A Reagrupament, “no hi fa fred”

Associat a Reagrupament
Vicenç Julià
Associat a Reagrupament

“A fora fa molt fred” és una frase que, en termes polítics, ha fet fortuna, i es fa servir quan ens referim a persones o partits polítics que no ostenten cap càrrec en les institucions, ja siguin, aquestes, estatals, autonòmiques, provincials, comarcals o municipals. Aquest apriorisme pot servir als partits clàssics i als seus militants, si ho contemplem des del punt de vista dels seus interessos, dels quals l’econòmic  no és el menys important , tot i que algun purità podrà escandalitzar-se i dir que és per poder tenir més poder de representativitat, d’influència o d’altres. Potser és així, no ho discutiré. Tampoc és la meva intenció entrar en polèmiques estèrils que no ens duen enlloc.

El que sí vull dir amb això és que a Reagrupament, jo almenys, no he tingut mai aquesta sensació “de fred”. Sigui perquè,dins Reagrupament (i aquí tota regla també te excepcions), els reagrupats hem actuat per patriotisme, per dignitat, per un estricte sentit de democràcia autèntica, sense tenir en compte altres apriorismes. Crec que, després d’intercanviar punts de vista, parers i opinions personals amb molts reagrupats de diversos territoris, puc reafirmar-me amb satisfacció en aquest posicionament.

Va ser Helmut Schmidt, canceller alemany des del 1974 fins al 1982, i que va morir el 10 de Novembre de 2015 als 96 anys (ara tot just fa un any),  que va dir allò que “no hi hauria d’haver polítics professionals, sinó professionals dedicats a la política durant un període de la seva vida”, una legislatura de quatre anys (com a màxim repetir-ne una, i ens en aniríem als vuit anys, com als Estats Units)i després... reintegrar-nos a les nostres professions, i a les nostres vides laborals anteriors. Un cop més, deu ser molt utòpic, ja ho sé. Però de sempre, jo almenys, he sigut un ferm defensor d’aquest postulat.

Crec honestament que a tots els reagrupats ens va semblar molt bé,en el seu moment, donar suport a  Esquerra a les eleccions al congrés estatal; també ho crec respecte al suport al president Mas i, més recentment, al president Puigdemont, amb l’acostament en el seu moment a CDC, i ara al PDECAT; també amb les col·laboracions presencials, institucionals i personals a la candidatura de Junts x Sí, a la Taula pel Dret a Decidir, a l’ANC, a OC, a l’AMI i similars. Més acció desinteressada no es pot trobar.

En la línia i l’esperit  fundacional de Reagrupament, em vaig sentir totalment identificat amb un article recent del 6-11-2016 de l’articulista de Vilaweb en Joan-Lluís Lluís titulat “Per un Consell Nacional de la Independència”. Recomano la seva lectura si el podeu repescar.

De tota manera, ja estem a la “recta final del Procés”, i més “experiments amb gasosa” no es poden fer. La unitat d’acció, de tots amb tots, hauria sempre de presidir tots els actes. Si no ho fem així... desenganyem-nos, estem perduts.  Actuem de la forma més seriosa, organitzada, i endreçada possible de cara als nostres objectius i, si no... sempre ens quedarà la transversalitat de Reagrupament. 

2.067 lectures

Comentaris (0)

Afegir Comentari

Escriu els caràcters de la imatge.

Prem aquí si no reconeixes el codi.

L'enquesta

La sentència està cuinada i ben cuinada?
 I ara... que malpensats....
 Cuinada i ben macerada...
Jordi Gomis. En memòria

Twitter Reagrupament