En els darrers anys s'han abandonat dogmes, doctrines que impedien la incidència social de l'independentisme. Ara empresaris, menestrals, treballadors, professionals, mà d'obra i un llarg etcètera, s'ha adonat que la política espanyola és destructiva per a tot aquell que no estigui pujat al carro d'or dels nombrosos poders, si no és així n'és víctima. 

Si el català no pot ser preferent a Catalunya, on ha de ser-ho? A Andorra? És evident que la laminació de les aspiracions dels catalans, reflectides en textos judicials com l’Estatut aprovat pel Parlament Català, ha estat constant. La sentència del TC va ser un moment d’inflexió, però el degoteig de resolucions i sentències no para i no té aturador. El filòleg i lingüista Joan Solà, mort als 70 anys, va afirmar: “La classe dirigent d'aquest país es nega a reconèixer que la llengua tira enrere". “L'Estat espanyol, què està fent des de fa tres segles? Intentant que el basc i el català desapareguin d'una mala vegada”.

Els partits de l'actual arc parlamentari -de CiU a ICV, de PSC a ERC- prefereixen conformar-se a criticar el bloc PP+Ciudadanos. Amb això es queden ben contents i tranquils, però no arreglen res i no avancem ni un milímitre. Així no han de treballar de debò per a superar el problema real: la dependència, el marc espanyol. El problema del que està a la presó no és que el matalàs sigui dur, el menjar dolent o que alguns companys de presidi siguin desagradables, sinó la manca de llibertat.

Cada cop queda més clar que el discurs hegemònic a Catalunya, el que s’està imposant i que cada cop anirà encara a més, és la necessitat de Catalunya per tenir un Estat propi. Els altres discursos no tenen futur, simplement perquè depenen d’una magnanimitat que els espanyols no han tingut mai amb els catalans i que evidentment, no començaran a fer-ho ara.

Perdoneu que sigui així de clar, però la noticia que avui publica els diaris respecte que el PP portarà al Tribunal Constitucional la prohibició als toros  que va aprovar el Parlament de Catalunya, em referma el que Reagrupament per boca del Dr. Carretero porta dient des de fa anys: Tenim un Parlament de Fireta. Si el nostre Parlament no és capaç fer valer la seva sobirania per poder decidir una cosa tan banal com prohibir els toros, com podrà fer lleis que ens ajudin a fer front a la situació actual que viu Catalunya?

El Deure dels representants dels Pobles , a ulls de la humanitat sencera i envers el reeixir pendent dels Pobles no emancipats, és caminar les passes concretes que condueixen efectivament a la Declaració d’Independència del Poble que representen i al naixement de nous Estats independents en règim d’igualtat en el Dret internacional.

CiU té també una mesura d’aparador. És bona perquè és ambigua, plena de condicionals, dúctil i mal·leable. És el concert. El concert és una enganyifa. És inconstitucional, no es rendible per als espanyols i abasta només el 40% de l’espoli, però té també to d’enlluernador i cobreix el flanc més patriòtic i independentista. A més a més, el concert idealitza el “peix al cove”, li dóna una profunditat que mai no ha tingut.

Fa pocs mesos el filòleg Joan Solà va ser convidat al Parlament de Catalunya “per parlar de la paraula”. D'una manera clara i contundent va manifestar que la llengua catalana no estava bé de salut ni des del punt de vista polític, ni social, ni filològic. Pel que fa a la seva llengua, Catalunya, deia, és una comunitat malalta des de fa segles. Vivim en un ambient hostil. Som un poble subordinat.

Aquesta matinada ha mort Joan Solà.

Escric trista aquestes paraules, però no són tristes les meves paraules. Ha desaparegut un mestre que es va comprometre amb la nostra llengua intel·lectualment, personalment, nacionalment, científicament, internacionalment, històricament, políticament, i cívicament.

Davant del desgavell moral, la manca d’ètica, els comportaments de dubtosa honestedat, la corrupció i tants comportaments mancats dels principals valors que han de regir la vida d’una societat democràtica, la regeneració política és més necessària que mai. Necessitem polítics resisteixin una auditoria moral.