L'ànima de Reagrupament

L'ànima de Reagrupament

Estic segur que tots ja sabeu qui és l'ànima de Reagrupament. No pretenc fer una biografia del personatge, no es pot fer en un article a La Veu , de caràcters limitats. Per fer la biografia d'aquest personatge cal un llibre de 1.000 pàgines! L'August Andreu és, sens dubte, l'ànima de Reagrupament. Jo només us vull explicar la meva relació amb ell des que el vaig conèixer. De fet, no recordo exactament quan el vaig conèixer. Suposo que devia ser als voltants del 2008, quan jo em vaig associar a Reagrupament i ell ja en formava part des del Reagrupament que va promoure en Joan Carretero i la Rut Carandell a Esquerra Republicana de Catalunya.

L'August sempre hi era, a la seu, sempre, a la seu que fos: carrer Providència, passeig de Gràcia, carrer Malgrat o, ara, a Roger de Llúria. Vam començar a col·laborar junts quan des de la coordinadora de Sarrià-Sant Gervasi, se’m va nomenar, juntament amb en Joan Coll, cap de logística. Era una època de molta feina, amb una campanya d'eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya per endavant. Una època on, en la primera Assemblea de Reagrupament, celebrada al Palau de Congressos de Barcelona, vam reunir gairebé 1.000 persones. Una campanya on vam omplir l'Auditori de Barcelona en l'acte final. I recordo com en Joan Carretero li va dir a l'August, entre altres, que pugés a l'escenari, com a reconeixement per la feina feta, i era el començament.... Una gran campanya que vam fer molts amb molt esforç, però en la qual la ciutadania no va voler aprofitar per fer el canvi que ara s'està produïnt.

L'August és de les poques persones que han estat a totes les Juntes Directives Nacionals de Reagrupament, les d'abans i les d'ara. És segurament la persona que coneix més tots els secrets i ha viscut totes les discussions i polèmiques que hi ha hagut. Però l'August és l'home més discret que hi ha. Sempre ha tingut la seva opinió i sempre ha estat encertada. Mai l'he sentit cridar i mai l'he vist enfadat. Sí que l'he vist trist i desanimat i inclús malhumorat pels resultats electorals que hem anat traient, però ell sempre ha trobat la part positiva de les derrotes. Sempre s'ha aixecat i ha continuat lluitant perque és un lluitador nat, i la vida no l’hi ha posat gens fàcil. Inclús en aquest darrer any, que ha patit greus problemes de salut, problemes que a qualsevol de nosaltres ens haguessin destrossat, ell ha estat ferm i, a la que ha pogut, ha tornat a estar al peu del canó a la seu nacional.

Recordo quan vam muntar el dinar durant el congrés fundacional del PDECAT i ell pujava a l'escenari i agafava el micro venent el dinar que allà vam fer. Tot just feia poques setmanes que havia sortit del Clínic. Per a mi, l'August és el viu exemple del que significa Reagrupament. Gent ferma, forta, decidida, amb les idees claríssimes, senzillament perquè sabem com arribar fins al final, i ho sabem des de fa temps, i ara, que de sobte tothom s'ha tornat independentista de tota la vida, ningú ens ha de donar lliçons a l'August ni a la resta de reagrupats del que és lluitar per aconseguir la llibertat del nostre país. Gent que ja no es deixa enganyar per ofertes maldestres i impossibles. Són molts anys, ja que estem al peu del canó i tenim pressa. Som reagrupats, i això és una marca, un signe únic que ningú ens pot treure, ja que ens ho hem guanyat a pols.

2.226 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament