Els dirigents de CiU han triat: Espanya

Boi Fusté
Boi Fusté
Associat a Reagrupament

En Duran ho diu clar i no se n’amaga, ell és anti-independentista, el secretari d’organització d’Unió, J.M. Pelegrí, manifesta que ni Convergència ni Unió ni CiU són independentistes i aquí s’acaba el debat. En Mas ho acaba de dir prou clar en el seu periple americà: més autogovern i més finançament, però dins d’Espanya, les referències al dèficit fiscal senzillament es plantegen com eina de negociació, mai com a espoli o robatori. Mentrestant, a Euskadi no aplicaran l’impost recaptador sanitari de l’Estat, aquí aplicarem el nostre i el de fora.

L’Oriol Pujol ho confirma en la tertúlia de Catalunya Opina, després del congrés de Convergència a Tarragona ha quedat clar que Convergència no és una organització independentista. Jordi Pujol crida als quatre vents que ja no té arguments per anar contra la independència, però ni un sol mot a favor. CiU o el que és el mateix, el grup parlamentari presidit per Duran, està votant sistemàticament al costat del PP (reforma laboral espanyola, oposició a comissió d’investigació per Bankia, i tot un reguitzell de decrets), sense cap contrapartida i sense fer falta, ells tenen majoria absoluta.

Al mateix temps, no fa 10 anys ara, el PP porta la campanya més anticatalana mai vista. A l’Aragó (la Franja), a ses Illes i al País Valencià, per no esmentar els recursos contra l’Estatut i la immerssió lingüística.CiU com a premi, els dóna, als del PP, l’alcaldia de Badalona i Castelldefels. Les diputacions, en lloc de buidar-les, les omplen amb càrrecs i salaris per gent del PP. Val a dir que la resta de forces també se’n beneficien. La cara política i institucional de CiU és amplíssima. Controlen tota la Generalitat, les diputacions, la pràctica totalitat dels consells comarcals i ciutats tan emblemàtiques com Barcelona, Girona, Vic o Manresa. Finalment, controlen tots els mitjans públics de comunicació, TV, ràdios i algun mitjà escrit.

La part comercial és bàsica, entren en joc la capacitat de fer campanyes i guanyar eleccions. El grup Godó, La Caixa, Repsol, Entrecanales, Abertis, Ciments Molins i d’altres, engreixen directament o indirectament la caixa de Convergència. Els 600.000 euros demostrats, i ara tornats a terminis, provinents del Palau d’en Millet en són una prova, i els més de 6 milions d’euros públics donats al Grup Godó són l’agraïment. Certament, el potencial de l’enemic autonòmic a batre és d’unes dimensions que esgarrifa, i si no l’erren, tenim Mas i CiU per una bona estona.

A dia d’avui el govern dels millors i CiU es permeten el luxe de mantenir totes les relacions, inclosos acords i suports parlamentaris amb els del PP. Temps enrere, i sense els motius que ara tenim, anaren al notari per exhibir que “mai pactarien” amb el PP. Estratègia pura i dura, tot per agafar el poder, la travessia del desert és duríssima, després els compromisos valen tant com els que promet el PP. Prenem-ne bona nota. El 10 de juliol del 2010 més d’un milió de persones clamen independència, les eleccions de l’octubre donen 62 diputats a l’autonomisme de CiU, 10 als d’ERC i 4 als de SI. Aquesta és la realitat. Per tant, que ningú dubti que poden tornar a guanyar les properes eleccions, tot i les retallades i el suport que tenen i fan al PP. Si anem com fins ara, no hi tenim res a fer, no podem “competir”. Ells, CiU, tenen de tot. Amb els dirigents de CiU ara ja sabem el que tenim i el que tindrem, menys Catalunya i més Espanya. Ara toca fer campanya perquè ningú no voti els de CiU, als geriàtrics també. Claredat obliga.

6.383 lectures

Comentaris (1)

Totalment d'acord...
...però no podem fer res per canviar la intenció de vot a CiU. Només podem fer pujar la pressió de la caldera, fins que rebenti o fins que el maquinista es decideixi a posar el tren en marxa. Si és veritat que ja tenim majoría per la independència, sigui quin sigui el partit que els independentistes votin, caldría si més no visibilitzar aquesta voluntat per mitjà d'un referèndum que l'estat no pot prohibir-nos: Que els independentistes pengin l'estelada al balcó i la mantinguin sense despenjar-la fins el día en què la independència sigui assolida. No esperem l'onze de setembre. Comencem a fer-ho ara mateix. Potser seràn poques al principi, però no defallim; de mica en mica aniràn augmentant. Acceptem el repte dels espanyols, que pengen la seva bandera sense complexos.

Cap llar independentista sense estelada al balcó !

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament