Així no, senyor Pere Navarro

Boi Fusté
Boi Fusté
Associat a Reagrupament

Tot plegat és fastigós, repugnant i d’una buidor intel·lectual comparable a la crema de llibres dels nazis o la nit dels vidres trencats. Tot i que han passat tres dies des de la “colleja i l’insult, teòric”, que va rebre el primer secretari dels socialistes espanyols a Catalunya, en parlarem. En hi veiem obligats per la deriva i l’aprofitament miserable d’aquells que no volen que votem.

Defensar una opció política, la que sigui, democràticament i pacíficament, és sinònim de llibertat. Espanya i els seus espanyols, que practiquen una democràcia de molt baixa intensitat, s’han situat en el terreny de la intolerància com a forma de combatre tot allò que no volen. No fa pas gaire per combatre la violència d’ETA, fins i tot els espanyols gosaven afirmar que amb pau i llibertat es podia defensar qualsevol idea. Mentien.

Ho van dir: Abans es trencarà Catalunya. Com fer-ho, per als espanyols és el de menys, tot i que el mètode de les pistoles i fusells queden descartats, som al segle XXI i dins de la Unió Europea.

Com fer-ho, ara i fa estona s’està visualitzant. Ens volen deslegitimar el procés demostrant que és el propi procés el causant de la violència que encara ha de venir. L’objectiu estratègic d’instaurar i dirigir una certa violència és clar, volen anul·lar, substituir i imposar les “bones noves”, que com sempre arribaran de Madrid. Pretenen demostrar que independència és sinònim de violència i que ells tenen l’obligació de resoldre la confrontació amb la llei a la mà.

De res serveix que Catalunya es manifesti democràticament i pacíficament. De res serveix que Catalunya faci actes al camp Nou. De res serveix que més de 10.000 catalans ens manifestem a Brussel·les. De res serveix que la majoria parlamentària aprovi una declaració política. De res serveix que fem dels nostres dies assenyalats una festa cívica. De res serveix que reivindiquem el compliment dels acords amb el govern espanyol per les vies institucionals. De res serveix que el poble de Catalunya voti majoritàriament el seu Estatut.

De res serveix. La resposta és l’insult, la denigració, i un reguitzell de lleis per buidar de competències la Generalitat i uniformitzar Espanya.

Espanya confecciona dossiers apòcrifs des de la policia i amb permís del ministeri. Els barons territorials del PP i del PSOE ens tracten de nazis, d’insolidaris i separatistes, com si això darrer fos un insult. Els representants de l’ordre i seguretat espanyols, ens amenacen, ens atonyinen pel sol fet de parlar català o dur una senyera estelada. Els mitjans de comunicació espanyols atien permanentment la catalanofòbia i els espanyols catalans d’aquí callen i comparteixen el joc. Aquesta és la realitat i el Pere Navarro ho sap.

Pere Navarro afirma insinuant que l’han agredit per ser espanyol i anar contra el procés. Catalunya, diu, està “immersa en un clima de confrontació” i acusa al nostre President de viure en una bombolla. Només el cretinisme, la mala fe, o directament ser una mala persona pot fer aquesta afirmació. Potser ell deu formar part d’aquelles famílies dividides, barallades i irreconciliables que el ministre Fernández ens va dir que teníem a Catalunya i algú dels seus va executat la mala i feta.

El senyor Pere Navarro menteix, exactament com ho fa la Valenciano, o la Rosa Diaz, o la Camacho o la parafernàlia de seguidors de l’Albert Rivera. Catalunya té de tot, cert, però del que més te és de democràcia, de tolerància, de solidaritat i d’un pacifisme que sempre ha estat un referent mundial. Només cal fer un tomb per qualsevol dels 937 municipis de Catalunya. Ja ho va dir Pau Casals a les Nacions Unides, Catalunya va fer el primer congrés mundial per la Pau.

Defensin el no, defensin que només volen una única nació Espanya amb una única llengua el castellà, però si-us-plau feu-ho democràticament i que guanyi el que més vots tingui. Però així no, senyor Navarro, així no.

2.986 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

Carles Puigdemont ha de fer un "pas al costat"?
 Sí
 No
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament