“La Catalunya que sap on va”

August Bernat
August Bernat
Associat a Reagrupament

En aquests moments en què alguns partits polítics reclamen als seus adversaris que defineixin les seves tendències sobiranistes, he pogut recollir a la premsa algunes perles que deixen molt clara la línia del PSC. El senyor Miquel Iceta va dir que el PSC ha de continuar sent el <<mur de contenció de l’independentisme>> afegint que s’oposa a la independència de la nació catalana perquè això va en contra de la Constitució Espanyola i de la llei.

Per altra banda, el nostre actual president senyor José Montilla, en el seu llibre “catalanisme ”, afirma que “Traslladar el concert econòmic del País Basc a Catalunya faria inviable la mateixa existència i cohesió d’Espanya.

A aquestes manifestacions caldrà afegir-hi la reiterada petició del senyor Montilla, perquè sigui la senyera i no una pancarta qui encapçali la manifestació d’aquest proper dissabte dia 10-6, argumentant que la senyera és més unitària que cap pancarta ni cap lema ¿No serà que el senyor Montilla se sentirà incòmode darrera d’una pancarta en la qual s’afirmi que “Som una nació. Nosaltres decidim ”? O potser té por que a Madrid el renyin? Per a ells la bandera catalana sense cap reivindicació, és una manera de tapar-se les vergonyes i per això estan intentant apropiar-se de la manifestació i canviar-ne el sentit. Farà bé Òmnium Cultural de no caure en el parany i mantenir-se ferma amb l’eslogan proposat, si al senyor Montilla i al PSC no els agrada que facin una convocatòria paral·lela.

Més clar, aigua. Sota el lema “La Catalunya que sap on va” aposten de manera inequívoca per Espanya. Amb el PSC, Catalunya no va enlloc, es queda on és ara, o sigui una autonomia espanyola, rebaixada i sotmesa a l’espoliació sistemàtica de l’Estat.

Amb la independència Catalunya podria evitar el seu propi enfonsament, però el que realment vol evitar el PSC, no és l’enfonsament de Catalunya, sinó el d’Espanya, encara que per a això s’hagi de sacrificar la gallina dels ous d’or.

August Bernat i Constantí

8.782 lectures

Comentaris (2)

Anar enlloc
Continuant amb l'argumentació de l'articulista. "La Catalunya que sap on va", l'he usat moltes vegades, perquè es ben cert, el pscPSOE, sap on va, ens vol encadellar encara més amb el regne espanyol.
Ja hem obert forat
Bona tarda,

i ara, que ja n'hi ha forat, ens n'anem de l'estat.

Com als avions que, si s'obre un porus ínfim, tot el que hi ha a dins ha d'anar cap a fora; així, aprofitant la inèrcia de la manifestació del dia 10, sortim-nos de l'estat.

Fem costat a la independència i guanyem, que ja és l'hora bona. No només per l'economia, no només per la llengua, no només per la terra i el paisatge que anirem salvant i millorant, sinó per la nostra manera de fer i ser; però, també, perquè diumenge, 75.000 seguidors de la selecció espanyola van embrutar una seva victòria amb agressions, incendis, violència urbana i poca educació.

El dia abans, milió i mig de nosaltres, gent catalana honrada i natural, tret d'honorables excepcions, va passejar per la capital i poca cosa útil s'hi va trencar, només un passat ignominiós, sense fer mal a ningú, amb civilització i urbanitat, que som gent de vila i, alhora, de ciutat.

Mercès per l'atenció que em feu.

Salut, República de Catalunya i a reveure.

Total 2 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament