Amb esperança

Miquel Cribillers
Miquel Cribillers
Associat a Reagrupament

Quan fa dos anys tiràrem endavant la comarcal de l’Alta Segarra, recordo que una de les primeres coses que férem és posar el domàs de RCat al balcó. Al cap d’uns dies, un xicot ens va preguntar, “així ja s’ha creat l’esbart dansaire que deien al poble?”

 Era una època en la qual, quan algú es queixava d’alguna cosa i li deies “Això només ho podem arreglar amb la independència”, de sobte obria els ulls com a taronges, mirava a dreta i esquerra esfereït, se t’acostava i amb veu baixa deia “Vigila, que Madrid ens enviarà els tancs!; en un lloc públic no es pot parlar d’això”. Semblen altres temps i només han passat DOS anys!

Ara, amb l’excepció dels quatre capsigranys de torn, tot el país parla d’independència amb la mateixa tranquil·litat que comenta l’última victòria del Barça. Reagrupament s’ha guanyat el seu lloc a la història. Tot i això, encara ens queda molt per fer. Es parla d’independència, però hi ha molta por, massa por. El poder central ho fa molt bé en aquest sentit, i Catalunya té la síndrome d’Estocolm.

És difícil que la gent vulgui escoltar el nostre missatge i les nostres propostes; ara bé, quan trobes algú que et vol escoltar, ja és teu. Missatge engrescador i esperançador com el nostre no n’hi ha cap més. Els fets comencen a ajudar. Que l’Alfred Bosch anunciés que viatjaria en turista ens ha donat una mica de credibilitat enfront de la resta de classe política, que no en té cap, alhora que ens permet d’explicar la creació de la comissió que es reuneix per tractar temes a plantejar a Madrid i de poder-hi dir la nostra. Possibilitat que, l’oferir-la al teu interlocutor, et respon: “Potser sí que sou diferents!”. Anem bé.

6.345 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament