El miratge dels catalanistes

Jordi Gomis
Jordi Gomis
Associat a Reagrupament

Durant molts anys, allò que tots hem convingut a anomenar el catalanisme polític ha estat la ideologia predominant. Un catalanisme que no ha estat mai independentista i que pensava que es podia canviar Espanya amb pedagogia i paciència, el peix al cove i l'"anar fent". El màxim exponent d’aquest corrent és el que fou durant 23 anys president de la Generalitat de Catalunya, Sr. Jordi Pujol. 

Tal era el seu convenciment que calia fer de motor econòmic d’Espanya, altrament dit, locomotora d’Espanya, que l’any 1988 es firmava aquell famós acord dels quatre motors europeus (Baden-Württemberg, Catalunya, Roine-Alps i Llombardia) en què cada regió pertanyia a un Estat (Alemanya, Espanya, França i Itàlia), amb la filosofia que cadascun d’ells havia de tibar de l’economia del seu respectiu estat per construir una Europa forta. Doncs segurament ha estat així, cadascuna d’aquestes 4 regions de diferents països d’Europa, com a regions capdavanteres en cadascun dels respectius països en aspectes industrials i d'R+D, han funcionat com a autèntiques locomotores. Aquest acord dels 4 motors que es va firmar un llunyà 1988, ha estat bo per a Europa.

D'aquestes 4 regions, n’hi ha 3 que encara avui lideren la riquesa dels seus respectius estats, de manera que s’han beneficiat d’aquest paper de locomotores, però n’hi ha una, Catalunya, que durant aquests 22 anys ha contribuït com cap altra comunitat autònoma a enriquir la resta de l’estat, però el resultat ha estat que els habitants de Catalunya hem anat perdent riquesa any rere any. Perquè Catalunya no ha estat la locomotora d’Espanya, sinó que hem estat el rebost on tots els espanyols podien entrar i agafar el que els hi vingués bé. El resultat ha estat un dèficit fiscal sense parió a Catalunya que fa que passem cada any del 3r lloc en renda per càpita abans d’impostos a l’11è lloc després de tenir en compte la despesa i inversió pública per habitant. Aquest ha estat el preu de regalar els diners en lloc d’anar-los reinvertint en les infraestructures i inversions necessàries perquè els nostres sectors es mantinguessin a la punta de llança.

22.000 milions d’euros annuals durant molts anys són la prova palpable del fracàs de l’estratègia catalanista, que per por a un enfrontament amb l’Estat simplement per exigir el que és nostre, ha anat deixant que ens anessim empobrint.

El gran problema és que actualment cap dels polítics que ens representen al nostre parlament no mostra la més mínima intenció de treure’ns d’aquest atzucac. CiU insisteix a demanar un concert econòmic que es mostra impossible, ja que no ens concedeixen ni l’estatutet retallat pel ribot d’en Guerra, el PSC continua venent-nos un federalisme que ningú a Espanya no vol, ERC continua embolicat en un tripartit que l’ha fet abandonar el gran objectiu dels votants que li van fer confiança.

Fruit d’aquest garbuix, més de 3.500 catalans ens hem adherit a una associació anomenada Reagrupament independentista que busca promoure que a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya hi hagi una candidatura que opti clarament per la consecució d’un Estat propi. És l'única solució possible si volem ser amos del nostre destí i poder destinar la riquesa generada a les inversions que més ens convinguin als catalans, ja sigui el corredor mediterrani, la potenciació de l’aeroport, ampliació de ports, etc.

5.720 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament