El valor de ser lliures (2/2)

El Dr. Josep Vendrell
Josep Vendrell
Associat a Reagrupament

Per tant, la feina, ara, és escampar per tot arreu les ganes i la voluntat de llibertat. I la llibertat vindrà. Cadascú ha de procurar escampar la brama per animar el personal, no només en col·loquis, sinó a la botiga, al treball, al carrer, on sigui. Sembrar la il·lusió col·lectiva d’un poble que camina cap a un futur millor. Sembrar la il·lusió de conèixer el valor de ser lliures.

I és que quan no hi ha arguments, als intolerants només els queda el recurs de cridar o mentir. La bota armada va ser tenallada pels Criteris de Copenhaguen de 1993 i el Tractat de Niça de 2003 que estableixen la possible expulsió de la UE d’un país que intenti agredir a un altre grup de ciutadans de la mateixa UE. I ara els intolerants, desarmats, només poden cridar. Com en Satanàs als Pastorets, només poden fer por a alguns infants despistats.

Però  compte, que no hem de banalitzar aquesta manca d’arguments dels intolerants agressius: tenir controlada una serp verinosa no vol dir deixar de parar atenció a la posició del cap, sinó tot el contrari, l’objectiu del control és precisament estar molt atent al cap, per evitar que pugui mossegar.

Deia abans que hi hem de posar coratge i decisió. És interessant recordar a Voltaire, que el 1714 tenia 18 anys. Admirant el nostre país, va deixar escrit: "Catalunya és un dels països més fèrtils de la terra. Catalunya pot sortir-se'n sense comptar amb l'univers, però els seus veïns no se'n poden sortir sense Catalunya".

Oblidem-nos, doncs, de pors i dubtes innecessaris, i anem per feina. L’objectiu dels senyors de la por és obligar la gent a obeir-los. Però nosaltres volem ser lliures. La llibertat és un estat d’ànim que surt de l’interior de la persona, i no pas una cosa que algú de fora li pugui donar. La llibertat no s’ha de veure com una finalitat que es trobarà al final d’un camí, sinó com un fet viu i actual que s’adapta i conviu amb els esdeveniments personals, ara i aquí. Psicològicament parlant, no es tracta d’arribar algun dia a ser lliure, sinó de sentir-se lliure en tot moment, des d’ara mateix.

Pel que fa a la llibertat física, és evident que ara per ara cal que Catalunya surti de la gàbia. S’ha de fer el pas. S’ha d’actuar. Analitzem-ho: qualsevol acció comença amb una formulació de la voluntat, amb una idea. Quan aquesta idea impregna el pensament, aquest pensament es tradueix en una acció. Per tant, si volem ser lliures físicament, hem de començar per sentir-nos lliures psicològicament. I això portarà indefectiblement les accions necessàries per sortir de la gàbia. Que equival a dir que la llibertat psicològica dels catalans és l’eina potent que ha de portar indefectiblement a la llibertat física (política) de Catalunya. Aquesta norma psicològica és tan antiga que ja l’explicava el fundador del Budisme: “L’acció segueix el pensament de la mateixa manera que el carro segueix els bous”.

Naturalment, aquesta acció ha de tenir uns executors que tradueixin aquesta voluntat en forma de fets; precisament el dia 21 van quedar formalment establerts els dos caps visibles de tot l’equip tècnic (llegir-hi Parlament) que haurà de fer els camins, passeres i ponts per on haurem d’anar. En ells hem dipositat la nostra confiança perquè portin a terme l’objectiu que el poble català vol i els ha indicat: la llibertat de la nostra Nació. Però aquest objectiu no és només el dels nostres representants, no és un objectiu delegat, sinó que és l’objectiu de tots, i tots junts l’hem d’alimentar amb la nostra voluntat col·lectiva.

Em sembla que ja tinc títol per quan me’l demanin els que tenen l’amabilitat de convidar-me a parlar: “El valor de ser lliures”. Sí, sembla un bon títol.

Article anterior:

3.964 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament