Els veritables indignats fem política

Jordi Gomis
Jordi Gomis
Associat a Reagrupament

 A Catalunya, tenim la dissort que molts experiments ja els hem patit, l’esperit anarquista que ara domina l’acampada de la Plaça Catalunya ja ens van governar al final de la segona república, amb els resultats nefastos que tots coneixem. Hem provat el desgavell regat amb sang anarquista, el despotisme de la monarquia absoluta, el comunisme totalitari fill d’Stalin, i el règim totalitari d’un assassí en sèrie com Franco. D’aquesta lliçó històrica, la conclusió que en podem treure és la mateixa que el seu dia va extreure Winston Churchill quan va dir que la democràcia és el menys dolent dels sistemes possibles, com no pot ser d’altra manera. Sento gent favorable a les acampades que lloen les assemblees, tot dient que són llocs on tothom pot dir el que li vingui de gust i participar. Quan fins i tot les grans empreses cooperatives com la que té la seu a Mondragón (Gipuzkoa) i que dóna feina a milers de persones, han comprès que tot i que tothom que hi treballa n’és propietari, cal tenir un equip directiu que marqui les estratègies, o potser us penseu que quan han de donar d’alta un client convoquen una assemblea per acceptar-lo? El món no funciona ni funcionarà mai així, va en contra de la pròpia naturalesa humana.

Ningú que hagi volgut canviar les coses al llarg de la història, ho ha fet mentre esperava assegut o acampat que el món canviés, algú s’imagina els revolucionaris francesos acampats davant de la Bastilla o del Palau de Versalles, esperant que els monàrquics deposessin la seva actitud? El món només es canvia amb esforç, persistència i participació. Jo també em considero indignat, i per això vaig associar-me a Reagrupament. El programa de Reagrupament a les passades eleccions, incloïa limitació de mandats, transparència, llistes obertes, circumscripcions electorals reduïdes que trenquin amb la partitocràcia, però amb aquest ambiciós programa, només vam aconseguir 40 mil vots. On eren els indignats llavors? El món es canvia utilitzant el sistema existent; i la crida a no votar que fan els indignats és la millor manera que tot continuï igual com fins ara. L’abstenció no fa variar l’actitud dels partits polítics hegemònics, només un canvi a la classe política pot fer-ho i això només s’aconsegueix fent que els partits que han dominat els últims 30 anys de la política catalana, passin a segon terme.

Jo també em considero indignat, i és per això que fa un any i mig vaig associar-me a Reagrupament, perquè penso que Catalunya només arribarà a ser un estat avançat si assoleix la Independència. Per això recomano als indignats que facin política, que convencin a totes les persones que no voten, i que facin que la participació pugi a base que noves ofertes polítiques puguin sorgir. No n’hi ha prou amb culpar els polítics com si fossin extraterrestres per dues raons, perquè formen part de la comunitat, i perquè tenen la legitimitat que els ha atorgat la gent que els ha votat, agradi o no agradi.

Vet aquí, tenim un sistema amb molts defectes, que no castiga corruptes com els del cas Palau o Sta. Coloma, i que manté CiU i PSC al capdavant de Catalunya, tot i estar involucrats en aquests casos. Però no ens equivoquem, si ens governen és perquè la majoria de la gent que ha votat ho ha decidit així. Algú dirà que em fixi en l’abstenció, però malauradament, els abstencionistes no actuen com a indignats, sinó com a conformistes amb la situació. Els veritablement indignats, fan política i ho fan perquè les coses canviïn.

És per això que en contra dels partits majoritaris, que actuen com si Catalunya fos un país normal amb les seves dretes i esquerres, milers de persones, que provenien de diversos partits, o alguns proveníem de la no militància partidista, ens vam aplegar per organitzar-nos en forma d’associació, i intentar fer les coses el millor possible perquè les coses canviïn. Amb dos objectius claríssims: la Independència, perquè és evident que Catalunya si fos un Estat propi, seria la tercera economia europea en renda per càpita, i a més podria encarar el seu futur amb un horitzó molt més net que del que ara disposa; i per altra banda la regeneració democràtica, unes regles que trenquin amb el sistema de partitocràcia que ara ens governa, amb nova llei electoral de districtes petits uninominals on el diputat se la jugui amb l’elector, i no amb el seu cap de files, amb limitació de mandats, amb oficina del diputat al territori.

La veritable revolució seria que un Parlament pogués aprovar totes aquestes lleis i es poguessin dur a terme i aplicar. Res a veure amb acampar al mig d’una plaça tot enviant missatges entre assemblea i assemblea, perquè et portin menjar, mentre la resta del món fa la seva vida. Algú els hauria d’explicar que el món funciona d’una altra manera.

7.230 lectures

Comentaris (2)

Absolutament d'acord
No es podia expresar millor, estic absolutament d'acord amb tú. Demà si Deu vol ho llegiré a Ràdio Esparreguera citant -ne la font naturalment.
molt bo
Molt bon article, ho comparteixo totalment, jo tambe estic fent politica per que estic indignat,i soc antipolitics profesionals,eh: No dels politics que ho fan per amor a un ideal i amb voluntat de sevei

Total 2 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

El cas Palau pot afectar el final del procés?
 Sí, pot fer que algunes persones votin No al referèndum
 No, la gent sap que bona part és guerra bruta de les clavegueres de l'estat espanyol
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

Barcelona
XI ASSEMBLEA NACIONAL DE REAGRUPAMENT
banner XI Assemblea

Es farà a les Cotxeres de Sants de Barcelona, a la Sala de conferències de l'Edifici Jacint Laporta . C/ de Sants, 79

Horari: 10h. a 13h.30 (Les acreditacions començaran a les 9h.)