Economia i Estat Propi (VII). Els estats petits són inviables?

Arribar a ser un Estat independent dins la UE és, ara per ara, l'única possibilitat de sortir d’una crisi
Economia i Estat Propi (VII). Els estats petits són inviables?

Mai no agrairem prou la gran feina que està realitzant la gent del Cercle Català de Negocis, fent exhaustius estudis sobre la situació econòmica de Catalunya. Últimament, han publicat un estudi, on parla de la viabilitat dels estats petits a Europa, i ben al contrari dels catalans autonomistes que s’atipen de dir que com a Estat propi no tindríem futur econòmic, demostren amb xifres, com els petits estats de la Unió Europea són molt més pròspers que les grans maquinaries estatals.

És una obvietat partir de la base per fer l’estudi que si Catalunya fos un Estat, no tindríem espoli fiscal, i per tant, els recursos dels que disposem es multiplicarien automàticament. Més enllà de desempallegar-nos d’un Estat que xucla els nostres recursos i ens ofega econòmicament, les dades també demostren que els estats petits de la UE han crescut molt per sobre que els grans, prenent les dades que van des del 1979 fins els nostres dies. I no només això, les dades històriques, també demostren que els països que s’han independitzat recentment han crescut més del doble que la mitjana de la UE. Potser per això, no hem vist mai cap Estat nou, que hagi decidit tornar a dependre de la seva antiga metròpoli. El procés independentista no és una “anormalitat” internacional. En 66 anys han aparegut 22 estats nous, molts d’ells a Europa des de 1989.

I, a més, si mirem el segon trimestre del 2011, els països petits, com Lituània, Letònia, Estònia, Irlanda, Finlàndia, Àustria, Eslovàquia, Suècia i Bèlgica han crescut molt per sobre que els grans països de la UE. Les dades demostren que els països petits tenen més agilitat, s’adapten més ràpidament a la globalització, i són més reactius que les grans estructures a l'hora de sortir de la crisi. La creació d’un nou Estat tampoc no és un impediment en un món que ha passat de 74 estats el 1945 a 196 el 2011. Per tant, els últims anys s’han creat nous estats, i se’n continuaran creant més, i ningú no impedeix als catalans arribar algun dia a ser un Estat si ho volen ser. La prosperitat econòmica és una de les raons que ens hauria d’empènyer a ser un nou Estat de la UE, tal i com demostren les xifres. Una situació en que el comerç exterior es cada dia més important, i on els estats petits juguen amb un avantatge clar.

Si agafem l’Informe Global de competitivitat del World Economic Forum que qualifica els països en funció de la seva competitivitat. Segons aquest informe que valora 20 punts diferents, 8 dels 20 estats més competitius del món són petits estats europeus, i evidentment, Espanya no es troba dins aquest rànquing.

En definitiva, tenim dues opcions: esperar que després de 23 de pujolisme, 7 anys de maragallisme-montillisme i 1 any de Mas, hi hagi lectors que encara vulguin esperar l’invent de moda anomenat pacte fiscal, que evidentment serà un gran fracàs, o començar a pensar en arribar a ser un Estat independent dins la UE: ara per ara, l'única possibilitat de sortir d’una crisi, ja que mentre continuem lligats a un Estat com l’espanyol, completament anacrònic que viu d’esquena al comerç exterior, i que espera que un miracle torni a reactivar la construcció, no ens en sortirem.

Nota: El gràfic i les dades han estat extretes del web del CCN (www.ccncat.cat)

Articles anteriors en aquesta sèrie:  

  1. L’espoli fiscal      
  2. A Catalunya hi ha massa funcionaris?    
  3. El sistema sanitari    
  4. Les infraestructures    
  5. La Seguretat social  
     
  6. Monopolis que ens ofeguen
5.418 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament