Estar a l’aguait de tot no està renyit amb tenir calma i serenitat

Associat a Reagrupament
Vicenç Julià
Associat a Reagrupament

Aquests propers mesos que vindran haurem de tenir molt coratge, molt de tremp, molta força, molta paciència, molta psicologia, recórrer a tota la nostra intel·ligència, procurar sobretot no perdre els nervis, contenir-nos molt ( o del tot), abans de “saltar sobre algú i mossegar-li la jugular”. En fi, no segueixo, ja m’heu entès. Tot sigui per l’èxit final del Procés.

Això que aparentment és de sentit comú, i més en aquestes circumstàncies, ho hauríem de tenir gravat a tota hora i en tot moment a les nostres ments i, naturalment, tenir-ho sempre present. A més, una elemental obligació nostra també seria inculcar-ho i recordar-ho a tots els nostres compatriotes, o als que tinguéssim més propers; i, sempre que en tinguem ocasió, amb els que coneixem o tractem ocasionalment. Seria aquesta una excel·lent forma de procedir i que ajudarà enormement, sempre, i especialment durant els propers mesos.

L’adversari jugarà la seva principal arma. Intentarà per tots els mitjans possibles fomentar la divisió, l’enfrontament entre nosaltres, la insídia, el dubte, inculcarà el conformisme, les pastanagues de plàstic o les enverinades, directament. Alguns mitjans, els de sempre, premsa (escrita i digital), ràdio, televisió i TIC aniran plens de fang o de llot pestilent, manipulats o “aparentment nets”, però amb oli a la calçada o claus de ferro amagats “per fer-nos derrapar o punxar”, si no som prou hàbils per esquivar els obstacles i trampes i no caure en paranys. Només mentalitzant-nos, amb els ulls ben oberts i les oïdes ben fines, anticipant-nos tot el possible a les males arts, i alertant de passada als nostres més propers, podrem evitar molts mals (a vegades irreparables).

Molts és preguntaran (o ens preguntarem), “per què jo, per què nosaltres, hem d’aguantar i passar per aquests tràngols” ? Doncs... senzillament, pel motiu que estem davant d’una ocasió única i possiblement irrepetible, de tenir el que Catalunya fa més de 302 anys que va perdre, la Llibertat, i no la podem deixar escapar. Perquè, si hem aguantat fins aquí, paga la pena aguantar uns pocs mesos més, això sí, implicant-nos tots, i fent uns esforços més (els que calguin), per  aconseguir el que tots anhelem.

Hem de procurar transmetre missatges sincers, agradables i positius en tots els sentits i en totes bandes i direccions. M’atreviria a afegir que no hem de transmetre mai missatges descoratjadors i, molt menys, si ni tant sols estan degudament contrastats. Moltes vegades, sense adonar-nos, caiem nosaltres mateixos en aquests paranys. Els independentistes ens necessitem tots. Els de “pedra picada” i els que no ho son tant. Els que ens han trepitjat “l’ull de poll”. Els de sempre i els nouvinguts. Els que som d’aquí i els que han vingut aquí i s’han fet també entusiastes del procés. Las tietes i les iaies “indepes” que no es perden una mani malgrat la ciàtica i el dolor permanent de l’artrosi. Els joves que, a vegades, vénen, i a vegades es queden a dormir perquè han anat de festa la nit abans. Al veí del costat i al paleta andalús que porta més o menys temps vivint aquí i que ens pregunta (en l’idioma de Cervantes)... “En confianza, es verdad que nos interesa eso de que Catalunya sea independiente ?. Yo creo que viviremos mejor, verdad?” . Tots aquests diversos grups de gent, aquell dia, es posaran dempeus, i es faran la foto amb un somriure d’orella a orella, davant l’urna amb la papereta del SÍ. A l’endemà, serem LLIURES.

Ah ! Me n’oblidava. El més absolut bon rotllo ha de presidir sempre totes les nostres relacions amb tots els independentistes sense excepcions, siguin del partit que siguin. Fins i tot em van dir una vegada que existia un 1% independentista a les files del PP. Però jo, la veritat, és que d’aquesta “rara avis” no en conec a cap. De tota manera, no ens hem de preocupar massa per això últim, i com deia el nostre President fundador, el Dr. Joan Carretero, “el dia que es proclami la Independència, sortiran independentistes fins i tot de sota les pedres”.

Bones festes nadalenques !!

2.303 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament