Catalunya a la Internacional Socialista

"El que crida més l'atenció és el cas belga, on hi ha dos partits socialistes, un de francòfon per a les zones francòfones i un de flamenc per a les zones flamenques"
Joan Roig
Joan Roig
Associat a Reagrupament

La Internacional Socialista és una associació política internacional de partits socialistes, socialdemòcrates i laboristes. Té un cert nombre d'organitzacions associades, organitzacions fraternals, partits consultius, observadors i una llista de 101 partits membres de ple dret de 89 països diferents (en alguns països té més d'un partit membre).

A l'Argentina en són membres el Partit Socialista i el Partit Radical, a Bulgària el Partit Socialista i el Partit Socialdemòcrata, com a Hongria i Montenegro. A Israel en són membres els laboristes i el Meretz, a Mali el Partit per l'Acció Democràtica i el Partit Africà per la Solidaritat i la Justícia. A Maurici hi ha el Moviment Militant de Maurici i els laboristes. A Mèxic el Partido Revolucionario Institucional i el Partido de la Revolución Democràtica, a Uruguai els socialistes i el Partido Nuevo Espacio, i a Veneçuela el Movimiento al Socialismo i Acción Democrática.

Un cas curiós és el de Xile, on hi ha tres partits membres, els socialistes, els radicals, i el partit per la democràcia. Però el que crida més l'atenció és el cas belga, on hi ha dos partits socialistes, un de francòfon per a les zones francòfones i un de flamenc per a les zones flamenques.

Sí comptéssim Puerto Rico com a part dels Estats Units, el nombre de països baixaria fins a 88. Però el fet és que el membre en aquest estat associat és el PIP: Partido Independentista Puertorriqueño. Sí, heu llegit bé: Independentista.

A l'estat espanyol només hi ha un membre, el Partido Socialista Obrero Español. Així doncs, la formació de la internacional socialista que ens correspon als catalans és el PSOE, amb seu al número 70 del carrer Ferraz de Madrid. A la Internacional Socialista el PSC no hi és. Ni se l'espera, m'atreviria a suposar.

I això té la seva lògica: Segons la visió del PSOE, Catalunya és una regió, no pot ser independent d'Espanya. Pot tenir les seves particularitats regionals i una personalitat molt marcada, fins i tot institucions de govern pròpies, però sempre depenent de Madrid, que és la capital de l'estat.

Si Catalunya no pot ser independent d'Espanya, el PSC no pot ser independent del PSOE. Pot tenir les seves particularitats regionals i una personalitat molt marcada, fins i tot els seus òrgans de govern propis, però sempre depenent de Madrid, que és la capital de l'estat.

Hom pot estar o no d'acord amb la política del PSOE, però no es pot negar que és coherent. Les regions no tenen representació a les principals organitzacions internacionals, com l'ONU, els que hi són representats són els estats. Per tant no treu cap a res que el PSC sigui membre de la Internacional Socialista, com tampoc que tingui grup parlamentari al “Congreso de los Diputados”. Al capdavall, és una delegació regional del PSOE. Una mica més estranya i emprenyadora que les altres, i amb característiques específiques, però només una secció territorial.

La identitat pròpia del PSC ha estat sempre translúcida. Els moviments fora de les directrius marcades des del carrer Ferraz han estat pocs i de curt abast. Així com l'evolució de Catalunya ha estat en sentit de desmarcar-se cada vegada més de l'Estat espanyol, el PSC va a l'inrevés, identificant-s'hi cada vegada més.

Fan bé, els va la supervivència.Quan Catalunya sigui independent, quin serà l'espai polític del PSC? L'espanyolisme convençut, el d'aquells que votaran no a la consulta, se'l discutiran PP i Cs, car està molt majoritàriament conformat per posicions radicals, i el PSC és tou per definició. Per la banda nacionalista espanyola no pot competir.

En l'eix polític tampoc no hi encaixa. Mentre que l'esquerra més radical se la disputaran CUP i ICV,  l'esquerra moderada ja està representada per ERC. A més, no té sentit que un partit espanyol pretengui ocupar un espai central en la política d'una Catalunya independent, com el representant a la Internacional Socialista de Bòsnia no és el Partit Demòcrata Serbi. A Bèlgica ho han entès.

Quan Catalunya sigui un país normal, la seva esquerra tindrà la mateixa composició que la dels països del voltant, amb una formació que aglutini les esquerres més radicals, ex-comunistes i ecologistes, i un partit de vocació central, socialista i/o socialdemòcrata. No és imprescindible que aquest darrer sigui membre de la Internacional Socialista. Si només hi ha 88 països representats, tenint en compte que al món n'hi ha cap a 200, vol dir que la meitat van fent vida normal sense socialisme. Però és cert que a Europa hi és gairebé tothom, inclosos Andorra i San Marino.

Potser seria convenient que ERC reflexionés sobre la possibilitat d'esdevenir membre de la Internacional Socialista. Seria coherent amb el seu posicionament en l'eix econòmic-social, que han anat consolidant els darrers anys, i amb la seva situació com a formació central d'esquerres dins l'arc parlamentari català. I fora també un bon servei al país, un senyal de normalització política de Catalunya com a estat europeu.

5.055 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament