Interdependència

Associat a Reagrupament
Dani Roig
Associat a Reagrupament

M’he de remuntar a 2012 per recordar el primer cop que es va fer ús de la paraula interdependència en la política catalana a nivell nacional. Va ser el President Mas, que, en ple tsunami independentista, utilitzà el terme per definir el model d’estat que ell desitjava per a Catalunya, en comptes del terme independència. A finals de març, el President Puigdemont l’ha tornat a utilitzar en una entrevista a la CNN per definir la relació que ell desitjaria entre Catalunya i Espanya.

En tots dos casos les reaccions van ser d’allò mes abrandades: Per una banda, sectors independentistes, tots fora de l’àmbit convergent, que van entendre que voler la interdependència i no referir-se a la independència era poc més que evitar dir les coses pel seu nom i descafeïnar les aspiracions nacionals. Per l’altra, l’atac sorneguer dels mitjans de comunicació al servei del nacionalisme espanyol, que es van agafar a les declaracions com a exemple de la poca determinació dels dirigents catalans.

La ignorància sol ser molt agosarada.

Segur que ambdós presidents, polítics estadistes, tenen coneixement dels postulats del senyor Stephen R. Covey, eminent divulgador i consultor empresarial, que estableix el concepte de interdependència com un valor més elevat que la independència, ja que és aquell estadi de les relacions entre persones (o empreses o estats) en la qual es potencia la cooperació per assolir un objectiu més alt. Sol es va més ràpid, en grup s’arriba més lluny. I es que, de fet, la interdependència és un estadi de relacions que s’assoleix a partir de superar la fase d’independència, i per això proposar una relació d’interdependència entre Catalunya i la resta d’estats europeus és anar molt més lluny que desitjar un estat independent, posant de manifest la voluntat de participar d’una política global des d’una posició de sobirania nacional.

Jo vull la interdependència de Catalunya vers un marc europeu.

Vull la interdependència perquè Catalunya participi d’un model econòmic que doni impuls a les nostres empreses dins un mercat de referència, amb interessos comuns vers mercats polaritzats a nivell mundial, partint de l’exercici de la sobirania de Catalunya com a estat independent per decidir la forma de participar-hi.

Vull la interdependència per participar d’una acció global de gestió de la immigració en l’àmbit europeu, partint de l’exercici de la nostra sobirania per decidir quin model migratori volem a casa nostra.

Vull la interdependència per participar d’un model energètic i mediambiental a nivell europeu, amb referents de desenvolupament molt més avançats que l’estat espanyol, partint de la nostra capacitat de decisió per ajustar-nos a les nostres particularitats de territori o indústria. 

I és que, en un món globalitzat, només amb actitud de cooperació amb aquells estats que tenen els més alts estàndards d’excel·lència i fan una defensa activa dels nostres valors comuns, Catalunya pot assolir la seva plenitud com a societat, país i nació.

640 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament