El procés triomfarà per estadística

VicePresident de Reagrupament
Xavier Minguet
VicePresident de Reagrupament

Sóc associat de Reagrupament i membre de la executiva de la Vegueria del PdeCAT de Lleida , i cada vegada que participava en la campanya per a la nostra candidatura començava amb les següents paraules: "Un poble que no lluita per la seva llibertat no es mereix ser lliure, lluitem per la nostra llibertat! ". Com que veig que tan sols es parla del futur del procés, us plantejo la següent dualitat entre el seu passat llunyà i la seva relació amb l'Imperi Espanyol:

Si l'auge colonial més important de l'Imperi es desenvolupa entre els segles XVI i XVII, també podem dir que comença la davallada a partir de la segona meitat del mateix segle XVII, concretament a partir del 1640, on, aprofitant la sublevació catalana, s'independitza el regne de Portugal amb totes les seves colònies, inclòs el Brasil. Dinou anys més tard, la Catalunya Nord passa a mans del regne de França.

Al 1715, després de la Guerra de Successió, on certament els catalans vàrem participar de manera significativa, la corona espanyola perd Flandes, Milà, Nàpols, Sardenya, Sicília, Gibraltar... Al 1825, havent aprofitat la Guerra del Francès i el debilitament econòmic i militar de l'Imperi, i amb  un important ajut financer de la Gran Bretanya, ja s'han independitzat la major part de les colònies americanes com Argentina, Xile, Veneçuela, Nueva Granada (Colòmbia), Equador, Nueva España (Mèxic), Guatemala i també la perla de la corona, el Perú.

A finals del segle XIX ja tan sols queden les escorrialles. Després de la guerra del 1898 amb els Estats Units, Espanya perd Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Es començava a pondre el sol a les Espanyes. Al 1968 ja s'ha perdut el nord d'Àfrica i també la Guinea Equatorial, on Franco, per aquelles coses del destí, va permetre un referèndum per aprovar la Constitució . Uns quants anys després, al 1975, cau el Sàhara. Arribant als nostres dies podríem dir que l'únic que queda de l'Imperi Espanyol és l'enyorança.

Mirant aquest passat i examinant aquesta línia descendent, és quan veig més clar que la llibertat del nostre poble caurà pel seu propi pes. Per estadística . L'Estat Espanyol, lluny d'enfortir les seves diversitats culturals i socials, el que ha fet és ofegar-les. S'ha comportat com el cos d'un mamífer quan es troba en procés de congelació. El reg sanguini es concentra a mantenir els òrgans vitals. El problema és que els catalans som una extremitat que està molt a prop d'aquests òrgans.

Per acabar, volia recordar i agrair la feina feta per l'anterior president de Rcat, l'Ignasi Planes i també la d'en Marc Viñolas , i donar la benvinguda al nou president Josep Sort i la seva junta (en la qual m'incloc). Estic segur que ja hem creuat la línia vermella, ja no ens queda benzina per a retornar al punt d'origen . Els de Rcat ens hem compromès a fer el viatge plegats de la mà del PdeCAT, sense demanar ni quotes ni res a canvi. Tant sols demanem poder oferir el nostre esforç multiplicador en aquests moments tan crucials per al nostre poble. Estarem allí on sigui i quan sigui necessari, a les verdes i a les madures.

Als convençuts us diré que comenceu a canviar el dial de TV3 al primer canal. I als incrèduls us diré que prengueu seient i us cordeu el cinturó de seguretat. Comença... l'espectacle més gran del món .

887 lectures

Comentaris (1)

Gràcies per aquest regal
Que ningú us aturi aquesta enetgia.cd


Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament