Ara és l’hora, segadors; ara és hora d’estar alerta!

Josep M. Campdepadrós
Josep M. Campdepadrós
Associat a Reagrupament

Companys i companyes,

És ben cert que tenim la sort de poder viure uns moments de gran transcendència per al futur del nostre país. Tots aquells que el proppassat dia de la Diada nacional vàrem sacsejar el calendari polític de manera modèlica i exemplar, també –potser sense ser-ne conscients– vàrem contribuir a escriure una singular i inèdita pàgina de la nostra història.

Alguna cosa està passant des de llavors, i més coses que passaran; sens dubte s’albiren grans esdeveniments que poden refermar el nostre lliure esdevenir i definitivament permetre’ns de continuar escrivint les nostres pàgines futures.

Mai abans no ho havíem tingut tan a prop. Aquest és el moment que estàvem esperant, aquell moment que els nostres avantpassats podien haver somiat, però que, al cap i a la fi, potser només els semblava poca cosa més que un somni inabastable.

I ara està tot a les nostres mans: el proper dia 25 de novembre podem tornar a mostrar al món que som nosaltres qui escrivim la nostra història a cops de seny empesos per la rauxa, i que sí que podem triar el nostre futur. Per a fer-ho, i parafrasejant metafòricament el nostre himne nacional, cal que “esmolem ben bé les eines”; cal que tothom qui estimi el país i vulgui un futur lliure faci ús del seu dret a escollir.

I és que  quan a Catalunya hem mostrat la nostra ensenya -continuant amb el nostre himne– l’enemic s’ha posat a tremolar. És per això que ara des de les Espanyes s’erigeixen alguns castissos, gallards i gentilhomes que profereixen braus discursos sorgits del més profund de les seves gònades. Que bramin, que bramin! Al cap i a la fi -com deia el meu avi- “els brams d’ase no pugen al cel”.

Aquest és un senyal evident que anem pel bon camí i que estem començant a segar cadenes!

Per tot això, el proper dia 25 de novembre hem de ser un poble unit per decidir el nostre futur lliure. Però fins llavors, tots podem fer pedagogia i ajudar a decidir als indecisos, transmetre la il·lusió als porucs i fer que el nostre missatge unitari d’independència esborri qualsevol bram que pretengui encara forjar algunes cadenes.

Ara sí que és quan el país ens necessita a tots i totes més que mai.

Visca Catalunya Lliure!

3.144 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament