El mico número cent

Francesc Minguell
Francesc Minguell
Associat a Reagrupament

La història dels darrers mesos al nostre país m’ha fet pensar molt en el llibre El mono número cent de Ken Keyes. Està basat en l’estudi del comportament d’uns micos (Macaca fuscata) en estat salvatge durant més de trenta anys a unes illes del nord del Japó.

Al 1952, a l'illa de Koshima, els científics van començar a proveir moniatos als micos, llençant-los-hi a la sorra. Als micos els agradaven els moniatos però no la sorra enganxada. Un bon dia, una femella de 18 mesos va resoldre el problema rentant els tubercles en un rierol. Després va ensenyar-ho a fer a la seva mare. Els seus companys de joc van copiar el procediment i també les seves mares. A poc a poc un nombre major de micos van aprendre aquesta innovació cultural. Entre 1952 i 1958 tots els micos joves havien après a rentar els tubercles i també ho feien els pares que els imitaven, però un nombre important d’adults seguia menjant-se’ls sense rentar.

De cop i volta, a partir d’un dia de tardor de 1958, va succeir una cosa extraordinària: gairebé tots els micos rentaven els moniatos i, al mateix temps, tant els micos de la mateixa espècie d’altres illes com els de la tribu principal al continent van començar a rentar els fruits abans de menjar-los.

Això va crear la teoria del "mono número cent": suposem que aquell dia al matí hi havia 99 micos que sabien rentar els moniatos, que a mig matí un nou mico va aprendre a fer-ho i a la tarda la majoria ja ho sabien fer. L’energia del mico número cent va fer possible el fenomen i havia generat aquest avenç ideològic. 

Així doncs, quan un determinat nombre crític adquireix un coneixement, aquest nou coneixement pot ser comunicat d’una ment a l’altra. Quan un nombre limitat de persones coneix una nova forma només és propietat conscient d’aquestes persones. Però hi ha un moment en el qual, quan una sola persona més sintonitza amb aquest nou coneixement, el camp es reforça de tal manera que aquest coneixement és adquirit per una gran majoria. És el que es coneix com "Efecte de simpatia" o de "Massa crítica".   

Què ha passat en els darrers mesos a Catalunya? A partir d’un article publicat a un diari comencem a parlar d’una candidatura transversal amb una sola ideologia: la independència de Catalunya. Neix un moviment social anomenat Reagrupament que fa de llevat perquè comenci a pujar la massa.

La societat civil, no pas els partits polítics, amb un nombre important de voluntaris, convoquen consultes populars a les quals participen més de mig milió de catalans. Diversos grups de persones, de diferents procedències i ideologies, avalen manifestos a favor d’una candidatura transversal per la independència.

Les enquestes publicades avui als diaris diuen que un nombre cada cop més important de militants i simpatitzants de partits polítics sintonitzen amb la independència de Catalunya. Que més d’un 37 % dels ciutadans enquestats estan a favor de la independència.

Cal que arribem al nombre crític que faci que una gran majoria de catalans cregui que la independència NO és una utopia, o és tant sols un sentiment, si no que pot ser una realitat. Ens ho hem de creure i pensar que democràticament es pot assolir, no més cal que el Parlament català tingui un nombre suficient de diputats disposats a declarar unilateralment la independència del nostre país...

10.217 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament