En legítima defensa

Teresa Casals
Teresa Casals
Associada a Reagrupament

Si encara hi hagués algun independentista a Catalunya que tingués dubtes sobre si és el moment o no de declarar la independència, amb totes les conseqüències, li recomano escoltar una, dues o tres vegades la part del discurs d'investidura que el candidat Rajoy va dedicar a la Catalunya , segons ell, no constitucionalista. Entenc perfectament que és un exercici difícil, que pot provocar problemes de salut, però el considero  imprescindible per encarar, sense defallences, els mesos que ens esperen.

El candidat Rajoy, per convicció pròpia i per fer contents els seus escolanets, Ciudadanos, i als seus votants, que veuen els catalans com a súbdits indòmits als quals cal sotmetre, va insultar i va amenaçar amb represàlies contundents per part de l'estat, que ell i tots aquells que li donen suport o que comparteixen el fet d'ignorar els resultats electorals a Catalunya, representen. Tot el seu discurs transmetia arrogància, por extraordinària de perdre el poder, desconcert perquè l'Espanya que ell representa fa aigües per tot arreu. Encara no ha entès que el bipartidisme s'ha acabat. Allò de «ara et toca a tu, ara em toca a mi», s'ha acabat per sempre. Ara, hi ha matisos, ara hi ha diferències que obliguen al pacte i els «hidalgos» no pacten, ordenen i imposen...

El senyor Rajoy combat els independentistes però no s'ha molestat en intentar conèixer-los una mica més. Ja no cal senyor Rajoy. Si ens conegués, sabria que sí que som constitucionalistes, Reagrupament fa anys, quan altres formacions catalanes ni en parlaven, ja  vam redactar una Constitució oberta, respectuosa, moderna, com a base per redactar la definitiva, amb el consens més ampli possible. Catalunya porta en el seu ADN el respecte a les diferències i la cultura del pacte. Ens agrada molt més conjugar el verb compartir que el verb imposar i castigar. És una de les causes  de la nostra profunda desafecció.

El debat fracassat de la investidura del senyor Rajoy ens va proporcionar una imatge  definitiva. Veure assegut a primera fila, com a membre del govern i responsable de la conselleria d'Interior, al català, senyor Fernández Díaz. Quina manera més gràfica de dir als catalans, als espanyols, als europeus i al món en general que Espanya no es mereix un govern com aquest i que els catalans, a més de la voluntat de decidir el nostre futur , tenim l'obligació d'actuar en legítima defensa. Hem d'explicar a tot arreu que un ministre de l'Interior i un alt funcionari de la Generalitat conspiraven per inventar proves contra els màxims representants catalans. A quina Constitució està escrit que una nació en ple segle XXI hagi de suportar actuacions com aquesta?. Si Europa calla davant de fets com aquests, no és l'Europa dels pobles que els catalans hem esperat sempre.

L'anàlisi del discurs d'investidura fracassada del senyor Rajoy dóna per molt més, però ho deixarem aquí. Nosaltres tenim molta feina aquest setembre. Primer de tot, hem de vèncer les nostres pròpies contradiccions, els nostres dubtes. Se'ns demana confiança, hi ha moltes actuacions que no acabem d'entendre, segurament perquè no tenim tota la informació que, per qüestions estratègiques potser no hem de tenir... No estaria gens malament que es recordessin una mica més de la tropa pacífica i incondicional catalana. Hem de fer pinya i la farem però, per coronar el castell, cal convenciment, força, voluntat, sacrifici, preparació i un guiatge permanent... Jo el trobo molt a faltar.

3.069 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament