Conquerir Barcelona

Boi Fusté
Boi Fusté
Associat a Reagrupament

Tothom se la rifa, Barcelona és més que un Ajuntament, és la capital de Catalunya, i agradi o no, ella mateixa emmagatzema tal poder polític i econòmic, que irremediablement es trasllada, creant maneres de fer i d’entendre la vida, fora del mateix àmbit municipal.

Certament a Catalunya existeixen dos grans pols de poder públic, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, i ho són pel seu abast econòmic i polític, tot i que l’abast polític sempre està limitat per les lleis espanyoles, però encara que només sigui per la possibilitat de fer accions socials i institucionals al marge de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona es converteix de fet amb un objectiu polític de primer ordre.

No és casual la guerra fratricida dels socialistes per buscar una alternativa creïble, ells mai no havien fet primàries, sempre l’aparell decidia el candidat i les llistes. Tampoc no és casual el posicionament d’ERC, la davallada electoral del 28 N pressuposa un escenari no gaire afalagador a les eleccions municipals de la primavera vinent, i l’intent d’incorporar opcions noves pot fer modificar intencions de vots, tot i que no n'hi ha prou, calen accions d’autocrítica, i el que és més important, parlar i bastir un programa d’acció de Govern municipal diferent i nou. S’ha de parlar de qui serveix a qui, els ciutadans als polítics o els polítics als ciutadans, hem de donar exemple  d’austeritat, i per damunt de tot hem de definir com volem Barcelona, la Barcelona que sigui el referent per a un país o una Barcelona grisa i sense projecció.

Concretar com volen la Barcelona del futur serà per als convergents o socialistes el de menys. La lluita ferotge és per treure als socialistes i excomunistes (ara ecologistes) de l’Ajuntament. Els convergents no poden tolerar altre cop tenir al davant de la plaça un poder antagònic.

És cert que mai no hem tingut un Ajuntament dirigit pels convergents i certament es treballaran la ciutadania i l’orientaran a pensar que el millor que pot passar és donar pas a l’alternança política. Caure en aquest debat és eliminar d’una tacada la resta d’opcions, per tant, cal defugir frontalment la discussió que tants bons resultats ha donat a CiU en les darreres eleccions. A nosaltres, ens cal primer donar un missatge d’unitat i de país, després detallar de forma comprensible un programa que els ciutadans se’l facin seu. Hem de parlar dels habitatges tercermundistes que tenim a Barcelona i quines solucions proposem per millorar-los; hem de parlar de la seguretat de carrer i triar policia de barri o virtual; hem de parlar dels jubilats i del seu futur, compten per quelcom que serveixi al municipi i a ells mateixos, o senzillament són elements a extingir; hem de parlar del transport públic i decidir o transport privat amb el col·lapse que ja tenim o transport de qualitat; hem de parlar del teixit comercial o defensem el petit comerç de barri respectuós amb les normatives o definitivament expulsarem els veïns a d’altres indrets, o el que és més greu, abocarem al desastre a un bon grapat de veïns que no tenen prous recursos per sobreviure.

Parlar de futur és parlar de les coses concretes i que afecten directament el ciutadà, i l’Ajuntament, per exemple hauria de tenir l’obligació d’exonerar el pagament d’impostos municipals a les famílies en situació precària, ja sigui per estar a l’atur o per d’altres condicions.

Quina ha de ser l’aposta, serveis públics o privats? Barcelona sempre ha estat motor i generador de serveis que gairebé sempre han beneficiat els ciutadans, els Mercats Municipals en són un bon exemple, els Serveis Funeraris també, la llista és prou grossa com per entendre que Barcelona ho va entendre, l’aplegament de persones requereix d’un munt de serveis per cohesionar i donar respostes de necessitats socials. El problema arriba quan els polítics, que es deuen a partits amb crosses i deutes, comencen a plantejar, d’altres ja ho han fet, la privatització de serveis municipals per sortir o no entrar en crisis econòmiques.

No es tracta ni mai s’ha tractat de programa, el pastís es reparteix cíclicament i sempre es fa per situar un determinat  grup de gent a la vida opulenta i fàcil a l’entorn del diner públic, això sí en el benentès que si no governes no caldrà que treballis a cap altre lloc, quan sigui al revés.

 Avui el Sr. X. Trias, ja es veu com a nou batlle de la ciutat, i així ho pot semblar, atès que els socialistes amb la seva lluita interna no donen bona imatge, la resta d’opcions no compten, ara bé, tenim l’opció d’ERC, opció que per si sola no se’n sortirà, però que té una bona possibilitat de millorar els darrers resultats i els pronòstics de desastre (en Portabella l’encerta), cal aprofundir l’estratègia de les primàries i fer una gran coalició, ERC pot fer-ho possible i el camí iniciat a Barcelona és bo, potser cal que ens hi sumem

Una candidatura de coalició i la seva composició, ha de fer-se per mitjà d’unes primàries, i les forces  que haurien de participar amb un acord de programa de mínims han de ser els d’ERC, els de Solidaritat, els de Reagrupament, i els de la CUP, sense menysprear d’altres organitzacions disposades. És possible la conformació d’aquesta coalició electoral? Doncs sí, si objectivament situem els elements d’unió  en el terreny de la concreció, l’error seria situar-la en el terreny ideològic, tot i que en el centre neuràlgic de servir Catalunya tots hi estem d’acord. Volem una Catalunya lliure, altrament haurem perdut una altra oportunitat per demostrar que existeixen d’altres formes de fer les coses i que els objectius de país estan per damunt dels personals.

Si tothom compleix amb el seu discurs no tenim cap altre camí, o hi som tots per tenir una bona presència a l’Ajuntament de Barcelona, o els dependentistes i espanyols hauran tornat a guanyar, i de ben poc serviran les consultes i les manifestacions. Barcelona pot fer polítiques independents, de gestió i de representació, només ens cal que hi siguem.

Boi Fusté

24 de Gener del 2011

5.258 lectures

Comentaris (2)

M'agrada
Endavant Boi, m'agrada llegir els teus articles!
Totalment d'acord
Totalment d'acord amb la teva anàlisi, Boi. Clar i Català!. A veure si des dels Ajuntaments comencem a bastir l'unitat de L'Independentisme per assolir l'objectiu del nostre alliberament nacional, des d'uns denominadors comuns i deixant de banda les diferències ideològiques fins que no siguem d'una vegada per totes un estat lliure i sobirà.

Total 2 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament

PRÒXIMS ESDEVENIMENTS

Montblanc
HOMENATGE A RAMON PAYÀS
Universitat Nova Historia

En el marc de la 6a Universitat Nova Història de Montblanc, homenatge a En Ramon Payàs, membre de la Junta Directiva de Reagrupament i difusor de les «Homilies d’Organyà, que ens ha deixat fa unes setmanes.

A càrrec d’En Josep Sort , historiador i president de Reagrupament i de Na Teresa Casals , Creu de Sant Jordi i associada a Reagrupament.