançament dels serveis públics de Catalunya, ni el dèficit d'inversions públiques al nostre país, ni la descapitalització de la nostra economia productiva..

Si els actuals dirigents de CiU i d'ERC tinguessin l'alçada històrica de Prat de la Riba i Cambó, de Macià i Companys ja haurien proposat la retirada de les Corts i una candidatura d'unitat en defensa de Catalunya. En canvi es perden en mocions inviables perquè són incapaços de sortir de l'ordre constitucional. Només busquen un ajornament de la sentència per després de les eleccions. Només els preocupa ocupar el Govern de la Generalitat, no el poder real de Catalunya per afrontar els greus problemes que pateix. 

"Primàries obertes" i Conferència Nacional per Catalunya Estat de la Unió Europea

Com constituir aquesta Candidatura en el fraccionat panorama del moviment sobiranista? Com garantir que no es reprodueixi una nomenclatura que acabi tenint els mateixos vicis de funcionament que els partits establerts?. La solució és la democràcia!. Als països de més qualitat democràtica les candidatures s'escullen en primàries obertes. En aquestes hi participen tots els votants que s'inscriuen en un registre i s'hi presenten diferents candidatures. Aquestes porten a terme les seves campanyes i se celebren debats públics. Hi ha una clara separació entre els organitzadors neutrals de les primàries i les diferents precandidatures. Aquesta distinció les diferencia de les primàries internes dels partits on l'aparell no és neutre, sinó que de manera directe o indirecte dona suport a la candidatura oficial.

El moviment de les Consultes Populars permet organitzar unes primàries que separin amb nitidesa l'organització del procés i de les precandidatures. Poden formar-se amb rapidesa multitud de Comissions Locals i Comarcals que organitzin el registre voluntari de votants, els debats entre precandidatures i les votacions de compromissaris a cada comarca. I una Comissió Nacional que prepari una Conferència Nacional per la Independència. Aquesta estaria constituïda pels compromissaris de cada precandidatura elegits en les primàries comarcals, d'acord amb el reglament pactat entre tots els grups participants en la Candidatura.

Unes "primàries obertes" amb debats són la millor precampanya possible per a la Candidatura unitària. La pugna entre Obama i Clinton va representar una projecció extraordinària del candidat demòcrata de cara a la lluita definitiva contra el candidat republicà. Amb aquestes primàries el moviment sobiranista donaria imatge de diversitat i d'unitat alhora, encarnaria la regeneració democràtica i retornaria la confiança del poble català.

Organitzar una Candidatura d'Unitat per la Independència només depèn de nosaltres. Som a temps per a fer-la. El fet que no tinguem districtes uninominals i s'hagin d'escollir llistes tancades per demarcació complica el procés. Però aquests problemes es poden resoldre. Només cal que les organitzacions i personalitats implicades debatin el procediment i redactin un reglament.

A la Conferència Nacional per la Independència també cal completar els tres punt bàsics de la Candidatura i detallar el programa per la propera legislatura. Perquè la actuació dels futurs diputats serà determinant per fer un salt electoral al cap de quatre anys. Recordem que el Partit Quebequès es va fundar l'any 1968 i va treure només 7 diputats l'any 1971. Però a les eleccions de 1976 va aconseguir la majoria absoluta que li va permetre la convocatòria d'un referèndum sobre la sobirania del Québec.

La preparació de la candidatura i les primàries obertes s'haurien de posar en marxa amb una certa urgència. El doctor Broggi i el president Barrera han suggerit la idea de constituir un Senat imparcial per aplegar els diferents grups sobiranistes. Només posen com a condició que tothom hi estigui d'acord. La seva trajectòria històrica i l'experiència de la seva llarga vida avalen la seva idoneïtat per fer la primera convocatòria de totes les entitats i personalitats del moviment sobiranista. Si els principals grups i personalitats estiguessin d'acord podrien convocar les reunions preliminars per redactar el reglament de tot el procés. 

No deixem que el gran treball fet per tot el moviment sobiranista en els darrers mesos es dissolgui. Tenim una oportunitat històrica. Aprofitem-la!

5.613 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament