El pa sencer

Teresa Casals
Teresa Casals
Associada a Reagrupament

Jo sóc de les que vull el pa sencer. Però no el vull per demà, ni per demà passat, el volia ahir i abans d'ahir i fa molts anys. Per això, quan vaig llegir l'article de Joan Carretero «Patriotisme i dignitat» vaig córrer a fer pinya amb tots aquells i aquelles que volien i treballaven intensament per guanyar-se el pa sencer. En el món de llops de la política potser els noms de «patriotisme» i «dignitat» poden semblar romàntics, passats de moda,naïfs, en una paraula, però a mi em fan vibrar, m'esperonen i em posen en marxa. 

Les grans revolucions no s'han fet per pujar o baixar dos punts del PIB s'han fet per dignitat i per patriotisme. I a Catalunya, la gent senzilla, la gent que no espera fer-se ric amb la política, la que surt al carrer amb la senyera, la que la penja al balcons i a les finestres i fa pública la seva fe nacional, amb tot el que això comporta, arribarà fins al final per patriotisme i per dignitat.

La fe nacional. Parlem-ne una mica més. Fe és creure allò que no veus. Ja és difícil, ja, tenir fe avui dia. Volem veure-ho tot, saber-ho tot en el mateix moment que està passat. Però, a vegades, allò que veiem és, senzillament, un miratge. Jo encara recordo els focs i els llums quan va començar l'atac a l'Irak per lliurar-nos de les bombes de destrucció massiva. Miratges, mentides, pornografia política.

Ara hi ha aspectes del camí cap al cim (no vull parlar de procés perquè crec que és una expressió molt devaluada) que no entenem, que ens poden semblar equivocats, tortuosos, una pèrdua de temps i d'energia. A mi també m'ho semblen, a mi també hi ha situacions que em neguitegen, però miro els diputats i diputades independentistes i faig un acte de fe. No puc i no tinc dret a posar en dubte la seva voluntat de tenir, per fi, el pa sencer. El president Puigdemont, que va parlar molt clar des del principi i es manté ferm en les decisions preses, la Carme Forcadell, en Llach, la Irene Rigau, en Romeva, discret i que ha mobilitzat un exèrcit de funcionaris de l'estat per intentar que no es pugui explicar i ell va fent amb la disciplina pròpia d'un esportista... i tots els altres. No puc, no vull creure que ens poden fallar... És massa gran la responsabilitat, seria massa dolorós el fracàs.

Nosaltres, els ciutadans que som a la base patim en silenci, sisplau. Falten 7 mesos. Mantinguem la moral alta i treballem intensament per a la victòria. Mai no s'ha guanyat una batalla  sense èpica i convenciment.

2.187 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament