Futileses dels polítics

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
Associat a Reagrupament

Irresponsables amb el futur del poble, aliens a les necessitats de les persones a nivell individual i social. Faig costat a la denúncia d'El Vallenc de les escandaloses remuneracions  d'homes públics com el batlle d'Alcover, que entre el càrrec local i el de diputat a Madrid, cobra noranta mil euros anuals, tota una descomunal vergonya, quan molts dels seus "clients" votants fidels, són mileuristes o encara amb més baixa remuneració per treballs amb contractes insegurs. 

A aquests homes i dones públics els contemplo situats en el nostre espai geopolític amb els Drets què ara tenim usurpats. Estem treballant per tenir-los properament actuants i actualitzats i fruir-los en plena vigència: Puc en aquest escenari de justícia dissenyat, declarar-los transgressors, amb els càrrecs d'apropiació indeguda de cabals públics, aquests són del poble productor. I per més inri són els que no tenen ingressos gairebé ni per menjar. Aquests homes públics, amb el temps que fa que ostenten els càrrecs, també els acuso de simonia (compra de prebendes, per diners, o d'altres mètodes: aquí hi incloc els d'inspiració pròpia, com són les urnes). Després de llançar grans enganys en campanyes publicitàries, l'atemorit votant es refugia en qui es presenta com a valedor i defensor del poble treballador, i cau en una gran trampa, doncs el partit que rebi el favor del vot, actua com la més obstinada i abrupta dreta sociològica. 

La irresponsabilitat que els atorgo és un agre afegitó, denuncio la seva manca absoluta de democràcia, en el seu actuar individual i de partit, pel fet d' atacar i silenciar sense pietat, les activitats cíviques de la societat que esta  cercant vials polítics nous que ens encarrilin cap a la democràcia, diguin-se consultes populars, o associacions qual embrions polítics, que trenquin  la gèlida  temperatura de l'atmosfera política, podem cercar-ne els noms als possibles camins: Agrupament.cat, o Laporta. Els establerts juguen brut des de la seva privilegiada posició política i econòmica.  Cal tanmateix recordar-nos que el cas de l'alcalde d'Alcover, només ens és un exemple, però n'hi ha infinitat.  Els polítics només són pura colomassa, brutícia moral que cal forallançar, treure'ls del mig, ho emmerden tot. S'han aposentat en el poder, l'assentament se'l veuen a perpetuïtat, això és el que cal evitar. La proposta perquè no es professionalitzin, es perquè volem gent vocacional que treballin per la nació a la qual pertanyem, amb la justa retribució econòmica,  mai per mai que sigui una indecència  comparant-la amb la dels treballadors. 

No s'hi val recordar-nos que de democràcia ja en gaudim ara, hem de recordar-los els cúmuls de fets antidemocràtics que succeeixen a diari en totes les àrees dels Països Catalans, podem dir-los espolis fiscals, manca d'infraestructures, atemptats simbòlics i materials a la nostra personalitat lingüística i física com sovint passa al País Valencià. Els nostres requeriments, les requestes, la demanda la circumscrivim  al procés d'agnició com el reconeixement que és, dels Drets, aquests ens els robaren per la força armada en el transcurs de la història. Les lleis del bastiment democràtic del regne espanyol, no resisteixen una anàlisi. També ens cal recordar que cap persona menor dels quaranta-nou anys, no  ha votat la constitució espanyola per qüestió d'edat. Dita llei màxima és com una  guillotina que cau veloç sobre el coll de tota persona o grup que no estigui d'una manera o altra vinculada a l'administració. Les engrunes de llibertats, són migrades, mesquines, no les volem en plural, volem la llibertat en majúscula com la democràcia, aplicant-li tot el sentit etimològic de la paraula, i a Catalunya, democràcia s'escriu amb i, aquesta és d'independència.   

És indubtable, són els nuclis inspiradors d'idees, els que ens nodreixen de força, de la mentalitat d'alliberadors, i aquests estan a l'abast de tothom, no hi ha res més senzill que encarar-se amb el podrit desgavell espanyol, perdre la por que arrosseguem secularment. El poble espanyol homogeni i homogeneïtzador transmet de maneres factuals, multiplicitat de dominis sobre el català. L'allau de transmissions,  resta palesa en la carta magna, on contempla la sobirania sobre la totalitat dels seus dominis, així l'opinió de set o deu milions de persones s'esdevenen per aquestes disposicions il·legítimes simples súbdits, aquest és el nostre cas i el dels valencians i balears. Els dolorosos cops de les ocupacions militars, no culminaren pas el 1717,  amb els Decrets de Nova Planta. Uns van restar en l'Espanya uniforme, els altres a l'annexionada com ens diu el seu mapa d'Espanya de 1854 exposats a la Biblioteca Nacional de Madrid, aquí va raure la gran inspiració de la força política i militar. L'Espanya incorporada o assimilada que som nosaltres, després de cada seqüència de terrorisme militar, va romandre derrotada. Hauríem d'esperar la Renaixença i el fort pencar de la industrialització, per crear els espais de llum, la creació d'una intel·lectualitat emancipada i emancipadora. L'alliberament mental assolit  per anar esbrinant el nostre passat i teixir el nostre futur, que de forma lenta i cautelosa va començar a capgirar l'imaginari nacional. 

El nostre abast geopolític el tenim definit però no pas coordinat, els serveis secrets del regne espanyol, estan amatents a impedir-ho. El fet d'haver-los detectat, els espies i espietes que omplen els nostres espais, ens dóna fe concreta de que anem en bon camí, els fem por, d'aquí el que dèiem en el primer paràgraf, els silencis que ens envolten, l'insult, les mentides que inunden el món de l'independentisme a través de tots els mitjans de comunicació, dels fets i paraules de cada individu i partit polític que està en el poder o en el desig d'ésser-hi. No fa falta res més que restar atent als fets i serveixi com trist i fastigós exemple que en la mort de Samaranch, si li va retre homenatge com si fos un heroi, quan fou un feixista, un corrupte i un anticatalà que va fer canviar les lleis olímpiques per impedir les seleccions catalanes, a l'hora de la seva mort se'l tracta com a gran personalitat. L'alcalde Hereu de Barcelona, li vol dedicar un carrer n'hi ha encara més a la dreta i encara més estigmatitzats pel nacionalisme espanyol que demanen que  li donin el seu nom a l'estadi Lluís Companys. Vergonya senyors, vergonya! Veiem doncs, que les escandaloses retribucions dels polítics i les seves accions els allunyen de la democràcia, el que volen és mantenir el sistema hereu del franquisme, com ho fa el cap d'estat des que era un jovencell. 

Els paralitzats mentalment degut a viure de la moma, ens voldrien allunyats de la feina de forjar constantment idees alliberadores. De fet, els fa pànic el sol fet de pensar que poguem aconseguir una estructuració igualitària de la societat, malgrat ser un punt on ells, l'han presentat històricament com a font inspiradora, però ens és clar i determinant: Han traït a bastament les idees, són unes personalitats fictes -de la doctrina n'han fet una ficció-, una descarada farsa, on s'ofega curulla de problemes la ciutadania que cada dia amb llur esforç, els aporta sinó més per força, els cabals públics perquè aitals personatges en puguin viure d'escàndol, mentre el treballador no pot arribar a fi de mes. 

Per aturar-ho ens cal denunciar les futileses dels polítics, podríem catalogar-ho com una frivolitat, però no ho veig així, és una batalla descarnada contra tot allò que els faci perillar la seva poltrona de poder tant ben remunerada. Jo faig una crida per retornar-los a tots, un a un, a casa seva i que es busquin una feina i cobrin una retribució adequada a les realitats socials i no el plaent bon viure que s'han creat. És per totes aquestes raons, que el seu encadellar-se amb el regne espanyol volen reforçar-lo: és que els ha entrat  l'esverament. Proclamem amb tot l'èmfasi que el nostre treball anirà sempre enfocat a l'emancipació i la democràcia vera.

6.522 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament