Democràcia

"Estan disposats els líders i els partits independentistes catalans a contravenir la llei espanyola?"
David Vinyals
David Vinyals
Associat a Reagrupament

El referèndum del Brexit demostra que, a Europa i als països democràtics, els referèndums són l'eina que, juntament amb les eleccions,  permet al poble canviar el rumb d'un país. En els països civilitzats, la democràcia està per sobre de les lleis i els acords establerts. És la democràcia que fa o canvia lleis i que crea o trenca acords.

Les democràcies actuals són representatives, on les decisions les pren el poble a través dels seus representants o, en casos molt concrets i importants, de forma directa a través de referèndums.

Els parlamentaris són els representants del poble a qui, mitjançant eleccions, se’ls atorga aquesta representativitat per aplicar uns programes electorals que prèviament els ciutadans han validat o no a través de sufragi.

Els països civilitzats i democràtics entenen que els polítics estan al servei del poble, que és qui pren les decisions. Però Espanya no és un país ni civilitzat ni democràtic.

No només nega que Catalunya pugui fer un referèndum d'independència, sinó que, sense cap vergonya, candidats a presidir Espanya dubten de la legitimitat d'un referèndum que ni Cameron ha negat, i neguen que s'hagi de donar la veu al poble per resoldre certes qüestions.

La realitat és que el resultat del referèndum dut a terme a la Gran Bretanya és un autèntic curtcircuit per als polítics espanyols...i per als catalans.

El resultat d'un referèndum té una aplicació immediata. És una decisió en ferm presa pels ciutadans, i qui la fa vinculant i l'aplica és el govern que ha convocat el referèndum i, si l'ha perdut, doncs dimiteix. Tota una lliçó de democràcia.

A Catalunya això no passa, i a Espanya menys. Alguns sostenen que el 9N de 2014 es va fer un referèndum. Si això fos cert, atès que vam guanyar per golejada, on és l'aplicació del seu resultat? I si el 9N no va ser cap referèndum, el resultat de les eleccions del 27S sí, i també es va guanyar, i també va generar un mandat democràtic, però tampoc s’ha aplicat.

La democràcia falla a Espanya, això és evident, però també falla a Catalunya. No hi ha cap marc estable i concret que permeti als ciutadans decidir el seu futur. Sempre hi ha un però, un matís, un canvi de joc que els polítics fan per evitar la vinculació del resultat.

Dues vegades el poble de Catalunya ha decidit fer la independència, i dues vegades els polítics catalans l'han esquivat.

El full de ruta actual, totalment diferent al promès en el programa electoral, no concreta tampoc res de tot això. No sabem en quin moment el poble de Catalunya decidirà si vol la independència o no. Serà a les properes eleccions? Serà després, en un suposat referèndum per a una suposada constitució?  I aquest suposat referèndum, serà unilateral o aquest sí que ens el deixaran fer? I quan es farà la constitució que es sotmetrà a votació? I com es vincularà amb la independència? I si a un independentista no li agrada la constitució o a un unionista li encanta?

Tot el full de ruta és tant confós que és impossible per a qualsevol català no només entendre com participarà en la decisió de si vol o no la independència, sinó entendre remotament com, qui i quan aplicarà el resultat.

La democràcia també és dir la veritat. Estan disposats els líders i els partits independentistes catalans a contravenir la llei espanyola?

Perquè si no ho estan, que ho diguin i si ho estan que ho facin.

4.634 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament