Carta oberta al Sr. Artur Mas, president de Catalunya

Boi Fusté
Boi Fusté
Associat a Reagrupament

Senyor Mas, vagi per endavant el meu respecte i el més profund agraïment. Vostè s’ha guanyat ser el meu president. Els catalans ens podríem comparar amb el poble jueu, tot i que la seva diàspora ve de més lluny, ells fins al segle XX eren uns pàries de la terra, nosaltres des de fa 300 anys, colònia ocupada i maltractada.

No tinc cap intenció de criticar temps passats, el que està fet, fet està i en podem aprendre dels seus resultats, però en cap cas no modificarem els esdeveniments com a resultat d’accions passades.

Vostè i molts ciutadans de Catalunya i per motius diversos, ara han dit prou a un intent d’encaix durant 34 anys, amb l’Estat espanyol, tot i que fora de Catalunya no és només l’Estat, és Espanya, una pàtria, la seva i que de ben segur mai no serà la nostra.

Vostè va triar no acabar la legislatura, no poder aconseguir un nou pacte fiscal ha estat la parada i fonda per agafar noves forces. Preparar-nos per a un nou trajecte ens pot donar la il·lusió que val la pena i, tot que té dosis d’incertesa, pitjor de com ens va ara no anirem.

El 2020 és una data rodona, cert; i fins i tot bonica, però com diuen els castellans, “largo me lo fiáis”. Vostè torna a tenir raó, cal fer estructures d’Estat per anar fent camí, però la pregunta òbvia i de sentit comú és la següent; com s’ho farà, si ara per poder pagar els treballadors de la Generalitat pateixen, per tornar els bons patriòtics també, per fer front als pagaments dels proveïdors han de demanar bestreta rere bestreta, i ara amb controls exhaustius de Madrid, i amb una campanya legislativa recentralitzadora sense precedents? La resposta també és òbvia el govern espanyol farà tot el possible perquè fracassi l’11 de setembre. Ara n’hem tingut un tast amb les farmàcies, i la pressió institucional que us faran serà d’una deslleialtat esfereïdora, a ells tant els fa, si aconsegueixen els seus objectius.

Sr. Mas, ni vostè ni ningú no podrà aguantar ni mitja legislatura intentant gestionar el no-res i les imposicions, perquè d’això és tractarà. El PP modificarà, amb la seva majoria i l’entusiasme socialista, totes i cada una de les lleis per tancar portes democràtiques de futur, el futur que ja ens han començat a marcar és el de sempre, “una Espanya grande y libre”, amb una Catalunya espoliada, sense inversions, i sense cap reconeixement com a subjecte polític.

Vostè Sr. Mas ens ha engrescat, ens ha fet tornar aquell esperit que ho podem fer, tot i que la seva prudència és d’agrair, encara que és difícil tot és possible, ens encoratgem per ser-hi, i per ser-hi on vostè ens demani. Ara vostè té una responsabilitat superior a la del seu partit i de ben segur la tindrà encara més després del 25 de novembre, tindrà una majoria del poble català i fer marxa enrere, acceptar una nova humiliació espanyola, pot tenir uns efectes devastadors i desmobilitzadors. Sàpiga vostè que molts catalans estan disposats a fer el que calgui per la independència de Catalunya, fins i tot a renunciar a comoditats econòmiques. Sospesi vostè el repte, qualsevol indici de renúncia, amb els reptes que ens hem marcat, que són de dret i democràtics, seria la fi de moltes coses, per tant Sr. Mas, fem-ho però fem-ho ràpid, continuar retallant perquè finalment Madrid continuï espoliant Catalunya ningú no ho entendria i un servidor tampoc.

Una forta encaixada.

3.874 lectures

Comentaris (4)

Es l'hora d'Artur Mas
Es l'hora d'Artur Mas. Sense despreciar la capacitat d'altres líders, que segur que n'hi ha de comparables i fins i tot de millors que Artur Mas, ell ha demostrat que sintonitza amb el poble català, que té voluntat democràtica i que encara el repte amb energia i decisió. En aquest moment, canviar de president seria una parada innecessària del procés engegat, que només ens podria fer perdre embranzida. El canvi l'ha agafat en el lloc clau, perquè estava preparat, ell se l'ha guanyat a pols. Té la prudència i l'amplitud de mires necessàries per encarnar la unió de tots els catalans. Endavant, senyor Mas.
Lleguim bé
Dues coses. Primer de tot felicitar-te, Boi, com el bon vi, cada dia millor. Segon, la data del 2020 és relativa, i si el discurs d'en Mas és coherent, que penso que sí, en cap moment ha volgut posar dates que el puguin condicionar. De fet ho ha dit més d'un cop aquest dies. I tenint clar això ens està dient que el 2020 ja ho serem d'independents. Fem números... si la pròxima legislatura esgota els 4 anys -es suposa que és la darrera autonomista- la següent és la de la negociació de la separació -i tornem a suposar que s'esgota- ens en anem al 2020, però no crec que triguem tant, la negativa a un referèndum i la pressió de l'Estat espanyol farà inviable cap més sortida que la Declaració Unilateral d'Independència en poc més d'un any... i amb la Troica asseguda a taula... Doncs són faves comptades, oi?
Als afiliats de CiU i Convergents
Ahir en llegir, per sobre el programa de CiU dos dates feien mal als ulls, una el famos "2020" altra, un programa tan extens de Govern. Al programa estic de acord, pero quan tinguem ESTAT.
Com podem fer POLITICA si ara ens hem de unir per la INDEPENDENCIA? aixo es distreurens per el cami i una forma de perpetuarse 8 anys.. i de poder dir, ja varem avisar que seria el 2020!
Ho sento, el meu support sera per en MAS pero no per el seu programa electoral, tampoc el meu vot.
@JosepLDT
El President que ens portarà a l'independència és el que sortirà de les properes eleccions
No oblideu que el President que pot portar-nos cap a la independència de Catalunya és el que surti de les properes eleccions. Per què us entesteu en que aquest President serà l'Artur Mas?. Es que no podria ser Oriol Junqueras o Alfons López Tena o Joan Herrera o un altre?
Que jo sàpiga, només compten els resultats de les eleccions i el resultat de les votacions al Parlament per triar el nou President. Lo que diguin les enquestes prèvies són simples previsions.

Total 4 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament