Evasió i victòria

Associat a Reagrupament
Dani Roig
Associat a Reagrupament

El 21 de desembre Catalunya s’enfronta a un episodi clau en el procés de setge i conquesta a què estem sotmesos. Aquest cop es tracta d’unes eleccions convocades pel propi president espanyol emparat en l’aplicació sense mesura del malauradament famós article 155 de la constitució estatal, per la qual el govern central intervé l’autogovern i les institucions catalanes.

En aquests moments, bona part dels polítics catalans retinguts en règim de presó preventiva a Madrid han estat deixats en llibertat, previ pagament d’importants fiances econòmiques, i resten detinguts els Jordis, el VP Junqueras i el Conseller Forn, amb una clara intenció de càstig polític. I tot això sense perdre de vista que els que han deixat en llibertat és a l’espera de celebració de judici, on poden rebre una resolució condemnatòria i tornar a la presó.

Per altra banda, el nostre president Puigdemont i part del govern continuen fent campanya des de l’exili, ara ja ciutadans en lliure circulació per Europa per causa de la retirada de l’ordre d’extradició per part espanyola degut a l’evident probabilitat de rebre un revés de la justícia belga. Tot plegat, una situació ben dantesca produïda pel simple fet que els catalans volíem expressar la nostra voluntat en unes urnes.

Aquestes eleccions, després de l’actuació barroera de control i anul·lació de les nostres institucions, són el darrer intent d’utilitzar les eines democràtiques per legitimar una assimilació política de Catalunya, aprofitant la situació de persecució en què es troben les forces independentistes, les quals, actuant segons el mandat popular, van permetre la celebració d’un referèndum d’autodeterminació amb un aclaparador resultat: Volem marxar.

Però el govern espanyol no compta amb el factor principal que caracteritza la societat catalana: La tenacitat. La mateixa qualitat que ens ha permès progressar econòmicament en moments adversos o conservar la nostra identitat en èpoques de persecució i prohibició.

I jo els preguntaria a aquells que ens volen reduïts a la insignificança: Com es venç un poble que no es rendeix mai? Com s’anul·la la seva voluntat quan la seva gent té la paciència d’esperar el moment just un cop i un altre? Com es doblega una ciutadania que en els moments crítics formen un grup unit capaços de sumar enginy i esforços per tirar endavant? La resposta és que no es pot. És qüestió de temps. Ja siguin setmanes, mesos, anys, però els catalans estem lluny i tenim un objectiu col·lectiu a assolir.

I l’exemple el tenim en aquesta candidatura del President, la que d’una forma transversal proposa retornar el govern legítim a la Generalitat i continuar el mandat democràtic de l’1 d’octubre, que no és altre que guiar-nos cap a la llibertat. I ho farà com ho van fer els personatges del clàssic “Evasió o victòria” de John Huston, oferint el millor de si mateixos i derrotant en el seu camp contrari la nació opressora, però en aquest cas sense haver de triar entre escapolir-se o guanyar. Ara toca guanyar.

1.185 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament