‘Catalunya mai més serà esclavitzada’

"Els anglesos han de recordar anualment que ells mai no seran esclaus, sense haver-ho estat mai i, en canvi, els catalans encara no ens hem adonat que ho som"
Josepa Gomis
Josepa Gomis i Ollé
Associada a Reagrupament

Ahir nit em vaig seure per disfrutar de l’última nit del concert annual PROMS  que té lloc al Royal Albert Hall de Londres. A l’últim concert la gent hi ve amb la intenció de prendre part en aquesta festa musical i nacional, tot cantant i fent onejar banderetes a l'aire. Sempre m’entusiasma veure l’expectació quan estan a punt de cantar ‘Rule Britannia’.  És a dir que, anualment, una nació que no ha estat mai esclava s’ajunta i, davant de les càmeres de la BBC, canta amb totes les seves forces que: Britain, never, never, shall be slaves  ('Bretanya, mai, mai, no serà esclava'). I en aquest moment, no puc més sinó pensar en Catalunya .

Catalunya, a diferència de Gran Bretanya, ha estat immersa en una esclavitud perpètua, fins al punt que els catalans ja ni ens n'adonem. Cal mirar les dades de gent jove que ha emigrat del país durant anys i que, dels últims mesos ençà, s’ha convertit en una gran ‘fuga de cervells’  que també es podria anomenar ‘fuga de capital’ . Setmanalment hi ha jovent que ve a viure a la Gran Bretanya perquè, tot i havent finalitzat els estudis universitaris, no troba feina a Catalunya. A Cambridge, per exemple, hi ha molts catalans que han arribat i arriben constantment i que lloguen pisets d’una habitació pagant entre £600 i £700 al mes. Aquests costos potser ni ells mateixos se'ls poden permetre i els seus pares, intentant fer el millor pels seus fills, els ho subvencionen, orgullosos que puguin agafar experiència en un pais més avancat.

Em direu que el moviment de jovent d’un país a l’altre passa a tot arreu i estaré d’acord amb vosaltres. No obstant això, el jovent que marxa precisament de la Gran Bretanya viatja a d’altres països per aprendre un altre idioma i no per manca de feina. Un pic han après l’idioma, tornen i troben feines millors dins el seu país. I aquesta situació és la normal en països normals. Tenint aquestes dades en compte, hi ha encara algú que pensi que els catalans poden aguantar dos anys més, fins el 2016, per aconseguir un país NORMAL? Si aquesta situació no és ‘esclavitud’ moral o psicològica, què és doncs?

És clar que Catalunya no pot esperar més, ja ha aguantat i aguanta prou. Utilitzar totes les energies d’un poble a fer crits d’independència i no assolir-la al més aviat possible és enganyar i esclavitzar encara més a la gent. En un país NORMAL la gent posa energia en la seva feina, en millorar aquelles parts de la societat que cal modernitzar, i en aconseguir satisfer l’ambició dels joves que volen un món millor.

És a dir que els anglesos han de recordar anualment que ells mai no seran esclaus, sense haver-ho estat mai i, en canvi, els catalans encara no ens hem adonat que ho som. Només amb la independència al més aviat possible podrem construir un món millor i evitar que els joves marxin i no tornin.

Doncs l’onze de setembre, cantem en veu ben alta ‘INDEPENDÈNCIA’ i a partir del dia dotze potser: ‘Catalunya mai, mai més, serà esclavitzada’.

rule britannia
4.533 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament