El gen Reagrupament

El gen Reagrupament

Deixeu-me que les primeres paraules d'aquest editorial les adreci al President Quim Torra, que acaba de ser investit nou President de la Generalitat. Amic Quim, reagrupat Quim, moltes felicitats per aquest esdeveniment. Et desitgem molta sort i molts èxits en aquest mandat que ara encetes. I deixeu-me també que feliciti el President legítim Carles Puigdemont, que, del cor d'Europa estant, encapçala una veritable ofensiva internacional que fa trontollar els fonaments de l'estat espanyol. Ambdós plegats, Puigdemont i Torra, estan cridats a consolidar la República i a derrotar l'enemic espanyol. No cal dir que Reagrupament es posa al servei de tots dos, comprometent-se a denunciar els intents, ja en marxa, d'obrir una bretxa entre ells.

Fetes aquestes consideracions prèvies, no puc deixar de referir-me a una expressió que en les darreres setmanes s'ha reproduït en diversos mitjans. Em refereixo, és clar, al gen reagrupament . El fet que Quim Torra sigui un reagrupat ha posat nerviosos a més d'un i a més de cinquanta-un. I això que ell mai ha assumit un protagonisme en aquest sentit, més aviat al contrari, sobretot en els darrers anys, on la seva activitat reagrupada es limitava a participar com a orador en alguns actes, com el que, en el passat mes d'agost, Reagrupament va realitzar en Homenatge al President Heribert Barrera i en el qual també intervingué el President Joan Rigol.

Paradoxalment, l'única vegada que es va relacionar amb una certa intensitat el seu nom amb Reagrupament va ser quan la gent d'ERC de les comarques gironines van vetar el seu nom com a cap de llista en les eleccions al Congreso de Diputados del 2011, imposant una mossa de Ripoll que s'ha passat els anys següets només fent-se selfies amb els seus col·legues parlamentaris, i que ara, diuen que la faran consellera d'agricultura..., suposo que per continuar fent-se selfies amb les vaques i altre bestiar.

Patetismes al marge, sembla evident que el fet que un reagrupat arribi a la Presidència de la Generalitat, cou. Molt. La típica brometa de si encara existim, queda congelada en la boca dels poca-soltes que no poden resistir la temptació de verbalitzar-la.

1.249 lectures

Comentaris (1)

unitat i paciència
estic d'acord amb l'escrit però si us plau..no ataqueu de manera pública a la resta de partits sobiranistes. La gent vol unitat i si la gent s'anadona que no som una pinya molts baixarán del burro. Si su plau, unitat i paciència.

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament