La casa gran de l'independentisme

Salvador Garcia
Salvador Garcia

Hi ha hagut diversos intents d’unir forces des de l’independentisme amb resultats nuls a dia d’avui. Fora dels partits polítics el major èxit el va aconseguir la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), però avui no existeix un punt de trobada en la societat civil. Ni en el polític tampoc.

Molts pensàvem que aquest punt de trobada de l’indepedentisme havia de ser a Esquerra quan encara es deia ERC. No va ser possible. Esquerra va apostar per prioritzar l’eix social per sobre del nacional, reafirmar un esquerranisme extrem, i es va felicitar que molts marxéssim dient que no encaixàvem en el seu projecte. Deu ser dels únics partits del món que enlloc de voler eixamplar el seu espai polític el volia reduir. El resultat de tot plegat ha estat clar: un desastre per tots, pels que es van quedar i pels que vam marxar.

Ara s’obre una nova etapa en l’independentisme i seria genial disposar d’un espai de trobada dels independentistes en l’àmbit polític, però penso que això trigarà a arribar, si arriba mai. Com diu Joan Carretero  (i ja ho deia quan encara estava a Esquerra ) aquest punt de trobada podria ser Esquerra, però abans que res Esquerra ho ha de voler. Esquerra podria ser un partit modern, de centreesquerra, en el qual es trobessin còmodes la majoria dels independentistes. Els referents serien partits com els laboristes o els liberals britànics, els socialdemòcrates o els verds alemanys, però assumint que juguem a la lliga autonomista i que, per sobre de tot, cal prioritzar la consecució de l’estat. Partit de centreesquerra i que prioritza aglutinar l’independentisme, emulant la Casa Gran del Catalanisme. Això és el que volíem que fos i com era impossible vam marxar. Ara està a les mans dels militants actuals decidir si volen anar en aquesta direcció.

Sóc escèptic que Esquerra vulgui ser aquesta casa gran. Els que volíem aquesta estratègia ja no hi som. I la majoria dels que encara hi són (especialment els seus dirigents) pensen que això del tripartit tampoc ha estat tan malament (excepte en els resultats electorals, és clar), que el problema va ser un error de comunicació (com Joan Ridao a l’ARA, que va repetir que l’estratègia d’Esquerra era bona ) o que cal seguir apostant no per l’esquerra sinó també per l’extrema esquerra, com Joan Tardà i Oriol Amorós donant suport a la vaga general convocada per la CGT i la CNT . I tenen plantejaments similars destacats dirigents d’Esquerra que tenen i tindran responsabilitats rellevants en el futur, com Anna Simó, Pere Aragonès, Joan Manuel Tresserres i altres.

En aquest context sorprenen els acords als quals està arribant Reagrupament amb Esquerra. Entenc pactes locals com Puigcerdà, Sant Vicenç i altres municipis, ja que en els pobles es vota la persona i les sigles pinten poc. A més, és fàcil entendre’s a nivell local ja que les bases d’Esquerra, Reagrupament i Solidaritat són sovint molt similars. Em sorprèn més acords com el de Barcelona, ja que es dóna suport a un cap de llista que ha recolzat els darrers tripartits, des de dins i des de fora el govern municipal, però suposo que l’alternativa era no jugar la lliga local. Entenc que ha de passar que sota cap circumstància es donarà suport al PSC-PSOE a l’alcaldia i a la diputació.

Però el que Reagrupament no pot pretendre és canviar Esquerra: l’Esquerra oficial actual està orgullosa del tripartit, és per sobre de tot molt d’esquerres (fixeu-vos en les seves votacions al Congrés, coincideix sempre amb Esquerra Unida) i no prioritza l’eix nacional. Esquerra podria ser la casa gran de l’independentisme, però abans ha de decidir si ho vol ser. Segons què decideixi Esquerra molts l’ajudarem. I si no ho fa, que no pateixin, no emprenyarem, simplement els deixarem estar.

En aquest escenari de casa gran excloc Solidaritat: el seu objectiu és fagocitar Esquerra, i més que establir ponts amb Esquerra el que vol és dinamitar aquests ponts. El mateix, si aposta de forma sincera per fer aquesta casa gran ja ens avisaran.

El meu estat d’ànim sobre aquest tema és pessimista (realista?): molts independentistes no ens trobarem còmodes en cap projecte polític en molt de temps. Potser el que hem de fer, mentre els partits es mouen (també Convergència), és participar en moviments de la societat civil, treballar per establir ponts sobiranistes , i també aprofitar per passar més temps amb la família.

5.301 lectures

Comentaris (5)

ET PASSES UN PÈL NOI!
Anem a pams amb coses que hauries de saber perquèSÓN FETS I NO PARAULES :
1.Esquerra es diu així perquè està implantada al País Valencià i Les Illes ( cosa que rcat no ) i és evident que allà la feina ja es prou difícil com per substituir el PV o IB..per la "C".
2.En Tardà és un català de pedra picada i sense complexes que a Cornellà sempre ha sigit independentista i ha emprat 100% el català ( cosa que cyu no fa ni boja ). Les seves intervencions al congrés de diputats són les més decididament NACIONALS de tots els que hi ha hagut ( més que les de l' Heribert Barrera ). I per coneixer-les ( ja que ni l'avui, ni la resta de diaris ens les fan saber pots anar al web d' Esquerra ).
3. Quedar-se sol contra la reforma laboral és un acte de dignitat vist el que representa pels treballadors assalariats...de fet el mateix psoe l' ha suavitzat aproposta de cyu per haver-se passat amb un acomiadament que de "facto" era lliure ( causa objectiva : "pressumta previssió de pèrdues !!" NI ALS USA NOI! ).
Dit això celebro que rcat ( els dirigents, que les bases ho tenim molt clar ) ara cerqui la unitat.
Desgraciadament ERC és primer Esquerra, desprès Republicana, i si queda res Catalunya. Tenim la desgràcia de que mai queda res. Així que centrem-nos en la independència ja sigui amb Reagrupament o Solidaritat o com sigui. Però iNDEPENDÈNCIA.
Ni amb pinces
Tot i que entenc els motius que porten a Reagrupament a pactar amb Esquerra, sent aquesta l'única manera efectiva de ressuscitar de cop l'associació, tanmateix penso que el preu a pagar, ni que només pugui ser en forma de prestigi atès que Reagrupament no té res més a perdre, és absurd per estèril. Sobretot tenint en compte que a la praxi aquestes coalicions no aportaran res de positiu per a l'independentisme tenint en compte que, tal com diu l'articulista, Esquerra no ha demostrat encara cap voluntat de canvi en l'estratègia que els ha conduït al desastre. Per tant, chapeau per a Reagrupament fins al 28-N. Però un suspens d'aleshores ençà, amb aquesta forçada i rertorçada decisió que no s'agafa ni amb pinces. Ara bé, comprenc que l'admirat Doctor, després de la humiliació a les urnes senti l'amor propi alleujat amb aquest cop d'efecte que irritarà SI. Més enllà d'això, res més, però.
Corredors de fons
Estic totalment d'acord amb tu.
Vaig votar reagrupament perquè l'alternativa era no fer-ho. Esquerra em va decbre després de gairebé 30 anys de votar-la. I Mai podria votar solidaritat, que no es res més que un partit creat pel lluïment personal d'un individu extraordinàriamernt egocèntric.
Soc realista (pessimista in o crec que aconseguir la independència sigui fàcil ni proper. Cal viure amb tranquilitat el temps d'espera; tenir paciència i persistència per esperar que arribi el moment.
No ens hi portaràn els polítics, que no veuen més enllà dels escons que puguin treure. Ens hi portarà la societat civil i els moviments ciutadans sense ànim de lucre i sense interèssos polítics.
Així ens hem de veure?
Bones,
em dic Jordi i sóc un associat. Penso com tu Salva, penso que a ERC se li ha passat l'arròs. Tant jugar amb el sentiment independentista que va liderar, ha fet perdre la credibilitat de molts que en el seu moment van confiar. Ara vaig confiar amb Reagrupament i francament, els moviments que "estem fent" no m'agraden. Només fa falta veure l'opinió, els articles dels diaris i el que la gent comença a pensar... Malauradament sóc com tu, pessimista. No hi ha cap partit polític que tingui un projecte sòlid d'INDEPENDÈNCIA. Per a mi, Rcat ho era, però les urnes no ens van donar la representació que necessitàvem. Ara, aquells vots que vam obtenir es diluiran entre els altres partits polítics o l'abstènció. Entenc que si no fem aliances amb la resta de forces polítics que tenen representació, "estem morts", però aquest no és el meu estil, no "venc" el meu vot a aquells que van posar l'independentisme en un tercer, quart..., un últim pla.
Salut companys!


Total 5 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament