Dedicat a en Jordi Gomis, català i patriota

Boi Fusté
Boi Fusté
Associat a Reagrupament

No són només els 24.500 milions d’euros (de l’ala) el que fa mal, molt de mal, és per què serveixen i per què no. El gran mal del món de les finances no són només les derivades del totxo, que també, ho són també les operacions mai explicades i poc aflorades.

Els bancs i caixes amb els diners dels impositors, amb els préstecs interbancaris, i amb els préstecs dels bancs centrals fan una part del seu negoci. El negoci fort, el fan invertint, de vegades amb productes d’alt risc, però d’alta volatilitat. Especulant directament a la borsa amb la compra i venda d’accions també forma part del paquet i del joc de guanys i pèrdues, sense deixar d’esmentar la utilització que fan dels fons de pensions, per cert, la seguretat social espanyola també especula amb els fons de pensions, amb el risc que comporta.

Com que ara tenim la globalització com a “tòtem i referència”, fer inversions d’enriquiment és a l’ordre del dia, tot i que de tant les pèrdues (com ara la que La Caixa ha tingut amb Repsol Argentina) superen els beneficis a nivell estratosfèric. Aquests fets tenen efectes col·laterals, ara els compradors de participacions preferents d’alt risc i que la rendibilitat i pagament depenia dels resultats de l’entitat, ho tenen magre per cobrar, vaja directament no cobraran mai.

És prou evident que a l’Estat espanyol van començar els socialistes i ara ho rematen els del PP, tenien un pla per salvar el sistema bancari. Fusionar i diluir les responsabilitat dels seus gestors solventava d’una tacada fets inconfessables, com el finançament de les autonomies i la col·locació de les mòmies polítiques. El problema és que la gestió de país, més la crisi capitalista i de valors, els ha esclafat l’operació, i Bankia n’és l’exponent, la prima de risc d’Espanya ja supera els 500 punts, i està com la de Grècia i l’acció de Bankia pràcticament ja no val res.

El conjunt de caixes que conformen el trust de Bankia ha estat, pel cap baix, uns deu anys en mans dels polítics del PP. Els espanyols, en general, han fet del sistema bancari el seu modus vivendi i de finançament polític. Terra Mítica, Ronaldo, Aeroport de la Mancha, Pozuelo de Alarcón, trens sense passatgers, en són la punta, els consells d’administració en són la base.

Dels 24.500 milions d’euros, n'hi ha gairebé 6.000 que serviran exclusivament perquè els accionistes revaloritzin les seves accions, és a dir, l’Estat espanyol té impositors de primera i de segona, vaja com els ciutadans, espanyols de primera i catalans de segona. Utilitzar diners públics per rescatar entitats privades quan l’Estat té més de 5.000.000 d’aturats i més de 150.000 famílies desnonades per no poder pagar la seva hipoteca, és pel que no serviran aquesta ingent quantitat d’euros.

Mentrestant GECESA, empresa de Bankia (Caja Madrid) que gestiona el 100% dels seus centres de serveis socials, faran prejubilacions a partir dels 55 anys, per cert que també pagarem els catalans, amb una liquidació de 45 dies per any. Tot indica que la mateixa llei (reforma laboral) que aproven els del PP i CiU als seus treballadors no els afecta.

Indignar-se per quedar-se sense feina, per no poder pagar el rebut del que sigui, per no donar de menjar als teus, per veure com distribueixen els teus impostos, està bé, però no n’ hi ha prou.

Només el pas següent ens permetrà canviar la situació, i a Catalunya s’apropa el moment. Les eleccions són el pas, les eleccions són l’element jurídic més legal de què disposem hores d’ara, les eleccions al Parlament són l’eina definitiva i Bankia és la munició que ens feia falta, l’Esperanza i en de Guindos ho tenen clar, però no hi poden fer res, els mercats, Europa i els Estats Units ja no confien en Espanya. Catalunya té la seva darrera oportunitat, cal aprofitar-la i no perdre ni un minut més a canviar els espanyols, ells són com són i s’agraden.

Jordi, ens trobem, i desitjo que el teu esperit ens acompanyi el dia de la proclamació de la independència de Catalunya. Honor i glòria als nostres patriotes.

3.071 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament