Jo hi aniré

Salvador Garcia
Salvador Garcia

Aquesta no és una manifestació en defensa de l’Estatut sinó en defensa de la dignitat de Catalunya i a favor del dret a decidir, no partidista i organitzada per la societat civil.  La meva primera reacció va ser que jo no hi pintava res en una mani a favor de l’Estatut, però no va d’això.  És un acte unitari a favor de la nació catalana i del nostre dret a decidir, on serem molts independentistes convençuts i molt altres que estan en camí de ser-ho o que poden arribar a ser-ho.  I també de no independentistes a favor de la dignitat nacional de Catalunya: ja m’està bé manifestar-me amb ells.

El 10 de juliol toca resposta cívica però la resposta ha de ser eminentment política, des del Parlament.  Per això està bé anar a la manifestació, però abans (en el meu cas en concret pel matí, a l’Assemblea de Reagrupament) i després (fins les properes eleccions) cal treballar per a que el proper Parlament de Catalunya i Govern facin respectar els dret a decidir dels catalans, i decideixin.  La responsabilitat la tenen els nostres diputats, i si ara no estan a l’alçada (eines tenen per actuar, com per exemple retirar-se de les Corts Espanyol) el que cal fer és treballar per tenir representants que realitzin una ruptura democràtica amb l’estat espanyol. 

Entenc que molts independentistes tinguin recels amb la manifestació (vistos per exemple la proposta de front de les engures pro-autonomista de Duran Lleida), però tampoc podem permetre que se la facin seva els que estan per l’autonomia actual, entre altres raons perquè som molts (i cada vegada més) els que estem per la independència, incloent la major part dels convocants i organitzadors.  I sí, em genera certa incomoditat desfilar al costat d’alguns polítics amb una aspiració nacional molt reduïda i que se sentirien molt còmodes amb l’Estatut si aquest no s’hagués retallat (i que ara es dediquen a fer declaracions partidistes de curta volada, oblidant que estan al Govern o al Parlament i podrien respondre de debò), però el protagonisme no pot ser seu, ells han de ser minoria, i no poden capitalitzar la manifestació: som una nació, nosaltres decidim, i volem decidir llibertat, no més Estatuts.  I si ens els trobem els hi podem dir durant la manifestació.

Aniré a la manifestació, però una qüestió la tinc del tot clara: el Tribunal Constitucional és plenament legítim per fer la sentència que ha fet.  Catalunya és una Comunitat Autònoma dins l’estat espanyol, i l’Estatut és una llei orgànica sotmesa al Tribunal Constitucional.  Aquestes són les regles del joc, i el Tribunal Constitucional (desprestigiat, parcial i polititzat, però totalment legítim), ha fet la seva feina.  Hem de ser els catalans qui diguem si aquest procés ens sembla bé, i si no actuar en conseqüència: el pacte Catalunya-Espanya mai ha existit i, si va existir, ja no queda res.  Som una Comunitat Autònoma, i el Tribunal Constitucional ara i el govern espanyol cada dia marquen els límits de l’autogovern.  I estem sotmesos a les seves lleis i la seva Constitució, que són impossibles de canviar, com hem vist ara.  Per tant, o marxem o ens adaptem, però el camí del mig (incloent concerts econòmics impossibles) no existeix.

La meva resposta és de dignitat: vull decidir.  Sé que tinc el dret, i vull decidir, tenim el deure de decidir, per nosaltres, els nostres grans i els nostres fills.  I aquesta sentència és humiliant pel procés escrupolosament democràtic seguit per tenir de fet un Estatut de fireta, però és bona perquè clarifica les coses: el límit de l’Espanya de les autonomies.

Seré a la manifestació, però no per defensar ni aquest ni cap Estatut: per dir que som una nació i que hem de decidir.  I jo i molts altres volem decidir independència, i així ho direm durant la manifestació.

Hi seré, i espero que els que pugueu, hi aneu.  I després de la mani, a treballar: la resposta de la societat és important, però la resposta de veritat ha de venir del Parlament.

9.815 lectures

Comentaris (16)

Cal anar-hi....molt bé direcció!
Per a tots aqueslls que no volem anar a la manifestació: La manifestació pot tornar-se una patata calenta pel PSC ( el veritable enemic de Catalunya). La postura del seu president, si la mani esdevé un clam independentista serà molt incomode; per més tergiversacions i manipulaciosn mediatiques que puguin fer hi haurà una realitat que no podran amagar. Si voleu una propsta politica transversal ara es hora de no ser tant "puritans"...Sóc independentista convençut i de cor i reagrupat, pero el dissabte dia 10 aniré a la mani amb tot una colla d'amics que estan a punt de ser reagrupats i no tindré cap recança d'anar al costat de gent, de persones votans no independentistes com per exemple de CIU. Senyors no és aquesta la mani de Montilla...és la mani del rebuig a tot el que ens estan fent des de Madrid...Serà la mani de Montilla si es un fracàs, si concentra a molt poca gent...Es això realment el que esperen, es a dir: que el poble de Catalunya sigui un poble tebi, tovet i obedient...moldejable per a que ells puguin anar tirant del poder...Cal anar a la manifestació amb una lema clar : INDEPENDENCIA!
Rectificar es de savis...
Noies, nois... m'heu convençut... davant de tanta passió independentista no em puc quedar a casa. Faré tot lo possible per anar-hi... VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
Jo no hi aniré, no es la meva manifestació
Jo no aniré a un Manifestació que es una " PANTOMINA " del Sr. Montilla i els seus secuaces del PSC. Nosaltres volem que el President actual dels Catalans sigui consecuent a les seves decisions i no que per mitja del Gobern del estat Espanyol i mes concret de la Carmen Chacón hagi amenazat a José Montilla perque no encapçali la Manifestació del 10-J amb al lema Catalunya som una nacío.
Aquesta Manifestació a Barcelona no te cap valor per a mi, pero si la tindría feta a Madrid. L´Estatut no es pot recorre desprès de pàsar per al TC. Els Independites sense cap dubte, no es la nostra manifestació, nosaltres no volem L´estatut, sinó La Independencia de Catalunya y estar fora d´Espanya d´una vegada.
No hi aniré pas
¿Perquè un trubunal és bò per jutjar a qui es salta semàfors o garantitzar una expropiació a qui tenia un sostre i no ho és per la retallada de l'estatut?. El sistema agrada o no agrada, s'hi creu o no s'hi creu, però defensar-lo quan reben pals els estudiants i rebutjar-lo quan es toca un interès seu agafant el que interessa i rebutjant el que no interessa no em sembla seriós.
Jo no hi aniré
Que el TC agafaria les estisores... ja ho sabíem tots. Els partits també...
A les seus de CIU i d’Esquerra hi ha preocupació pel creixement del independentisme.
Cap dels dos partits els interessa la radicalitat de voler la independència.
Lo que volen es governar... remenar les cireres...
Tots els pactes podrien ser possibles per aquest fi:
CIU-PP; CIU-PSC; E-CIU; PP-PSC o un altre tripartit.
Un posicionament del estil: si guanyem les eleccions, i tenim majoria, declararem
unilateralment la Independència... Ni CIU ni E ho diran mai per no tancar les
portes a possibles pactes.
Estratègia: marejar a la perdiu, enganyar a la la gent...
CIU a escollit el Concert Econòmic... Qui es creu que Espanya modificarà
la constitució per poder fer aquest “regalet” als catalans... ????
E ha triat un referèndum... la pròxima legislatura clar... Que com tants temes
relacionats amb aquest partit portarà a totes les ambigüitats del mon per
No anar enlloc... Vegueries, CIM, MAT, llei de consultes populars... etc, etc, etc...
Per mes inri, i organitzat prèviament... treuen a primera fila a Òmnium, UGT i CCOO demanant la mobilització dels ciutadans... quan ells, havans no ho havien fet mai. Òmnium, al inici de les consultes, deia que dintre la seva associació i havia gent de totes les ideologies i no es volien posicionar... Dels sindicats no cal
Ni parlant-ne ... Quina cosa tenen aquestes organitzacions en comú... : les subvencions... Qui paga mana.
Per acabar-ho d’adobar, el nostre entranyable president de la comunitat autònoma de regim comú catalana... també presidirà la manifestació.
Ho sento... amb tot aquest personal a mi no mi veuran...
Estic segur que un 99% dels manifestants ho faran per amor a la nostre
estimada Pàtria Catalana, amb ràbia per els greuges que l’estat espanyol
ens “regala” des de fa 300 anys... però penseu que la “medalleta” del èxit
de la manifestació se la posaran mútuament els servidors de la causa unionista:
en Montilla, en Mas i en Puigcercós... esperant, esta clar, un bon rendiment electoral.
NO, JO NO HI JUGO A AQUEST JOC.
VISCA LA TERRA I MORI EL MAL GOVERN!!!
jo tambe vinc.
Jo també a cop calent, vaig dir que se'n vagin a pastar fang, però en les darreres hores veig que hi haure d'anar. per que se'n adonin que ja n'estem farts d'espanya, del peix al cove, i dels col.laboracionistes.
Pau malgrat tinguis raó en molts aspectes crec que s'hi ha d'anar. Pots comprendre la incomoditat del PSC i d'en Duran i LLeida en un mar d'estel.lades i crits i consignes a favor de la independencia. Aixó els hi provocaria malestar, degut a la seva dependencia al poder de Madrid, i un malestar que segur passaria factura a tots aquells que s'aprofiten de Catalunya i del catalanisme. Això sí, BCN hauria d'estar plena d'estel.lades!
en defensa de la dignitat catalana
Jo també hi aniré. Comparteixo les teves reflexions. Hauria de ser una mani amb marcat accent independentista ( cosa que ja tem en Jose Antonio Duran i lleida, ja que en un article del diari Avui presagia un "aquelarre sobiranista"...)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament