En el nom de la por

En el nom de la por

“La por és el principal enemic de la raó. Les nacions triomfen o fracassen i defineixen el seu caràcter essencial segons la manera com s’encarin amb el desconegut i amb la por. I en bona part això depèn dels dots de comandament de la seva direcció. Si els dirigents exploten el temor públic per portar el poble cap a alguna direcció que aquest no hauria triat, la por es pot convertir ràpidament en un cercle viciós que consumeix la voluntat i afebleix el caràcter nacional, bo i desviant l’atenció dels perills reals que es mereixen un sa i apropiat temor, sembrant la confusió sobre les opcions bàsiques que han d’assumir totes les nacions constantment sobre el seu futur. Lideratge significa inspiració perquè puguem superar les nostres pors. Demagògia significa explotar les nostres ports per obtenir-ne un benefici polític. Aquí hi ha una diferència crucial.”

Rellegeixo l’anterior fragment al llibre escrit per l’ex vicepresident nord americà Al Gore: “L’atac a la raó.” Ed. Rosa dels Vents (2007) i em venen al cap amb cruesa dues realitats:

La de l’Espanya tenallada per la por, per la por de Veneçuela, del brexit, de la Catalunya que vol marxar, de l’Espanya acostumada a la intransigència dels seus governants, demagogs compulsius, mentiders i espoliadors, prostituïdors de conceptes i institucions amb tal de concentrar més i més poder, tirans disfressats de demòcrates.

I l’altra, la d’una Catalunya massa acostumada a obeir, a perdre, hostil a les imposicions i a la negació de la seva existència però incapaç de decidir-se a decidir per si mateixa, ingènua, sotmesa, farcida de pretendents (tant de dretes com d’esquerres) a ser Governadors de la colònia.

Que gràfica la imatge que defineix el poder a Espanya: un ministre-rata furgant per les clavegueres a la recerca de carronya real o inventada amb la que atemorir a aquells que no obeeixin, governant d’un país maltractat, enganyat, cec.

I que gràfica també la imatge que defineix la política catalana: el 129è President portat als tribunals per haver permès una votació lliure i democràtica, el mateix President que han fet descavalcar els que crèiem companys nostres de lluita, i en front d’això un país astorat però quiet, prudent, enrabiat, temorós.

S’apropa poderosament el dia en que caldrà dir prou i esdevenir per fi un poble lliure de ciutadans lliures i aquell dia no valdran els dubtes ni la impostura i aquest dia, que s’albira proper, haurem deixat de ser esclaus de la por.

Ignasi Planas, President de Reagrupament

Fotografia: Diari Ara

8.717 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament