Economia i Estat Propi (V). La Seguretat social

Economia i Estat Propi (V). La Seguretat social

Aquests últims temps, s’ha popularitzat l’espoli fiscal, sobretot després que la presidenta del Parlament es fiqués de peus a la galleda prohibint als diputats independentistes dir que Espanya ens roba, cosa que aquesta sèrie d’articles pretén fer evident als ulls del lector. Doncs bé, a hores d’ara, tothom està familiaritzat amb l’espoliació fiscal, o sigui, aquells impostos que paguem a Espanya i que després no ens són retornats en forma de serveis als ciutadans. Un cas, no em cansaré mai de repetir-ho, que és d’una magnitud única al món occidental, i ens deixa a la categoria del que som: una colònia, i no pas una autonomia. Doncs bé, aquests famosos 22.000 milions d’euros que marxen i no tornen no són l’única forma d’espoli que patim els catalans.

Una altra de la qual no es parla gaire és l’espoli que patim per la banda de la Seguretat social. El fet de ser una zona amb una acitivitat econòmica molt per damunt de la mitjana espanyola fa que, quan analitzem les cotitzacions dels catalans a la Seguretat social, i les prestacions que els catalans rebem en forma de pensions de jubilació, prestacions d’atur, etc.. es veu clarament, que, per aquest costat, perdem també uns quants milions d’euros anuals.

A tall d’exemple, els dèficits acumulats entre els anys 2004-2007, que es veuen al gràfic, superen els 13.000 milions d’euros, i podrien servir per apujar les pensions de tots els jubilats catalans en 175 € mensuals per cadascun. Aquests 13.000 milions d’euros de dèficit són el resultat de restar de tots els pagaments a la Seguretat social fets per catalans (89.000 milions d’€), de les pensions rebudes pels catalans (76.000 milions d’€). En resum, els catalans hem aportat durant aquest 4 anys, el 74% del total del fons de reserva de la Seguretat social i, tenint en compte que només som el 16% de la població total, queda ben clar que per aquí també estem patint un enorme robatori.

dèficit seguretat social

Per aquesta raó, l’actuació dels governants catalans com el president Mas, o abans Montilla, ajornant una solució per a Catalunya, són d’una gran irresponsabilitat (o mala fe). Estan actuant contra els interessos de la gent que els ha votat i a favor que la nostra terra sigui cada dia més pobra, a causa de l’espoli dels nostres recursos. És evident que han rebut el suport majoritari de la població catalana en forma de vots, però és també d’una evidència palmària que estan duent el país a la ruina, ja que tot i la enorme crisi internacional que estem patint, encara avui, el pitjor problema que pateix Catalunya continua sent l’espoli fiscal. Per al qui no s’ho cregui, només li esmentaré que el gran problema actual de deute públic d’Itàlia, equival a tres anys d’espoli fiscal de Catalunya, o que els alemanys, farts de pagar la “festa” a Europa, aporten a la UE trenta cops menys del que els catalans aportem a Espanya.

Cada dia és més evident que els independentistes som els únics que tenim un projecte de futur i de prosperitat per a Catalunya. Qualsevol partit que ho pretengui ajornar en forma de pactes fiscals, ara no toca o altres estils de fer política de vol gallinaci, només servirà perquè el temps corri i cada dia que passa siguem més pobres. Espero que els votants se n’adonin, i si pot ser més aviat que tard, ja que el rellotge va contra nostra, i ens hi juguem el nostre futur i el dels nostres fills.

Articles anteriors en aquesta sèrie:  

10.219 lectures

Comentaris (1)

I la balança amb la UE?
Hi ha una dada que sempre m'ha intrigat i mai no he trobat enlloc: quina és la nostra balança respecte a la UE? Tinc seriosos dubtes que haguem estat receptors nets de fons europeus des de 1986, potser puntualment ho hem estat, però està clar que les grans transferències de capital (FEDER, etc.) han anat preferentment a d'altres llocs...

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament