Carme, no t'hi escarrassis

Francesc Mortés
Francesc Mortés
Associat a Reagrupament

Es veu que Carme Chacón vol liderar el PSOE després de la desfeta electoral del 20N i, suposadament, ser la candidata d'aquest partit en les properes eleccions a les corts espanyoles. Hi ha veus que han destacat la dificultat que suposaria liderar un projecte forçosament renovador quan s'ha estat ministra entusiasta del desastre Rodríguez.
També hi ha qui diu que Carme Chacón ho tindria difícil pel fet de ser dona, atès que molts espanyols no estarien disposats a triar una dona per presidir el seu govern. Francament, desconec si aquest argument té cap mena de validesa o no. També es deia que la societat nordamericana encara no era "prou madura" per escollir un president negre i, si els republicans no es posen les piles o no en passa una de grossa, Obama segurament disposarà d'un segon mandat.
Tanmateix, trobo que algú del PSC hauria de trobar un moment per asseure's amb Carme Chacon i explicar-li per què mai de la vida podrà ser presidenta d'Espanya, el seu país. Trobo que Miquel Iceta, que és un home intel·ligent i persuasiu, seria la persona més indicada. Iceta hauria d'explicar a Chacón que mai de la vida prodrà ser presidenta d'Espanya, per molta il·lusió que li faci i per molt que s'hi esforci. I no ho podrà ser perquè els espanyols la veuen com a catalana. I tot i ser veritat que hi ha espanyols a qui els catalans som simpàtics, també és veritat que n'hi molts més que ens odien. I un nombre elevadíssim, potser una majoria, a qui simplement som antipàtics.
Carme Chacón duu al front l'estigma de la catalanitat, encara que ella provi desesperadament d'esborrar-se'l amb salfumant. I, suposant que no l'hi dugui, els espanyols l'hi veuen igualment, perquè no hi ha testimoni més convençut que el de la fe que fa veure al cec.
A Carme Chacón li acabaria passant com a Miquel Roca i tants altres catalans que han volgut ofrenar noves glòries a Espanya. El nas espanyol és tan i tan fi, que s'ensuma d'una hora lluny qualsevol tímida flaire de catalanitat, encara que l'infeliç en qüestió hagi estat submergit una setmana sencera en ambientador de discoteca.
De fet, Chacón no arribarà ni a ser candidata a la presidència del govern espanyol. D'això ja se n'encarregarà el PSOE, que coneix perfectament el grau de rebuig que despertaria en el seu electorat. Com que dins el PSOE hi ha gent prou intel·ligent i, sobretot, amb moltes ganes de guanyar, ja maldaran perquè això no passi. I ben fet que faran: jo tampoc no voldria un estranger de president del meu país. I això és així de senzill i natural, com quan plou, que cau aigua.

4.919 lectures

Comentaris (2)

"Marranos"
Entre els segles XIV i XVII, el jueus que vivíen en terres de Castella eren marginats i perseguits a causa de la seva fe, i sovint forçats a convertir-se al cristianisme, si no volíen ser expulsats o, de vegades, acabar a la foguera. Els qui d'entre ells optaren per fer-se cristians, mai no aconseguiren però ser plenament acceptats pels castellans -cristianos viejos- que, desconfiant sempre de la sinceritat de llur conversió, els anomenaren despectivament amb un mot que resumía a la perfecció el concepte en que seguíen tenint-los: "Marranos."

Encara avui, malgrat totes les experiències, hi ha catalans que reneguen dels seus orígens i fan professió fervent d'espanyolitat, pensant-se que compraran, a aquest preu, el respecte dels espanyols. Sembla mentida, però encara no s'han adonat que, per als espanyols, mai no seràn altra cosa que els "marranos" dels nostres díes.
Sempre agrada llegir les opinions d'en Francesc Mortés.

Total 2 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament