Duran i Lleida un altre cop

Boi Fusté
Boi Fusté
Associat a Reagrupament

D’acord, el proper dia 2 d’abril Reagrupament i Convergència Democràtica de Catalunya signaran un acord de col·laboració amb uns termes molts clars i explícits. Ho faran els dos presidents d’ambdues formacions, Joan Carretero i Artur Mas. L’eix central de l’acord és la lluita treballada fins aconseguir la independència de Catalunya. Aquest acord ha estat referendat pel Consell Nacional de CDC i per una assemblea d’associats de Reagrupament.

Fins aquí res a dir. El problema és veure i constatar que aquells amb qui hem signat un acord (per altra ben clar, per no admetre subterfugis) en tenen un altre amb els d’Unió Democràtica de Catalunya que pera ara no va precisament en la mateixa línia. L’acord que tenen, que ni parla d’independència ni d’Estat propi, és un acord federatiu per anar a totes les eleccions,  per construir grups parlamentaris i poca cosa més. De vegades fins i tot ha semblat que han defensat al Congrés propostes incompatibles entre les dues formacions federades.

Ara però se’ns posa al davant una contradicció que pot arribar ha ser inassumible des de el punt de vista polític i de coherència patriòtica, tot i que se’ns pugui dir que “ara no toca” trencar res. Signarem amb CDC una relació amb la pretensió de que sigui ferma fins la independència de Catalunya. Al mateix temps CDC manté una federació amb un partit que a través del seu màxim representant, dia si i el que ve també, desautoritza al president de CDC i president de Catalunya, Artur Mas.

Mas ho va dir en sessió Parlamentaria, les terceres vies feia temps que estaven esgotades i en Duran i Lleida no desaprofita oportunitat per tornar-hi. Ell no hi veu cap desautorització cosa que el TC espanyol ha fet en tota regla. Primer al Parlament de Catalunya i desprès al nostre President qui és qui va proposar la Declaració de sobirania.  Tampoc veu que el poble català, segons els “dotze apòstols espanyols”, no existeix i que tenim dret a decidir mentre ho digui la “sacrosanta” Constitució espanyola.

CDC té un problema i aquest va minant sense descans. La credibilitat del President s’anomena Josep A. Duran i Lleida. Duran i Lleida serveix a Espanya. Ell fa estona que va decidir de quin bàndol era.  La seva tercera via, no és res més que més autonomisme dins d’Espanya i com espanyols.

Si el President i CDC, signen aquest pacte amb Reagrupament deu ser perquè van de debò. Rematar-ho ara “liquidant” les relacions amb el Duran i Lleida no només és una necessitat, és una prioritat. No fer-ho condemnarà aquest acord a un fracàs polític, d’abast incalculable per ambdues formacions polítiques.

No hauríem de ser des de Reagrupament els que forcéssim res, però si que diem –perquè ho hem detectat–, que ara en Duran i Lleida no només no suma sinó que resta, i molt. De vegades no només resta, sinó que actualment existeixen, ho sabem, confrontacions directes entre càrrecs institucionals i militància entre les dues formacions.

La credibilitat de CDC no només ha de passar per signar un conveni amb Reagrupament, CDC ha de fer els gestos adequats de que el seu procés intern és irreversible, i ara passen per no permetre ni una sola vegada més que Duran i Lleida els torni a desautoritzar.

No ens imaginem que un tros de CiU faci campanya pel SI i SI i l’altra el faci pel SI i No, i de moment tal com pinten les coses els fets indiquen que serà així. CDC ha de resoldre aquesta situació, ells són els únics que una vegada liquidada la consulta els “convidin” a clarificar que volen: o Independència o Espanya. Anar a les properes eleccions autonòmiques en cap cas és podrà fer des de l’ambigüitat i subterfugis o DUI o submissió i molt ens temem que en Duran i Lleida “el dialogant i pactista per una tercera via”, ja ha decidit.

3.044 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament