El camaleònic alcalde de Girona

Carles Bonaventura
Carles Bonaventura
Associat a Reagrupament

Bona part del poble català està convençuda que ara sí que Convergència va de debò, que ara sí que en Mas se la jugarà, que ara sí que els de CiU –fins i tot en Jordi Pujol– avançaran decidits cap a l’estat propi, entre d’altres coses perquè ja no els queda més remei, en vista que Espanya s’ha instal·lat en el «no» permanent.

Doncs bé, ja em permetreu que en tingui seriosos dubtes. No m’entengueu malament; jo també sóc d’aquells que defensen que «sense Convergència no hi haurà independència», o com a mínim sense aquells que avui voten Convergència, però, per altra banda, tinc el ple convenciment que el dia que Convergència, com a organització, acabi fent el pas serà un moment en què ja estarà gairebé tot dat i beneït electoralment, políticament, culturalment..., seran els últims de la fila a l’hora d’apuntar-s’hi, amb la voluntat de passar al davant, això sí, un cop hagin pres la decisió, perquè ells són «professionals» en el bon i, sobretot, en el mal sentit de la paraula; és a dir, no s’apunten a res si no poden manar, si no poden mantenir el poder, si no poden col·locar els seus i treballar pels seus interessos particulars.

Però, ara encara no toca, o, més ben dit, encara no els toca. Ara estan en la fase del jo en parlo molt però no moc un dit perquè la cosa avanci, i si en moc algun és més aviat perquè no avanci. Què vull dir amb això? Doncs, que els convergents ara fan el discurs de la «responsabilitat», o del que ells entenen per «responsabilitat», que no és en absolut el que entenc jo. Fer passar privacions i penalitats al teu propi poble quan saps que tens la solució a l’abast, la independència i l’estat propi, no en té res de responsable. Al contrari, és del tot irresponsable. És fer de govern de la colònia i no de govern del país.

Sigui com sigui, però, ara, quan et trobes algú de CiU pel carrer, normalment amb càrrec a l’administració, el primer que et dirà és: «Jo sóc tant o més independentista que tu, però tu ets un irresponsable, perquè les coses s’han de fer bé i el dia a dia és molt important. Nosaltres, en canvi, actuem així per responsabilitat». I, amb aquesta excusa, CiU obté tots els beneficis electorals de l’independentisme, perquè ara tothom veu que l’independentisme és rendible electoralment, però en canvi ho pacta tot amb els principals enemics de l’independentisme. Mentre la gent s’ho cregui, és un negoci rodó. De dilluns a divendres són «responsablement»
autonomistes i el cap de setmana es poden permetre algun excés de rauxa independentista ben entesa.

Nosaltres, a Girona, tenim un alcalde que sembla ser una mena de referent de l’independentisme convergent i que és un mestre a l’hora d’aplicar tot el que he dit més amunt. És a dir, el nostre alcalde és realment camaleònic. Un dia aposta per l’estat propi i l’endemà es fa la foto amb la senyora Veray (portaveu del PP) signant l’enèsim acord; un dia rep els membres de l’Assemblea Nacional Catalana i després se’n va a la caserna de la Guàrdia Civil a retre honors a la seva patrona i a la bandera espanyola; un dia és l’amfitrió de l’Associació de Municipis per la Independència i la setmana abans li reia les gràcies al Felip de Borbó a primera fila al Fòrum Impulsa. Què hem de fer amb personatges així?, quina credibilitat poden tenir...? Ja em perdonareu, però gent així difícilment poden ser companys de viatge d’aquells que lluitem per la independència i l’estat propi a cara descoberta.

2.527 lectures

Comentaris (1)

Amatents i vigilants, els traidors sortiràn de sote les pedres.
Potser caldrà no deixar-los apuntar-se quan estiguii tot dat i beneit. Aquets botiflers professionals, ja fa temps que s'han possat d'esquena, i tot indica que i continuaran "in seculam secolurom", altrament amb les carades i insults que reben, tenen prous motius per dir adeu Espanya, però ni així.

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament