Espanya cofoia, Catalunya no para d’incrementar els seus ingressos

"No enredem més la troca, ni referèndum ni hisenda catalana sota la legalitat espanyola és possible"
Boi Fusté
Boi Fusté
Associat a Reagrupament

El Departament d’Economia, aquest any, ha presentat les relacions econòmiques amb Espanya, i ras i curt, l’any 2010, any tancat, Catalunya ha regalat, perquè així ho diuen les lleis espanyoles, més de 16.400 milions d’euros que mai més tornaran a Catalunya. Això, independentment de la quantia, succeeix cada any des de l’any 1715. Mentrestant el govern de Catalunya continua demanant al govern espanyol que faci públiques les balances fiscals amb les comunitats autònomes o “regiones españolas”, cosa que només han fet una vegada en temps del Zapatero i que va donar una xifra d’espoli esgarrifosa de 22.000 milions d’euros en un any. Van aprendre la lliçó i mai més.

Entestar-se a trobar ingressos, encara que siguin atípics o per la via del increment impositiu sobre on podem fer-los, és de rucs i demanar emprèstits a Espanya que haurem de tornar amb interessos, amb el que aportem, encara ho és més. Sobretot quan tenim la possibilitat real de recaptar el 100 % dels impostos i d’evitar la sagnia anyal d’una 'solidaritat' imposada que només serveix perquè governants espanyols corruptes “s’ensobrin” i visquin a cos de rei.

Retallar despesa pública sempre és lloable i optimitzar els recursos també. Ara bé, quan el poble català és espoliat, quan Catalunya té l’índex de funcionaris més baix de l’Estat espanyol, quan Catalunya paga per tot, no és just encolomar a la ciutadania de Catalunya nous impostos per cobrir despeses que hauria de fer l’Estat espanyol.

Els catalans fa molts anys que som els cornuts i els que paguem el veure. De fet, escoltar com membres del govern català i els que li donen suport s’entesten a trobar noves figures impositives, quan hores d’ara Catalunya pateix l’índex impositiu més alt de l’Estat espanyol i fins i tot en alguns conceptes superem molts països de la UE, ens treu de polleguera. I no és que no entenguem les dificultats de tresoreria que l’Estat espanyol ens imposa, és que no entenem la lentitud per resoldre el conflicte econòmic enquistat que tenim amb Espanya.

L’estratègia dels espanyols és prou clara i, al no poder usar els fusells, només els queda el poder de l’estat i les seves lleis. Una llei sense dotació pressupostària no pot desenvolupar-se. L’Estat espanyol i el seu govern encara són més maquiavèl·lics, aproven lleis, les descentralitzen i després exigeixen el seu compliment sense dotació econòmica. La llei de la dependència n’és un bon exemple.

Continuar creant nous impostos només afavoreix el govern espanyol, els seus interessos i les seves politiques. A Catalunya ens crea dubtes, ens empobreix i, sobretot, cap impost més no ens resoldrà la situació endèmica que Catalunya suporta.

Regalar els nostres impostos, fer-ne de nous per arribar on no podem per culpa de l’espoli ens afebleix. Proposar fer una Hisenda catalana on es recaptin, controlin i liquidin tots els nostres impostos, dins de la legalitat espanyola, ras i curt és impossible. Si Catalunya no té capacitat legal per fer un referèndum, com podrem tenir-la per la hisenda. No enredem més la troca, ni referèndum ni hisenda catalana sota la legalitat espanyola és possible.

Que ho hem de tenir previst, cert, però ara el més urgent és ser independents i de vies legals només n'hi ha una, tenir una majoria suficient al Parlament de Catalunya i voluntat política per usar-la. La hisenda catalana, la podrem usar quan siguem lliures i mai ni un dia abans. No es pot mantenir tensionada permanentment la ciutadania i menys traspassar les responsabilitats polítiques. És hora dels polítics i de la política amb majúscules. Mentrestant Espanya continua engreixant les seves arques a través de la seva hisenda espanyola. Ells recapten, ells liquiden i ells controlen i si no pagues ja saps a la garjola. Com se’ls gasten és farina d’un altre sac.

3.065 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament