El nom de Reagrupament

Associat a Reagrupament
Vicenç Julià
Associat a Reagrupament

Per molta gent, l’aparició de Reagrupament a l’escena política, va ser una il·lusió, una oportunitat d’identificar-se en un projecte polític que reunia i definia, en una sola paraula, els anhels i els somnis d’una part important de catalans que feia molt de temps que maldaven perquè, que des de la unitat, des de la transversalitat, i des del patriotisme es fes realitat un projecte que tant sols en les nostres imaginacions personals havíem cobejat.

No recordo, en aquests moments, quin personatge polític català va dir,fa bastants anys, que Catalunya era un país tan petit, i els catalans érem tan pocs, que només anant units podríem portar a terme els nostres legítims anhels de llibertat per al nostre poble. I que, si no ho fèiem així, els enemics de Catalunya (els de dins i els de fora), aprofitarien aquesta desunió per a anorrear definitivament Catalunya, fins a fer-la desaparèixer (D’això, els nostres veïns francesos en poden donar lliçons, en el cas de la Catalunya Nord).

Per molts diferents motius, coneguts per tothom, el projecte de Reagrupament, boicotejat pels de dins i pels de fora, no va reeixir. No és la meva intenció recordar-los aquí. Només deixar constància d’un fet constatable, i es que l’esperit de Reagrupament segueix ben viu. R.cat (denominació col·loquial entre nosaltres), va experimentar, al mateix temps que la majoria de catalans, l’experiència de Junts pel Sí.  Va ser realment un plaer immens, i una experiència inoblidable treballar sense reserves i colze amb  colze, amb gent, amb persones, que fins aquell moment havien sigut adversaris polítics entre ells, i els reagrupats en mig de tots.

També haig de dir que, després de superar molts entrebancs aliens, vaig aconseguir que el nostre vicepresident, secretari general, i candidat de Juntd pel Sí, en Marc Viñolas, hi fos present en un acte polític compartit amb Xavier Vendrell (ERC), Josep Lluís Cleries (CDC) i Mercè Jou (Demòcrates de Catalunya). Ell va marxar molt d’hora i tot seguit a l’acte, perquè anava amb la seva filla petita i es va fer un xic tard, però jo, com a representant de Reagrupament, vaig recollir totes les felicitacions i elogis pel seu brillant discurs amb un gran contingut de càrrega política per part dels altres conferenciants i públic assistent. No cal dir que vaig tornar cap a casa “inflat com un gall dindi” i amb el sà orgull de reagrupat convençut.

En Joan Carretero, el nostre president fundador, en els seus discursos i conferències en gairebé tots els actes, sempre repetia el mateix:“el dia que siguem independents i que Catalunya tingui un Estat propi, aleshores qui vulgui ser de dretes que s’afiliï a un partit de dretes i qui vulgui ser d’esquerres, que s’afiliï a un partit d’esquerres, però mentrestant hem d’anar tots a una; d’altra forma, no ens en sortirem”. Seria realment molt llastimós que, per una visió molt estreta de mires, només pels petits egoismes personals de mirar-nos sempre el melic, oblidéssim aquest postulat del Dr. Carretero i les seves crides a la unitat.

Jo no ho sé de vosaltres, però en el meu cas... m’emprenya moltíssim que un d’Esquerra parli malament de Convergència com que un convergent parli malament d’Esquerra. I no es d’ara, és de sempre, de tota la vida. Reagrupament ha donat suport a Esquerra en “hores baixes”, quan va ser l’hora. Reagrupament ha donat suport a CDC, per recolzar el president  Mas en el seu moment i ara el president Puigdemont, com a líders que s’han posat al davant del Procés. També tenim l’esperança que el PDEC, ara que per fi s’ha pogut batejar oficialment, se li esborrin definitivament “tots els pecats originals de l’antiga CDC” (“us ho demanem Senyor”).

Ara sí. Ara toca continuar anant junts. Que la fórmula de Junts pel Sí segueixi fins a aconseguir l’anhelat objectiu final de la llibertat per al nostre poble. Que aquesta formulació política es faci extensiva a totes les conteses electorals, incloent-hi eleccions municipals. Es molt utòpic. Ja ho sé. Però, com va dir algú.... “Visca la utopia”. Perquè no es podria fer realitat ? La diversitat, si està unida vol dir força,la uniformitat de dretes i esquerres desunida no es més que feblesa. Paga la pena, si finalment aconseguim que tots ens imbuïm d’un concepte : “Pàtria i Dignitat”. 

3.163 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament