Autonomies versus Bundesländer

Anna Ginestí
Anna Ginestí
Associada a Reagrupament
(München, 4-09-2010)

Molta gent pensa que Espanya és un estat descentralitzat i que les comunitats autònomes espanyoles tenen més competències que no pas els Länder alemanys. Res més lluny de la realitat: Espanya és un estat completament centralitzat que controla fèrriament els límits on poden arribar les autonomies amb les seves competències. Els governs autonòmics són simplement gestors del poder de l’estat.

Intentaré demostrar aquesta afirmació amb algunes comparacions entre Espanya i Alemanya (el poder legislatiu, les finances i les infraestructures)

Autonomies versus Bundesländer I: El poder legislatiu

A Alemanya, el poder legislatiu es reparteix entre Bund (Estat) i Länder (Regions) segons àmbits d’actuació. La constitució del Bund, anomenada Grundgesetz (llei bàsica) denomina tots aquells àmbits on el Bund hi té competències legislatives exclusives. Es troba en mans de l’estat la decisió de traspassar competències en aquests àmbits als Länder. La constitució també inclou una llista de les competències anomenades “konkurrierende” (concurrents). En aquests àmbits, la legislació del Bund hi té preeminència, tot i que els Länder poden aprovar lleis mentre l’estat no faci ús de les seves competències.Tots aquells àmbits que no apareixen citats a la constitució són competència exclusiva dels Länder (p. ex. dret de reunió, organització i funcionament de les administracions locals, l’educació, la cultura…)

http://www.bundestag.de/dokumente/rechtsgrundlagen/grundgesetz/gg_07.htmlanglès: https://www.btg-bestellservice.de/pdf/80201000.pdfi francès: http://www.bundestag.de/htdocs_f/documents/cadre/loi_fondamentale.pdf

(articles 73 i 74)

La constitució espanyola no preveu una distribució per àmbits de competències entre l’estat i les autonomies, sinó jeràrquica: l’estat té la competència legislativa dels estàndards generals, mentre que les autonomies legislen sobre el seu desenvolupament i aplicació amb l’obligació de respectar en això les normes generals de l’estat (competències compartides). Existeixen també algunes competències concurrents on en general les comunitats regulen en allò que afecta el seu territori, però on és difícil decidir en quin punt comença la ingerència de l’estat a les competències de les autonomies. Com a Alemanya, l’estat té la capacitat de traspassar competències que li són pròpies a les autonomies. A diferència d’Alemanya, però, no hi ha CAP àmbit on les autonomies tinguin competència exclusiva, ja que l’estat es reserva el dret de legislar en qualsevol àmbit cuando así lo exiga el interés general”.

http://www.la-moncloa.es/NR/rdonlyres/79FF2885-8DFA-4348-8450-04610A9267F0/0/constitucion_ES.pdf

(artícles 148, 149 i 150)

Aquesta distribució jeràrquica de competències implica que una llei de l’estat sempre serà superior a una llei autonòmica. Això demostra en quina posició de feblesa es troben els parlament autonòmics quan volen aprovar alguna llei que vagi contra la opinió del govern central. Tan sols cal que aquest aprovi una nova llei marc o en modifiqui una de ja existent de manera que la llei aprovada pel parlament autonòmic quedi fora del seu àmbit competencial i passi a ser declarada nul·la. Això és exactament el que, per exemple, el PP vol intentar amb la prohibició de les corregudes de bous a Catalunya: que el congrés espanyol les declari “bé d’interès cultural” de manera que la seva regulació passi a ser competència del ministeri de cultura espanyol i així deixar sense efecte la llei del parlament català:

http://www.3cat24.cat/noticia/789086/politica/El-PP-proposara-una-llei-al-Congres-per-anullar-la-prohibicio-de-les-corrides-a-Catalunyahttp://www.elmundo.es/elmundo/2010/07/28/espana/1280313699.html

Els estatuts d’autonomia tenen el rang de llei orgànica de l’estat espanyol i només poden ser modificats amb l’aprovació del congrés dels diputats. En això es diferencien clarament de les constitucions dels Länder alemanys, que són constitucions d’estats federats i per tant poden ser aprovades o modificades pels propis parlaments.

Amb l’existència dels estatus d’autonomia es vol evitar que l’estat ingereixi excessivament les competències de les autonomies. En cas de conflicte de competències, l’òrgan encarregat de decidir és el tribunal constitucional. I aquí ens trobem amb el següent problema per a les autonomies.

El tribunal constitucional mereixeria un apartat propi, però ens limitarem a exposar tan sols algunes idees: El tribunal el composen 12 persones que tenen l’encàrrec de vetllar sobre l’activitat  legislativa de tots els òrgans de l’estat. A diferència d’Alemanya, les autonomies no tenen cap capacitat fàctica d’intervenir en el nomenament dels membres del tribunal. Dels 12 membres, 8 s’escullen a proposta del congrés i del senat i, com que per a la seva aprovació cal una majoria de 3/5 parts, actualment cal l’acord entre PP i PSOE. Això fa que les negociacions per als nomenaments es converteixin en un intercanvi de cromos, ja que tant PP com PSOE intenten amb l’elecció dels “seus” candidats reforçar la seva influència sobre les decisions d’aquest tribunal tan important. És coneixement públic a quin sector pertany cada un dels magistrats, de manera que els mitjans d’informació sovint poden preveure la direcció de les sentències abans que el tribunal s’hagi pronunciat:

http://www.elmundo.es/elmundo/2010/05/25/espana/1274805865.htmlhttp://www.elpais.com/articulo/espana/PSOE/lanzara/ofensiva/agilizar/renovacion/septiembre/elpepiesp/20100822elpepinac_3/Tesi http://www.elpais.com/articulo/espana/aborto/amenazado/Constitucional/elpepiesp/20100822elpepinac_2/Tes

A causa de la politització a que sotmeten els dos grans partits espanyols aquest tribunal, les deliberacions sobre recursos de gran importància per a la distribució de competències entre estat i autonomies es converteixen en una batalla entre govern i oposició on l’únic que compta és vèncer sobre l’altra part. Les opinions independents brillen per la seva absència.

Resumint, l’anàlisi sobre el repartiment de poder legislatiu en aquests dos països mostra dues concepcions oposades:

1. A Alemanya el poder legislatiu emana dels Länder, que amb la firma de la constitució federal traspassen la capacitat legislativa en alguns àmbits al govern de la confederació. Tot allò que no és citat explícitament a la constitució com a àmbit competencial del Bund és competència exclusiva dels Länder.

2. A Espanya, a la inversa, el poder legislatiu emana del govern central que pot traspassar competències a les autonomies. Tot allò que no és citat explícitament a la constitució com a competència de les autonomies és competència de l’estat. És clar que una estructura així no exclou de per si una descentralització àmplia del poder legislatiu. Però qualsevol descentralització dependrà sempre de la benvolença del govern central, que és capaç en qualsevol moment de reatribuir-se competències ja traspassades sense que les autonomies tinguin poder per a impedir-ho.

9.008 lectures

Comentaris (1)

Moltes gràcies pels aclariments
Explicacions clares i ben documentades, com la que ens aporta l'Anna Ginestí, ajuden a entendre millor la realitat política en que ens trobem, i ens permet de tenir argumentacions sòlides en favor de la independència.
Crec, sincerament, que texts com aquest s'haurien de recopilar i editar en un llibre, i difondre-ho al públic en general.

Total 1 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament