És bo que els veïns i veïnes de Vic ens expliquin quines necessitats tenen als seus barris i, a més, que comprenguin i que participin en la formalització i elecció dels projectes que proposen ells mateixos per millorar la ciutat. 

Si existís un “empassagripaumetre”, que mesurés la quantitat de “gripaus-persona-metre quadrat”, que s’ha empassat alguna associació/partit polític legalment constituït, estic absolutament segur que la nostra, es a dir Reagrupament, s’enduria i de llarg, el record “Guinness”.

Des de la vegueria de Barcelona del PDECAT hem començat un cicle de conferències o xerrades amb la intenció de copsar les diferents opinions que hi ha sobre temes ben importants i controvertits que afecten la ciutat i la ciutadania.

Tot i que quan es llegeixi aquesta edició de La Veu , ja hauran passat unes quantes setmanes, l'eco de l'acte celebrat al Parlament Europeu, amb les intervencions del president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva, encara és ben present. Sense cap mena de dubte, va marcar un punt de no retorn.

Abans de res, quatre dades: a Vic hi viuen 43.287 habitants. D'aquests, un 25 % han nascut a altres països (uns 94 de diferents). Principalment vénen del Marroc, de Ghana i de l’Índia. També som ciutat d'acollida de refugiats. Pel Seminari de Vic (principal espai d'acollida, hi han passat quasi un centenar de refugiats. Ara n'hi ha la meitat, més o menys). 

El govern de la Generalitat, amb el president Puigdemont al capdavant, ha superat el llenguatge metafòric i ha dit que estan preparant un Referèndum per tal que els ciutadans de Catalunya decideixin si volen ser ciutadans d'una república catalana independent o volen seguir essent membres del regne d'Espanya. Ja no amaga les seves intencions

L'ONU té nou Secretari General. Es tracta d'António Guterres, portuguès, antic Primer Ministre (1995-2002), antic President de la Internacional Socialista (1999-2005), i antic Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (2005-2015). La notícia ha passat gairebé desapercebuda a l'Estat espanyol, com ja acostuma a passar amb tot el referit a Portugal. 

D’entrada, un aclariment. Com que es poden reproduir uns texts, sempre que es citi la procedència original (per no caure amb un plagi), ho faig ara, de forma selectiva, agafant-los d’un document aprovat de la ponència política de Reagrupament (Vic, 2011). 

Aquesta expressió s’utilitza quan es vol emprendre una cosa amb coratge i resolució, i s’està predisposat a acceptar i patir els resultats fins a les darreres conseqüències. La frase és atribuïda al general Prim, però hi ha diverses versions sobre on la va pronunciar, almenys per primera vegada.

A vegades, ens passen coses que ens reconforten. Ho dic perquè, recentment, he tingut el plaer de col·laborar amb el grup municipal Capgirem Vic, en la redacció d'una MOCIÓ DE SUPORT INSTITUCIONAL AL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA I AL PROCÉS CONSTITUENT.