Jo sóc de les que vull el pa sencer. Però no el vull per demà, ni per demà passat, el volia ahir i abans d'ahir i fa molts anys. Per això, quan vaig llegir l'article de Joan Carretero «Patriotisme i dignitat» vaig córrer a fer pinya amb tots aquells i aquelles que volien i treballaven intensament per guanyar-se el pa sencer. 

Cada vegada que sento aquesta frase per part d'algun responsable polític se'm posen els pèls de punta, "Aquest govern es deixarà la pell per tal que es faci el referèndum", per això necessito compartir amb vosaltres la reflexió i el sentiment.

Els regidors de reagrupament també hem d'estar per la política del dia a dia, la que es planifica i la que planifica el futur dels nostres pobles i ciutats, però també, la que persegueix, com no pot ser de cap altra manera, apuntalar els tres peus del nostre full de ruta: independència, democràcia i treball.

Aquests propers mesos que vindran haurem de tenir molt coratge, molt de tremp, molta força, molta paciència, molta psicologia, recórrer a tota la nostra intel·ligència, procurar sobretot no perdre els nervis, contenir-nos molt ( o del tot), abans de “saltar sobre algú i mossegar-li la jugular”. En fi, no segueixo, ja m’heu entès. Tot sigui per l’èxit final del Procés.

Una de les primeres iniciatives del nou Ministre d'Afers Exteriors espanyol ha estat impulsar una pseudocrisi diplomàtica entre França i el Parlament de Catalunya. Arran de l'aprovació d'una resolució d'aquesta Cambra a favor de la promoció de la identitat nordcatalana, els diplomàtics espanyols han fet tot el possible per magnificar mediàticament el malestar que a França ha generat aquest fet. 

Estic segur que tots ja sabeu qui és l'ànima de Reagrupament. No pretenc fer una biografia del personatge, no es pot fer en un article a La Veu , de caràcters limitats. Per fer la biografia d'aquest personatge cal un llibre de 1.000 pàgines! L'August Andreu és, sens dubte, l'ànima de Reagrupament.

Quan més ens apropem a la data en la qual se'ns ha de plantejar la votació decisiva, perquè el seu resultat ha de ser vinculant, més veus s'alcen per manifestar desacords, recels, dubtes i mals averanys. Quan aquestes vacil·lacions provenen d'aquells, l'objectiu dels quals és fer fracassar la voluntat dels independentistes, les entenc perfectament. Per guanyar tot s'hi val.

Ara ve Nadal i matarem el gall... Així ho diu la cançó tradicional catalana. I és que ara ve el Nadal i el pròxim 23 de desembre està convocat el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i matarem el gall. Us puc ben assegurar que la gent de Reagrupamentt hi anirem amb els estris ben esmolats i a punt per tal que ni el gall s'escapi i no sigui lloca enlloc de gall.

El que sí vull dir amb això és que a Reagrupament, jo almenys, no he tingut mai aquesta sensació “de fred”. Sigui perquè,dins Reagrupament (i aquí tota regla també te excepcions), els reagrupats hem actuat per patriotisme, per dignitat, per un estricte sentit de democràcia autèntica, sense tenir en compte altres apriorismes.

No m'agrada tornar a parlar d'aquella gallineta que no volia pondre cap més ou. Ni tampoc us voldria parlar d'aquella estaca que està tan a punt de caure. I que, si tots ens hi posem, i estirem tots plegats ben fort, ben fort... ella ben aviat, caurà! L'estaca, a hores d'ara, ja està tan corcada, ja està tan i tan podrida, que ben segur ella caurà molt aviat.