Deure d'emancipació

Alfons Ramos
Alfons Ramos
Associat a Reagrupament

La redacció de les lleis incideix explícitament en els Drets i en els Deures dels individus envers qui van dirigides. La interpretació simplista d’aquesta característica genèrica de les lleis  vindria a dir que si per una part garanteixen els drets dels ciutadans també li suposen responsabilitats, obligacions i restriccions. En rigor, però, els Deures deriven dels Drets, és a dir que en certa manera és un Deure exercir els Drets. Si el Deure d’exercir el Dret aporta un bé indiscutible, la universalitat de la llei queda provada, altrament haurà de rebaixar pretensions i establir-se com a mera normativa per a no resultar pretensiosa.

Exercir el Deure d’executar el Dret ja es fa de facto amb moltes lleis, però no a totes i no des de sempre. Per exemple, les lleis que condemnen la violència masclista no han estat exercides des de sempre perquè hom no tenia assumit el Deure d’exercir tal Dret. No fa massa anys, la dona maltractada sí que sabia pregonament que no havia d’ésser violentada, però no era habitual que exercís el seu Deure d’executar el Dret inalienable d’ésser respectada malgrat el munt de conseqüències negatives que tal inobservança comportava envers ella mateixa, la resta de la societat i fins i tot envers el mateix agressor. Totes les parts en els conflictes tenen la seva parcel·la de responsabilitat.

En rigor, tal responsabilitat s’exerceix assumint el Deure de fer efectius els Drets que la humanitat ha anat palesant a resolucions de Dret Internacional com les de les Nacions Unides, en atenció que l’esperit de les lleis no és el de servir només per a jutjar a qui no ha respectat els Drets d’altri, sinó per aconseguir que tals Drets s’apliquin allà on no són vigents: esdevé un Deure fer respectar els Drets dels Infants per tots els mitjans possibles i en conseqüència hom haurà de fer quelcom efectiu si un nen és menyspreat (per bé que sigui poc menyspreat cal fer quelcom efectiu) en la seva dignitat, autoestima o en la consideració del seu talent. I cal impedir tal menyspreu per tots els mitjans possibles perquè, més enllà que aquest sol infant és tota la humanitat de demà, senzillament l’infant  no té la capacitat d’exercir per sí mateix el Deure d’executar el Dret d’ésser escrupolosament respectat.

Amb el Dret d’Autodeterminació dels Pobles passa el mateix. No és que com que resulta que hi ha un Dret que empara l’aspiració a la independència dels Pobles i el meu Poble guanyaria molt o es realitzaria més bé doncs mira, potser que fem quelcom per a avançar cap a l’autodeterminació pas a pas. No, no. Es tracta del fet crucial que el Dret d’Autodeterminació és quelcom que descriu el Deure de fer-lo efectiu ara i aquí, sense donar-li més voltes i immediatament i que qualsevol altra opció equival a negligir el Dret o, amb més rigor, a negar tal Dret, tal com si a una dona maltractada se li aconsella que es calmi i que miri de fer les paus amb el marit-monstre.

Mentre que un Poble identificat com a subjecte amb Dret a assolir l’Autodeterminació, tal com en fa referència el Dret internacional, no exerceix aquest Dret, els beneficis que motiven que la llei existeixi internacionalment, simplement no es generen. I no és que no es generin només els beneficis pels membres d’aquest Poble sinó que tal negligència afecta a tota la humanitat. No assumir la responsabilitat legislativa d’exercir el Dret equival a violentar no només l’esperit d’aquesta llei si no l’esperit de la resta de les lleis, així com tot l’esforç i sacrificis de tants i tants homes i dones que, molts a costa de la seva pròpia vida, les han fet possibles: una negligència criminal en tota regla.

Catalunya és objectiva i subjectivament Objecte de Dret d’Autodeterminació i el Poble de Catalunya és objectiva i subjectivament Subjecte de Dret d’Autodeterminació. No hi ha cap raó que impedeixi que el Poble de Catalunya posi en marxa un procés constituent que serveixi de model d’emancipació per a tants Pobles allunyats de les seves millors possibilitats de reeixir; si de cas, qüestions de forma, totes subsidiàries.

En rigor, es tracta de donar-li forma al procés d’autodeterminació perquè l’emancipació efectiva esdevingui al més curt termini. I no al més curt termini possible, un paràmetre trampós on es barregen les mateixes creences limitadores que fixen els Pobles no emancipats a l’actual situació de dependència, sinó amb eficàcia, és a dir amb criteri d’emergència nacional , amb la mateixa determinació que s’empra per detenir un atracador in fraganti.

El Deure dels representants dels Pobles , a ulls de la humanitat sencera i envers el reeixir pendent dels Pobles no emancipats, és caminar les passes concretes que condueixen efectivament a la Declaració d’Independència del Poble que representen i al naixement de nous Estats independents en règim d’igualtat en el Dret internacional.

9.832 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament