Apunts osonencs independentistes

Josep R. Soldevila
Josep-Ramon Soldevila
Associat a Reagrupament i regidor a l'Ajuntament de Vic

Avui no parlaré del que fem a l'Ajuntament de Vic, parlaré del que han fet i del que fan, a Osona, alguns homes i dones influents, per a aconseguir que la nostra nació esdevingui, al més aviat possible, un estat independent. Primer citaré als polítics en actiu i després mencionaré altres personatges històrics, que, sense ells, estic segur que la realitat actual, seria sensiblement diferent.

Dels més influents a l'actualitat, vull començar per dues vigatanes: la Marta Pascal i la Marta Rovira. La primera és historiadora i politòloga i, actualment, és coordinadora general del PDCAT i diputada al parlament de Catalunya. Va ser presidenta de les JNC entre el 2012 i el 2015. La Marta Rovira també és politòloga, però la segona carrera és la d'advocacia. Des del 2012 és diputada per ERC al Parlament de Catalunya, i actualment és la número 2 d'aquest partit.

Ara em toca parlar d'un altre diputat vigatà, però aquest, actualment, està inhabilitat. Va néixer a Vic per coses que té la vida, però ell, i la seva família, són inequívocament de Taradell. És en Francesc Homs. És advocat, i ha estat diputat del Parlament de Catalunya, portaveu del Govern, conseller de Presidència i, fins fa poc, diputat al Congrés de Diputats de Madrid. El 29 de març passat, va ser inhabilitat pel Tribunal Suprem espanyol, acusat d'haver organitzat el 9-N. En Kiko, de petit, ja penjava els poemes del poeta de Catalunya, en Jacint Verdaguer (un altre osonenc eminentment catalanista, nascut a Folgueroles), a les parets de la seva habitació. Aleshores ja anhelava que el seu país esdevingués lliure. Jo crec que és un dels responsables principals de l'inequívoc gir que va fer Convergència, al costat del president Artur Mas.

En Josep-Maria Vila d'Abadal no va néixer a Vic: ell és de Barcelona. Però viu en una masia mil·lenària del meu municipi, propietat de la seva família des dels inicis. També passa temporades llargues a Vidrà, on també és propietari d'una finca ancestral. És enginyer agrícola i forestal. El seu avi, Lluís Vila i d'Abadal (aquest sí que era vigatà) fou un dels fundadors d'Unió Democràtica de Catalunya. En Josep-Maria va deixar Unió (i sé que li va doldre molt) quan era Alcalde de Vic, disconforme amb la posició propera a "la tercera via" que proposava la direcció d'aquest partit i en contradicció directa al seu president. Aleshores va marxar i va fundar el Moviment Demòcrata Català. Ha estat també president i uns dels fundadors de l'AMI des del 2011 fins al 2015, i  aleshores, va ser substituït el president Carles Puigdemont.

Anteriorment, altres osonencs independentistes destacats ho foren alcaldes dels convulsos temps de la segona república. Tres d'ells moriren afusellats: en Ramon Blasi i Blasi (Taradell), en Leandre Salomó i Torné (Montesquiu) i en Joan Portús i Basagaña (Sant Quirze de Besora). També tingué un paper predominant en Marià Serra i Badell, alcalde de Vic durant la República, que va organitzar l'evacuació d'expatriats i refugiats cap a Mèxic, on ell també va haver de fugir al final per tal de deslliurar-se de la repressió franquista.

Estic segur de que hi ha molts més osonencs que estan, o han estat, al davant del moviment independentista, com per exemple, en Pep Musté de Montesquiu (va néixer a Sant Quirze de Besora), dirigent de Terra Lliure i secretari general del MDT. En Musté fou torturat i empresonat l'any 1992 (fins al 1996) per ordres del Jutge Baltasar Garzón. Però ja no em queden més paraules.

Jo no sóc historiador, i només he citat els independentistes que conec. Si creieu que em descuido d'algú, m'ho podeu recordar i, fins hi tot, els podria apuntar en algun un altre article. I si creieu que m'equivoco, us prego que m'ho feu saber, així em donareu l’oportunitat de rectificat. Moltes gràcies.

556 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?
 SÍ
 NO
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament