El relat d'un nou país

El relat d'un nou país

Ja han passat més de cinc anys des que, el març de 2010, Reagrupament va aprovar un dels documents cabdals de la seva història, la proposta “Organitzant el nostre futur lliure” , una obra que fou el resultat de la participació de centenars de persones amb coneixements i interès en cadascun dels àmbits a tenir en compte per a la construcció d’un país, i que ha estat el nostre guió de treball en els anys següents.

Ja han passat cinc anys però, un temps en el qual la política catalana ha donat un tomb complet. Un tomb en la línia que defensàvem, en la direcció que buscàvem, vers l’objectiu que com a organització ens havíem marcat: la independència. Hi som més a prop, és a les nostres mans, però encara s’ha de materialitzar, i com bé sabem, no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat.

Tenim 18 mesos per davant i són 18 mesos definitius, en els quals no podem restar creuats de braços i expectants. Quina és la nostra feina ara, doncs? Des del meu punt de vista, aquesta feina dels propers 18 mesos té dues vessants:

En primer lloc, acompanyar les forces polítiques i socials favorables a la independència en el desenvolupament de tots els mecanismes polítics i legals que permetin la culminació del procés en el termini ja establert de 18 mesos.

En segon lloc, treballar a peu de carrer per ampliar el suport dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya en la consecució de la independència. I, per a fer-ho, haurem d’aconseguir un relat del país que anem a construir que generi la confiança d’un major gruix de població del que fins ara hi ha cregut. Un relat que no serveixi només als convençuts, un relat que atregui aquells que no hi confien, aquells que, si bé estan disposats a creure que el Govern central no ens tracta bé, tampoc troben prou motius per pensar que un Govern estrictament català els tractaria millor.

És cert que hi ha una part de la població que no creu en la independència, no tant per un raonament, sinó per un sentiment d’identitat espanyola, legítim; i serà molt difícil convèncer-los, però m’aventuro a creure que aquelles persones que creuen que tenim dret a decidir lliurement, aquelles persones que es mostren favorables a la celebració d’un referèndum i que, per tant, ja identifiquen Catalunya com una realitat nacional, són persones en les quals aquest factor d’identitat és més relatiu, persones amb qui debatre, és a dir, parlar, escoltar i aprendre, sobre arguments racionals en relació amb les oportunitats que representa per a cadascun dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya la nostra constitució com a Estat. Aquí hi ha camp per córrer.

És aquest un treball important per a aquest 2016, pel que fa al qual desitjo que sigui un any en què tingueu molta força, salut i felicitat.

4.483 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament