Aprenguem dels bascos: la prioritat independentista

Toni Strubell
Toni Strubell
Associat a Reagrupament

A exactament un quart menys cinc de tres de l’últim dia de la primavera de 2010 van firmar sis representants d’Eusko Alkartasuna i sis més de l’esquerra abertzale un acord de col·laboració política que es fa difícil de no qualificar d’històric. Portava mesos, potser anys, gestant-se, però no per això deixava de tenir un aire intrigant l’escenificació d’un acord transcendent entre membres de l’esquerra abertzale tradicional, com Rufi Etxeberria i Jone Goirizelaia, i la plana major d’Eusko Alkartasuna, partit nascut com a escissió del Partit Nacionalista Basc l’any 1986. Hi tenim alguna cosa a aprendre? 

L’acte va ser portat a terme amb atenció envers el darrer detall en la seva escenificació. Certament, es va voler donar una imatge de màxima solemnitat a un acord que pretén començar a unificar l’independentisme, fins i tot amb un ventall d’adhesions més ideològicament amples que no la que marcà el començament d’Euskal Herritarrok l’any 1998. 

El que sens dubte es buscava amb l’acte era mostrar una nova força capaç de llançar un missatge d’optimisme en resposta a “l’anhel d’un ample sector de la societat basca”. Certament la possibilitat que l’acord pugui significar un senyal equívoc de la voluntat de Batasuna de deixar enrere la violència n’és un dels factors més esperançadors. No sols pot significar la desitjada pau –després de tants anys de violència i enfrontament–, amb l’abandó de les armes per part d’ETA, sinó una aposta que pot acabar permetent la presentació de l’esquerra independentista a les eleccions. En aquest sentit, els mitjans bascos també han subratllat el fet que pugui significar una oportunitat real perquè els partits basquistes puguin recuperar una majoria nacional al Parlament basc, una majoria que només ha caigut en mans del PSOE i PP degut a la il·legalització de Batasuna i la pèrdua dels 150.000 vots que li són fidels. Tot allò expressat pels diferents participants en l’acte –des dels líders de cada formació fins a personalitats públiques de renom com l’artista Nestor Basterretxea– anaven en el sentit d’anunciar l’arribada d’una nova època en la política basca. Una època sense cap lloc per a la violència ni per a la falta de respecte als drets humans. 

A l’acte tampoc hi va faltar sinceritat i un cert to d’autocrítica, potser encaminat a satisfer els dubtes dels qui demanaven perquè no s’havia aconseguit tot això fa anys. Els representants d’ambdues formacions hi reconegueren que vénen de tradicions polítiques força allunyades que fins i tot han pogut estar en franca “contradicció” en les seves actuacions i posicions del passat. Ara en tot cas hi ha la prioritat d’aconseguir la unitat d’acció –tant política com sindical basca– com a manera de fer davant “les imposicions que ens vénen de fora”. 

Ara, tants anys després, sembla que les coses que s’esdevenen al País Basc van en paral·lel al que passa a casa nostra. Entre cada cop més gent, es va evidenciant la necessitat imperiosa que ens deixem d’orgues, i que situem la Independència Nacional com a única prioritat de la gent catalana. Els bascos ho han fet amb la històrica unió entre independentistes socialdemòcrates (EA) i l’esquerra independentista clàssica (HB). A Catalunya és la unitat que s’està creant al voltant de Reagrupament i la candidatura transversal al Parlament de Catalunya el 2010, candidatura que ha de reflectir la Prioritat Independentista Catalana, on s’està creant il·lusió. 

Toni Strubell i Trueta www.strubell.cat   adaptacio d’un article sortit a El Punt (20.6.2010)

7.584 lectures

Comentaris (8)

Estem farts i cansats
Els catalans estem farts i cansats d’Espanya i la seva “democràcia”?
Els catalans estem farts dels polítics que encara pensen en estatutets i concerts?
Els catalans estem farts dels polítics que tenim al Parlament, tant prudents que s’han convertit en uns covards?

Doncs només hi ha una solució! I mira que n’és de fàcil!

Votem qui ens digui que vol la llibertat de Catalunya.
Votem qui ens digui que vol que Catalunya sigui el quart estat d’Europa i no el penúltim.
Votem qui ens digui que vol un futur millor per a nosaltres, els nostres fills i els nostres avis.
Votem qui ens ho digui ara, i no pas quan siguem lliures i estat!

Si hi ha algú que no vulgui això tranquils, ja treballarem nosaltres pels vostres fills per tal d’aconseguir el que no sou capaços de fer per a ells!

Visca la Constitució Catalana!
Visca la Llibertat!
Visca Catalunya Estat!
Un prec al CARRETERO, i als seus seguidors.--- NO DEIXEU QUE ENS EL FATGEN MALBE!!!, trobar una persona sincera avui en dia és un MIRACLE!!!.
TOTA LA CONFIANÇA
Tota la confiança a en Carretero, hem d'ésser sincers ben segur que LAPORTA potser ens portaria a la majoria, però si es per repartir carrecs per açi i per allà per això ja teniem erc....com sé que la vostra sinceritat es igual a la meva, per favor porta'ns a LAPORTA tal com deuria d´èsser, si no com vos, almenys que es pugui semblar lo més possible, a més a més segur, segur que estàs rodejat dels MILLORS CATALANS d´avui en dia, sense ells NO LOGRARIEM LA NACIO QUE TOTS VOLEM
Candidatura al Parlament
Hola,
Amb qui tinc que contactar per formar par d'una candidatura per Barcelona.
Gràcies,
Unitat
Només la unitat dels independentistes ens durà a la llibertat del nostre poble.
Albert
Més aviat que aprenguin ells de nosaltres.
Qui prioritza la independència són EA i l'esquerra abertzale però el PNV no ho fa amb la mateixa intensitat.Llavors elcas éssimilar a Catalunya puix aqui CIU el partit majoritari tampoc està per la independència
Com be diu l'Strubell i també el comentari de en Joan, ens hem de preparar per uns temps de lluita per unificar voluntats envers l'independència. Tot i la remor, la resta de ciutadants estan dispersos en diferents opcions polítiques, que des de ara i vista l'empenta a la sombra de Reagrupament estan utilitzant tota la seva capacitat mediàtica ( la que tenen i la que els donen) per enviar missatges independentistes sense credibilitat per mantenir atrapats als seus votants una vegada més, en un engany que no porta en lloc.
Ens tocarà treballar molt per convencer que el nostre moviment és sincer i ferm.
TREBALL, quina gran paraula oblidada. Trobo fantàstic afegir aquest concepte al missatge de Reagrupament.
Tant de bo es pugui aconseguir una gran majoria al voltant d'una candidatura transversal. El problema és que encara hi ha molta gent independentista que creu en el peix al cove de CiU, que mai declararà res semblant a una independència i el trist paper d'ERC amb els seus pactes amb partits espanyolistes que l'únic que han aconseguit es desmotivar a moltes persones independentistes que ara no voten o ho fan en blanc. Resta molta feina per fer.
Salut i Independència

Total 8 comentaris

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament