Carta als bisbes espanyols sobre el "deure moral de preservar la unitat espanyola". Presentació (1/5)

Carta d'un claretià a la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola
Pere Codina
Pere Codina
Claretià

El claretià Pere Codina ha escrit una carta adreçada a la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola. A partir d'unes afirmacions que es fan en el darrer document dels bisbes espanyols, Pere Codina argumenta la perspectiva nacional catalana que difereix de la dels prelats. Codina explica amb claredat el seu desencís pel que fa a la possibilitat que Catalunya es mantingui com una part d'Espanya, tot lamentant que la doctrina de la CEE hagi estat "més espanyola que no pas eclesial".

Pel seu gran interès, el to pedagògic i la claredat de Codina hem  traduït a la nostra llengua la seva carta que -com que és força extensa-  publicarem en 5 lliuraments.

_____________________________________________________________________________________________________________

COMISIÓN PERMANENTE DE LA CONFERENCIA EPISCOPAL ESPAÑOLA
A la at/. de Mons. José A. Martínez Camino, secretario. MADRID

Molt apreciats en el Senyor: 

Fa unes setmanes, en la seva declaració sobre la crisi social i econòmica en què es troba sumida Espanya, van parlar també sobre el deure moral de preservar la unitat espanyola. No deu ser cap secret per a la CEE que la seva declaració va contrariar amplis sectors de l'Església catalana i en general de la societat catalana.

Jo mateix vaig tenir la intenció d'escriure immediatament per mostrar la meva indignació i la meva protesta. No obstant això, rellegint la seva nota, vaig advertir, en l'últim paràgraf de l'annex, una recomanació que em vaig proposar seguir: «Amb veritable encariment ens adrecem a tots els membres de l'Església i els convidem a elevar oracions a Déu en favor de la convivència pacífica i la major solidaritat entre els pobles d'Espanya, per camins d'un diàleg honest i generós, salvaguardant els béns comuns i reconeixent els drets propis dels diferents pobles integrats en la unitat històrica i cultural que anomenem Espanya » (annex, núm. 76). I em vaig proposar no desentendre'm d'aquest «diàleg honest i generós» que demanen, aportant per a això la meva pròpia reflexió i punt de vista. 

Amb aquesta decidida actitud, i esperant deixar-me guiar per l'Esperit de Jesús, voldria, sense més, posar sobre la taula -i raonar mínimament- del punt de vista de molts germans en la fe que legítimament mantenen una percepció de la realitat que no encaixa amb la que els redactors de la nota suposen general -o àmpliament majoritària- a tota l'Església espanyola. Voldria simplement exposar una altra manera diferent de veure les coses. No pretenc demostrar res i menys entaular una discussió. No pretenc res més que objectivar (posar sobre la taula) la pròpia subjectivitat (la meva manera de veure les coses). Encara que crec que on dic «meva manera», podria igualment dir «la nostra manera», per la sensació que tinc que és una visió majoritàriament compartida (encara que no exclusiva) en el si de les nostres comunitats cristianes a Catalunya.

Voldria que aquesta comunicació fraterna es contingués dins dels marges de la prudència pel que fa a l'extensió. Per això mateix em limitaré a reflectir davant de vostès les ressonàncies o connotacions que solen tenir entre nosaltres, a Catalunya, tres conceptes que apareixen en el seu document i que, com espero deixar clar, no són enteses per tots en el mateix sentit en que vostès les presenten. Aquests conceptes són: 1) Nació, 2) Unitat i 3) Solidaritat, per acabar amb una confessió personal. 

4.364 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament