Espanya dilapida i ara ens demana sacrificis

Jordi Vàzquez
Jordi Vàzquez
Associat a Reagrupament

La mentida com ADN polític

Les mesures anunciades pel PSOE i executades pel Govern central expliciten com aquest partit ha basat la seva acció política en la mentida i l’engany. L’actual govern presidit per Rodríguez Zapatero és especialment retorçat en la mentida. Un govern que guanyar les eleccions a base de concedir una ajuda de 400 € de forma indiscrimidada i que va tombar en 2 anys, que va afirmar que el sistema bancari era el més potent del món i ha acabat mantenint de forma artificial moltes entitats tècnicament quebrades. Que va dir que no tocaria les ajudes socials: i les ha retirat gairebé totes. Que no tocaria les pensions i les baixa. Un govern que va negar la recessió econòmica, que ha fet una pujada d’impostos indiscriminada i brutal definint-se com “limitada i moderada”. Un partit que va liderar les protestes del “No a la guerra” i ha incrementat de forma notable les tropes enviades a l’Afganistan. Tropes que defineix com a “força de pau” i disparen contra civils afganesos. Com ja va dir Joan Carretero el 2006 (!) estem governats per un “espanyolista demagog”.

En lloc d'invertir, dilapidar

Les mesures imposades pel PSOE confirmen la situació econòmica que viu l’estat espanyol. Una situació on són coresponsables els dos partits unionistes, PP i PSOE, que han gestat un model econòmic nefast que perjudica sobretot a Catalunya. Un model parasitari, oligàrquic, basat en la construcció i les ajudes europees. Aquestes ajudes no es van invertir, es van dilapidar. I ho va fer el PP i ho ha fet el PSOE. Només la ruptura amb l’estat espanyol pot evitar que Catalunya pateixi una greu situació. Si els autonomistes tenen por d’aquesta ruptura, la independència, com a mínim caldria tenir un model econòmic propi: el concert. El contrari serà dilapidar els nostres tributs en mans de la incompetència comprovada dels polítics mesetaris.

Mesures sense ètica

Les mesures anunciades són bàsicament tres:

  1. Reducció del sou dels funcionaris un 5 % i congelació pel 2011. Estalvi estimat: 4.000 milions d’€.
  2. Eliminació del xec nadó de 2.500 € a partit del 2011 i congelació de les pensions contributives. Estalvi estimat: 1.500 milions d’€.
  3. Congelació de la despesa dels ajuntaments i les comunitats autònomes. Estalvi estimat: 6.000 milions d’€.

La tercera mesura no deixa lloc a dubtes. El govern actual no té ètica. L’estat decideix, unilateralment, que comunitats autònomes i ajuntaments no gastin. Recorda la decisió de fa un temps de rebaixar els impostos. Com es va fer?. L’estat va baixar els impostos eliminant-ne el de patrimoni, que resulta que estava cedit a les autonomies. És com si, per estalviar, anem al veí de sobre i li diem que no li deixem comprar vi. 

Els funcionaris, pensionistes i ajuntaments paguen els Plans E

Amb números a la mà es pot demostrar que la política del govern és la culpable de la situació actual. El PSOE va dur a terme els inútils “Plan E” amb la E d’Espanya coronada amb el símbol de la “Ñ” car Espanya és únicament castellana. El primer pla (2009) va costar 8.000 milions d’€ i el segon 5.000. Sumen més que el que es pretén estalviar ara. Els Plans van servir per reocupar molts treballadors sortits de la construcció en reparacions puntuals.  Un pedaç molt car però que ajuda a maquillar les xifres de l’atur. Invertir aquests diners en investigació i desenvolupament (despesa que el PSOE ha reduït) hauria estat menys efectista a curt termini però més formatiu a llarg. No cal ser gaire matemàtic:

El PSOE es gasta en el pla E    12.000 milions d’ €
El PSOE redueix el sos als funcionaris   -4.000 milions d'€
El PSOE redueix pensions i treu el xec nadó  -1.500 milions d'€
El PSOE atura l’obra pública  -6.000 milions d'€
Total:    500 milions d'€

Sembla, doncs, que sense la despesa ineficient del Pla E aquestes retallades no haurien calgut. El que és el mateix: funcionaris i pensionistes finançaran les obres innecessàries que el PSOE, al més pur estil keynesià, ha fet aquests 2 anys per maquillar la pujada brutal de l’atur.

Cada vegada es fa més difícil no ser independentista A tot això hi ha una pregunta inquietant. Per quin motiu aquestes mesures s’apliquen a les persones més desafavorides: que acabin de tenir fills, pensionistes i treballadors funcionaris?. El mateix govern que escanya ara milions de persones per estalviar-se 5.500 milions d’€ és el que ha deixat a disposició de la banca 186.000 milions d’€ sense cap condició. El 12 de maig, en canvi, el conjunt de mesures proposades per “estalviar” no arribava a 12.000 milions. A vegades, si no llences els diners, no cal fer sacrificis. El problema és que un tercer, Espanya, està llençant els nostres diners i a sobre ens demana sacrificis. Cada vegada es fa més difícil no ser independentista.

5.431 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament