L'Espanya humiliada

L'Espanya humiliada

Les darreres setmanes hem assistit a la humiliació d’Espanya per part de les institucions jurídiques europees. I, naturalment, per part del President Puigdemont i l’estratègia política menada des de l’exili. Un èxit que coincideix amb el relleu en la direcció d’un dels diaris més ferotgement espanyols, malgrat imprimir-se i ser escrit de Catalunya estant. Algú pot pensar una venjança més dolça? Difícilment.

L’entrada al Parlament Europeu del President Puigdemont i de Toni Comín, i properament, també, de Clara Ponsatí, ha estat una veritable victòria que han ensorrat tots els atacs que han rebut en els darrers set mesos, sobretot quan, el 2 de juliol, el llavors President de l’eurocambra, es va comportar de forma indecent, vergonyant, pusil·lànime, obeint de forma canina el dictat del govern espanyol. Llavors, els nostres eurodiputats i el seu equip jurídic, van rebre per totes bandes. Sense compassió, amb odi, amb ràbia. Els donaven per neutralitzats, com a derrotats. Però es van mantenir ferms, durs com una roca, sense fer un pas enrere. I han guanyat, i tant si han guanyat, han derrotat a un estat que es pensava que els havia escombrat. I ha estat una victòria per pallissa, de forma, efectivament, humiliant, s’han endut un cabàs de vergonya. En definitiva, brutal.

I el més bo de tot, és que malgrat això, els espanyols es neguen a reconèixer la derrota. I fins i tot gosen plantar cara a la jurisprudència europea. No han après, encara. Els costa, però, no en tinc cap dubte, encara hauran d’empassar-se més gripaus. El seu nul respecte pels drets humans, la seva catalanofòbia ben arrelada en el seu subconscient multisecular, els impedeix actuar de forma racional i van intentant transformant les derrotes en falses victòries. S’arrapen a qualsevol excusa per auto-enganyar-se i ajornar la seva humiliació total i absoluta. És d’un patetisme que tomba d’esquena. Europa assisteix a l’espectacle amb uns ulls com a taronges.

En aquest context de victòria catalana i de derrota espanyola, no podem deixar enganyar-nos. Hem de continuar fins al final. No empassar-nos rodes de molins del nou govern espanyol, que, paradoxalment, ha estat possible gràcies al vot d’un partit català. Això contribueix a embolicar el procés. Com podem demanar que els europeus entenguin que uns independentistes donin aire al teu repressor? No s’ho expliquen! El blanquejament d’un partit espanyol que té sang a les seves mans és un error molt gran. Un partit que ha conegut casos de corrupció a punta pala i que fins i tots els seus condemnats no entren ni després d’haver-se apropiat de centenars de milions d’euros!

Després de la victòria a Europa, ara cal acabar la feina amb una victòria, l’enèsima, a casa. Sempre que el President Puigdemont ha encapçalat una llista electoral, la victòria ha estat de carrer. Recordem les eleccions del 2017, en plena reacció del 155, va guanyar de carrer. I després, en les eleccions europees del 2019, va repetir la gesta. Ell, i només ell, és el referent de la victòria. I des de Reagrupament, President, us demanem que no espereu més per posar ordre i aplegueu al vostre entorn tots els catalans i totes les catalanes que tenim molt clar que la prioritat és l’alliberament de la Pàtria, sense dubtes ni mitges tintes. És l’hora de refer el camí i d’anar fins al final. Reagrupament serà sempre al vostre costat, com també al costat del President Quim Torra i de tots els diputats i batlles que us donaran un suport tancat. És l’hora de la victòria!

1.734 lectures

Comentaris (1)

estem anestesiats
En aquests moments la vàlua mes important de Catalunya es la voluntat del poble, i tant la classe política com les associacions mes importants ANC, OMNIUM,..el tenen anestesiat , son responsables de no avançar cap la República.

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament