Economia i Estat Propi (II). A Catalunya hi ha massa funcionaris?

Segon article de la sèrie 'Economia i Estat propi', a càrrec de l'economista Jordi Gomis, associat a Reagrupament
Economia i Estat Propi (II). A Catalunya hi ha massa funcionaris?

Últimament, a causa de les retallades que el govern autonòmic català està duent a terme, aquest és un debat que s’ha tornat a revifar. Un debat que sempre resulta incòmode d’afrontar a Catalunya, ja que els catalans, per raons històriques, sempre hem tingut certa aversió al funcionariat. Els funcionaris espanyols sempre han estat aquells representants de l’espoliació i la repressió a Catalunya i, per aquesta raó, és normal que el mot funcionari generi encara força recels al nostre territori.

Tot i que estem en un moment diferent, els prejudicis no s’adapten a la velocitat que els nous temps requereixen, i per aquesta raó continuen els recels. Però el cas català és estrany en molts aspectes, i si fem la comparativa amb empleats públics, també obtenim resultats sorprenents. Per exemple si mirem una taula comparativa d’empleats públics per població amb diversos països d’Europa (hi ha un estudi elaborat per la secció sindical de Comissions Obreres de la Universitat de Cadis), veurem que els catalans estem a la cua dels països més emblemàtics d’Europa pel que fa al nombre de treballadors públics. I això afecta greument el nostre estat de benestar, ja que cal no oblidar que menys funcionaris vol dir que no tindrem prous mestres per als nostres fills, metges, infermeres, bombers, policies...

En definitiva, una situació que afecta la qualitat de l’ensenyament dels nostres fills, la nostra assistència sanitària i la seguretat pública. I és ben evident que les retallades que s’estan produint només faran que agreujar aquesta situació de desavantatge amb els nostres veïns europeus.

Si fem la comparativa amb l’Estat espanyol, veurem que estem a la cua en empleats públics, cosa que fàcilment pot voler dir que estem a la cua en ensenyament, sanitat i seguretat, ja que tenim menys mestres, menys metges o menys policies per habitant que qualsevol altre territori espanyol. I el més greu és que totes aquestes zones que tenen millor cobertura pública és gràcies als nostres impostos, gràcies al dèficit fiscal. Resumint, Catalunya genera gairebé el 20% de la riquesa de l’Estat, però això no serveix per al nostre benestar, sinó que millora el benestar de la resta de ciutadans de l’estat, mentre que els nostres pateixen mancances i quedem molt per sota dels serveis que ens mereixem en relació amb la riquesa que generem.

Economia i Estat Propi II Funcionaris

Aquesta situació hipoteca el futur dels nostres fills, ja que la despesa en ensenyament en altres territoris de l’Estat és més elevada de la que nosaltres podem assumir per culpa de l’espoli fiscal. En despesa sanitària som deficitaris i estem en onzena posició de les comunitats autònomes espanyoles en € gastats x habitant, mentre que si disposéssim dels nostres recursos, la sanitat pública catalana, lluny de tenir dèficit, gaudiria de superàvit.

Resumint, Espanya és un negoci, que als catalans ens surt molt car. El fet d’haver de patir un espoli que ratlla el 10% del nostre PIB, ens obliga a estar a la cua en salaris públics i empleats públics. Cal que els catalans reflexionem sobre aquesta situació. No podem continuar eternament fent veure que tenim una autonomia i uns recursos que en realitat no tenim. Cal que triem entre continuar com ara, i anar essent cada any que passa un territori més pobre, o enfilar el camí de la independència que ens portaria a ésser el 3r estat en renda per càpita d’Europa. Cap territori no pot suportar l’espoli que està patitnt Catalunya eternament. Els líders polítics han de tenir això clar, i els votants han de saber que tot allò que no sigui votar Independència, és votar un futur pitjor per als nostres fills.

Article anterior en aquesta sèrie:

12.124 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament