Desfullant la margarida per a la Manifestació del 10-J

Esther Ponsa
Esther Ponsa
Associada a Reagrupament

Fa temps que no m’amoïnen ni l’estatut ni el tribunal constitucional si no és per refermar que l’única cosa profitosa que pot fer Catalunya és marxar d’Espanya. Fa anys, doncs, que vull i participo en tot allò que crec que ens encara a la independència, així doncs, fa temps que he renunciat a pedagogies, a peixos al cove, a ous i gallines i a pluges fines. En el fons, sento un profund agraïment al TC per haver provocat que moltes persones s’hagin adonat que Catalunya no té cap possibilitat d’existir dins d’Espanya. Agraeixo també profundament les paraules d’en Rodríguez Zapatero deixant clar que hem arribat al límit màxim que Espanya ens pot permetre. Gràcies doncs a tots ells que ens mostren quin ha de ser el nostre camí. La llibertat!

Ara però, arran de la sentència de l’estatut de Catalunya feta pel tribunal constitucional espanyol diverses i honorables entitats i associacions ens convoquen a manifestar-nos sota el lema: “Som una nació. Nosaltres decidim”.

I tinc dubtes, tinc molts dubtes a l’hora de decidir si participo o no a la manifestació, la qual, de ben segur, serà un clam del poble català abanderat amb estelades i cridant a favor de la independència, que és, en definitiva, el que jo vull.

Si intento posar-hi una engruna de raó, tot desfullant la margarida de si hi participo o no, vaig desgranant motius:

No vull participar-hi perquè m’hi convoca el president del meu país, el qual defensa aferrissadament seguir dins d’Espanya, amb un estatutet de pela deu que deixa Catalunya en el camí d’una decadència galopant i que vol evitar que la manifestació esdevingui el que ha de ser, un clam per a la independència, la dignitat i la llibertat del nostre país!

També m’hi convoca el cap de l’oposició qui, disfressant el seu espanyolisme amb barretina i espardenya, també vol que Catalunya segueixi dins d’Espanya, amb versions més imaginatives i més adaptades al tarannà català, però còmplice de l’entramat espanyolista, que ara diu al govern espanyol que si no fa bondat, deixarà de donar-li suport a les Corts espanyoles. És a dir, té la voluntat clara de seguir jugant al joc de les cadires espanyoles.

Un altre que m’hi convoca és ERC que, malgrat omplir-se la boca que treballa per assolir la independència, fa set anys que fa el joc als espanyolistes i ara aposta per fer un referèndum d’autodeterminació dins la legalitat espanyola, havent de ser doncs Espanya qui, finalment, segueixi fent de dolent i no ens permeti fer el referèndum. Una altra manera de ser espanyolista, encara més ben disfressada. 

Tampoc vull anar-hi perquè em sembla una maniobra de distracció, bruta i perversa. A veure si manifestant-nos ara que estem ben emprenyats, fem la passejadeta per la capital de la nació cridant ben alt i fort i així, tots plegats, deixem la nostra consciència catalana tranquil·la i podem encetar unes vacances que ens adormin els sentits i la raó i, al setembre, puguem entrar en una campanya electoral sense memòria, nets d’esperit i amb la gran manifestació com a cosa ben llunyana i que a ningú se li acudeixi que el plebiscit sigui en clau de convertir Catalunya en un Estat, perquè, recordem, que l’única cosa que ens interessa als catalans és sortir de la crisi. Així, tots enlleganyats, no veurem que la millor manera de sortir de la crisi és, precisament, sortint d’Espanya.

Un altre motiu per no ser-hi és perquè el lema només referma el que ja sé, que Volem decidir i que som una nació. Si volem decidir de debò, l’única manifestació vàlida serà a les urnes a les properes eleccions, quan haguem d’escollir els nostres representants al Parlament de Catalunya i puguem escollir entre autonomia o independència.

Però, sí! També vull anar-hi! Vull anar-hi perquè molts companys independentistes convençuts, pencaires sortits d’arreu, que s’han rascat la butxaca i han perdut hores de son per poder posar les urnes al carrer en aquestes consultes, o que estan col·laborant en la pedagogia interna, la que és realment útil i eficaç, fent campanya pel SÍ o bé pagant anuncis per l’estat propi a les ràdios o explicant a amics, companys i coneguts la situació límit en la que ens trobem com a poble, hi seran. Segur que hi seran. I tots ells, cridaran IN-INDE-INDEPENDÈNCIA! De cor, convençuts, apel·lant al simbolisme de la cosa i carregats tots de bona fe. I estic segura que serà així, tal com ho vam fer a la manifestació de les infraestructures, però, i després?

Després què? 25 diputats encapçalats per una senyora que, ara és ministra espanyola i a qui ja li agrada l’estatut mutilat... Diputats que en cap moment han estat capaços de desmarcar-se d’Espanya en benefici del país que els ha situat a la seva cadira. I encara més, els mitjans de comunicació ens vendran un peix podrit dient: ”el poble català dóna suport al president Montilla i reclama l’estatutet” 

I sí! També vull anar-hi perquè omplirem el Passeig de Gràcia de gom a gom amb estelades i, de ben segur, la premsa internacional en farà ressò i això és bo. Però, ben mirat, tampoc és tan rellevant. De fet, la premsa estrangera, sobretot l’europea, ja ha fet lectures esgarrifades del tracte que Catalunya rep d’Espanya, no només arran de les consultes sinó també de la pròpia sentència del constitucional espanyol. 

Però no ens equivoquem, si la pedagogia a Espanya no va funcionar, res ens garanteix que funcioni la pedagogia al món.

El pas l’hem de fer els catalans. La sobirania de Catalunya rau en el poble català, només , en el poble català. Només depèn de nosaltres i, per tant, el que serà realment útil serà votar independència a les properes eleccions.

Els organismes internacionals ja ens escoltaran quan sigui el moment, quan nosaltres haguem fet l’exercici democràtic de sobirania que ens pertoca fer. La feina l’hem de fer nosaltres, ningú pot, vol, ni ha de fer-nos-la. Que el nostre Parlament faci la Declaració d’Independència com al seu moment ho van fer altres estats del món. Aleshores, amb l’aval de la democràcia amb majúscules, els organismes internacionals entraran en joc, no abans. 

Mentrestant, tinc uns quants dies per seguir meditant i desfullant la margarida, posant en una balança uns arguments i altres per acabar decidint si vaig o no vaig a la  manifestació. D’aquí a allà, en veurem de tots colors. Però tot indica que serà una enganyifa més, una manipulació més, embolcallada d’aquella falsa unitat que alguns pretenen i que, en el fons, no va més enllà de ser un acte de connivència, tolerància, permissivitat, complicitat i sobretot, servilisme a l’espanyolisme més ranci a qui estan fent el joc, des de sempre,  tots els partits polítics presents al Parlament de Catalunya. Déu, o qui sigui, ens guardi d’aquest mal.

9.866 lectures

Comentaris (8)

Terratrèmol i tsunami.
El 10-J hi ha d'haver un terratrèmol al matí i un tsunami al vespre: tots units per la INDEPENDÈNCIA!!!! Els reagrupats hem de ser-hi, amb en Carretero i en Laporta al capdavant!!!!
Com que treballo de cuiner, només podré anar a l'Assemblea, i em moriré de ganes de ser al Passeig de Gràcia, perquè serà una jornada històrica, com ho varen ser, en el seu moment, els 11 de setembre de 1976 i 1977 . Per això he posat en marxa la següent causa del Facebook:

"10 de juliol, la MANIFESTACIÓ per la INDEPENDÈNCIA més impressionant que s'ha vist mai a CATALUNYA": Espanya no ens accepta tal com som, Nosaltres no canviarem, i ells tampoc, hi tenen tot el dret. Ells no volen l'Estatut, i nosaltres no volem la seva Constitució, sinó la nostra. Així de senzill!!

No t'ho rumiïs més, Esther. Hem d'aprofitar el poder de convocatòria d'en Montilla, en Mas i en Puigcercós, amb intel·ligència. Omplim el Passeig de Gràcia d'estelades, banderes europees i clams d'independència. Fem que, tant el President com el Cap de l'Oposició, quan es posin al llit, vegin torbat el son amb un ressò a l'oïda: "LAPORTA PRESIDENT, CATALUNYA INDEPENDENT!!!

Hi ha patriotes que no ens coneixen, i també n'hi ha molts que pensen que anirem més enllà d'una tempesta d'estiu. Com diu en Laporta, hem de ser generosos i obrir els braços a tothom, sense generar rencúnia ni desconfiança. Hem de ser-hi d'una manera exemplar, sense insults però amb tota la contundència. S'ha de notar la "marea grana" dins d'un mar d'estelades.

Només et demano una cosa. Quan arribis a casa, a la nit, envia'm un e-mail amb les teves sensacions i una foto del Passeig de Gràcia més engalanat que s'ha vist mai!!!

Un petonas!

Molt bon article! Però si no hi vas i molts altres tampoc ho fan (pels bons motius que expliques) serem pocs i avorrits, a les fotos es veurà una mani de quatre manifestants onejant unes estelades sense gràcia ni empenta. Els comentaris dels nostres fills i néts, el dia de demà, seran :" Es van estimar no sortir de casa, anar al cine o a fer la copeta...deien que que no volien barrejar-se amb fulanito i fulanita, el gran botifler i botiflera, però la veritat és que els faltava l'esperit de lluita i la veu forta per cridar INDE-INDE-INDEPENDÈNCIA omplint la ciutat d'estelades i de patriotisme... i així ens trobem encara"
PER DIGNITAT SI !!!!
http://catalansreaccionem.wordpress.com/2010/07/05/jo-si-anire-a-la-manifestacio-per-catalunya/
Deuen riure a gust
És evident que la participació a la manifestació dels partits que donen suport al Tribunal Constitucional ens provoca una estranya sensació.
Però també és evident que la nostra Nació ha estat humiliada, una vegada més.
I també és evident que el TC i els seus fervents seguidors es deuen estar fent un fart de riure.
A mi no em genera cap dubte manifestar-me amb el lema "SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM".
NO HI PENSIS MES, VES-HI
Com diuen els companys dels altres comentaris, hem d'anar-hi.

A més a més no hi ha perill de que ens confonguin amb "autonomistes". El Montilla ha demanat de no portar la pancarta amb el lema "Som una nació. Nosaltres decidim". Per tant, si aquesta afirmació molesta als "autonomistes", deu voler dir que a la manifestació s'està demanant alguna cosa més que autonomia.

Anim, anem-hi tots !
La mani pel govern que declari la independència
Hem d'intentar que quedi clar que anem a exigir un govern català que declari la independència i no anem a donar suport ni a l'estatut ni a l'actual govern.
Com acaba de dir el Molt Honorable Heribert Barrera, en unes declaracions a TV3, hem d'anar a la manifestació perquè ningú pugui dir que Catalunya no ha reaccionat davant la darrera agressió de l' Estat espanyol.
Hem de anar-hi.
Esther oblidat de margarides i de dubtes Hamletians “ ser o no ser”. Evidentment que som i, per tant, a la manifestació hem de ser-hi perquè, els que no ho son, no la puguin capitalitzar. Com vols recollir vots a les properes eleccions si en una ocasió tant important ens fem l'orni? Algú es pot pensar que si no hi anem, amb totes les ensenyes desplegades i fent acte de presencia potent i inequívoc amb en Carretero i tota la cúpula al davant, els votants indecisos i nou vinguts a l’ independentisme sabran fer tot el llarg i feixuc raonament que tu fas, i comprendre la nostra posició? Tu, jo i quasi tots els reagrupats som capaços de entendre tota aquesta masturbació mental, però necessitem vots i els hem de aconseguir de tots aquells que cerquen senyals per a cecs. El que si que hem de fer es posar-nos en marxa ja, i donar consignes per encapçalar la vertadera manifestació: la de la independència. Com? pancarta tant gran com sigui possible amb un sol mot: independència i convidant a tots els que desitgen el mateix a posar-se-hi al darrera junt a nosaltres. Hem de sortir de l’excés de reflexió que ens afebleix i ens dispersa i anar d’una vegada de cara a barraca, es a dir: a guanyar tots els indecisos i poc donats a les reflexions excessives, a guanyar les eleccions.

Total 8 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament